Presentacions de llibres

Dones retrobades

A propòsit del poemari Illa retrobada, de Mari Carme Sàez

Foto de grup. D'esquerra a dreta: Marisol, Amàlia, Lola, Mari Carme, Xelo, Maria Josep i Dolors
Foto de grup. D'esquerra a dreta: Marisol, Amàlia, Lola, Mari Carme, Xelo, Maria Josep i Dolors
12 / 03 / 2015 | Dolors Jimeno

Marisol González Felip en va fer una presentació que reproduïm a continuació pel seu grandíssim interés literari.

A la seu de València, ahir de vesprada ens vam aplegar un bon grapat de persones per a acompanyar la poeta Mari Carme Sàez, que va confiar en Intersindical Cultura per a presentar el seu poemari Illa retrobada. La presentació del poemari va quedar a les mans de Marisol González Felip, gran amiga de la Intersindical, que ha participat recentment en el nostre grup de lectura El Micalet parla de llibres. La poeta de Nules va fer una intervenció que va ser molt aplaudida pel públic i molt lloada i agraïda per Mari Carmen Sàez. L’autora d’Illa retrobada en va dir molt emocionada que poc podria afegir després “d’aquestes meravelloses paraules”. Però sí que va dir coses. Ens va parlar de les seues activitats i especialment de la poesia, del que costa construir els poemes (exactament va dir: “fer poesia no és posar una paraula bonica darrere d’una altra”), de la dedicació que s’hi ha de tenir i del treball que s’ha de fer per a donar a conèixer la producció literària. En definitiva, un goig escoltar les explicacions de “la rapsoda somrient” segons qualificactiu de l’estimada amiga i escriptora Núria Cadenes.

L’acte va ser encara molt més enriquidor. Vam comptar amb la presència de Xelo Miralles, Amàlia Garrigós, Maria Jose Poquet i Lola Bañon convidades a recitar per Sàez i que, generosament, van acceptar. Es van disculpar Esperança Camps i Lydia Arenós les quals no van poder acudir per raons imprevistes.

Una trobada encisadora i molt cordial. Tant que Marisol ja ho havia intuït si atenem al títol de la seua presentació:

METAMORFOSI DEL COR

  Vaig conéixer M.Carmen Sáez un 22 d’abril de 2005 al Centre Cultural d’Almussafes, després del lliurament dels premis Marc Granell de poesia d’eixe any. Sé la data tan exacta per una dedicatòria que em va fer ella mateixa en el llibre-disc Poemes solidaris per a infants i joves, que havia produït Argila de l’Aire, grup que va intervindre en la segona part d’eixe acte, entre els integrants del qual es trobava la nostra protagonista de hui.
  La primera impressió que vaig tindre és que estava davant d’una bona actriu, amb una gran sensibilitat, i d’una dona emprenedora que creia en allò que feia. Tot i que l’espectacle al qual havíem assistit es basava tot ell en la dramatització de textos poètics, desconeixia en eixe moment la gran poeta amb qui estava parlant, a la qual he pogut conéixer a posteriori llegint poemes seus publicats en antologies o llibres col.lectius diversos. I de manera molt especial, recentment, després d’assisitir el dia 12 de febrer passat a la presentació del seu darrer poemari, El costum dels crepuscles (Germania, 2014), que tingué lloc a Ca Revolta. Però sobretot a partir de la lectura d’un dels llibres de poesia en valencià que més m’han impactat en els darrers anys, com és Illa retrobada, que va ser Premi Josep Ma. Ribelles de Poesia en 2009, publicat per Onada edicions.
  La trajectòria literària de M. Carmen Sáez és llarga, fecunda i àmplia, unida sempre a la seua activitat professional, de manera paral.lela a esta, o bé com a complement de la mateixa. I l’ha desplegada en diferents gèneres: narrativa, teatre i poesia,  tant per a adults com per a infants.
  Com sabem, la nostra autora, nascuda a Millares, comarca de la Canal de Navarrés, tot i que resideix a Almussafes, empra en la seua creació literària el valencià i el castellà, així com en els seus espectacles, amb un domini idiomàtic aconseguit amb exigència,  gens exempt del rigor i perfeccionament que el conreu literari d’una llengua exigeix.
  És actriu, animadora cultural, professora de l’Aula de Teatre Infantil de la Societat Coral El Micalet. Coordina el grup poètic Argila de l’Aire, que es va crear en 1994, i del qual s’ha celebrat recentment el seu vinté aniversari, amb la participación de destacats poetes d’arreu del País. A més és col.laboradora del diari El Punt, dins d’una secció que titula “La remor del vent” i on setmanalment publica un article de recomanable lectura.
  Per acabar amb este preàmbul farem un breu repàs a les seues publicacions. En narrativa infantil i juvenil té publicats: Carla i els circ dels cacauets (Edicions 96, 1999), El malvat Pacuco (Edelvives-Baula, 2003), i tres contes en castellà publicats per Petjades ONNGD, una organització no governamental destinada a l’educació de xiquets i jóvens: Unas zapatillas de Jaragua (2006), Galletas de Camarí (2006) i El árbol de la vida (2009). A més de Las letras van de excursión (CCS Editorial, 2012), Un somriure per a Tandapata (Edelvives-Baula, 2013) i Misteri de la mansió Lumpini (Edelvives-Baula, 2014).
  També ha escrit i estrenat obres de teatre per a infants i per a adults, però que no s’han publicat, com ara: Un conte de la selva, Aventura a l’Horta Major, Un viatge a la lluna, Parla’m de la pluja, Històries de gallines que van de dol o Un país de merengue i caramel.
  Pel que fa a la poesia, després de la publicació de nombrosos poemes en vàries antologies o publicacions de diversos autors, patrocinades per l’Ajuntament d’Almusafes, al voltant del grup Argila de l’Aire, la Universitat de València o l’antologia de 1999 promoguda per Tàndem edicions, Versos per a Marc, publica el poemari de suggerent títol Había arena temblando en el paisaje (Els Llibres de l’Argila, 2008). Eixe mateix any obtindrà el premi de Poesia Ciutat de Torrent amb Cercant ocells d’aigua (Tabarca, 2009). Després obtindria el Premi Josep María Ribelles de Puçol precisament amb Illa retrobada (Onada, 2010), i recentment ha publicat El costum dels crepuscles (Germania, 2014).
  Illa retrobada està integrat per 36 poemes, dividits en tres parts: Despenge llunes cegues, Ombra que vaig perdent i Pell retrobada. El poemari presenta una estructura ben treballada que proporciona al conjunt una cohesió temàtica i una unitat de veu que el fan atractiu i interessant des d’un principi. Cada un dels poemes connecta amb el que el segueix en l’orde del llibre. Les tres parts estan perfectament entrellaçades. I entre el primer i el darrer poema es pot establir una correlació que confereix entitat al recull.
  M’he sentit profundament identificada amb la poètica de M. Carmen Sáez en Illa retrobada, amb la recerca íntima i particular que, al meu parer, transmet tot el conjunt de poemes. He llegit en algun lloc que la pròpia autora havia comentat en alguna ocasió que sentia com les paraules i les imatges li baixen directament del cor. Em permet la llicència d’anar una mica més enllà i afirmar que m’ha semblat que no són les paraules les que baixen del cor, sinó que és el propi cor de l’autora el que baixa i esdevé paraula en cada poema, cant pur, batec d’humana lluna.
  La poesia de Ma. Carmen Sáez és revelació i itinerari interior, expressió íntegra i vivència, recreació del món i instant atrapat. En la seua escriptura trobem una inmensa font d’imatges i símbols potentíssims, una recreació del món amb paraules, que especialment en Illa retrobada fa que els itineraris de la vida i de la poesia en ocasions convergesquen completament fins al punt de semblar una mateixa cosa: “Guarda en el teu quadern/on dibuixes els tresors que van brollant/les lletres que em vessen pels cabells”. Eixes lletres fetes paraules de les quals dirà més avant: “Em naixen i s’afanyen a viure/deixant empremta inesborrable/.S’amunteguen delitoses a la vora/de peus, mans, ulls, pell i cabells”.
  En Illa retrobada l’experiència vital i poètica coincideixen, ho impregnen tot, ameren la veu de l’autora en eixa recerca constant i insistent del punt de (re)trobada amb la llum i ulls propis, amb l’essència de dona que viu i mor, i renaix en els mateixos versos. Com diu en el poema que tanca el llibre: “Llavar els records que la mar/ s’emporta cap al seu ventre/ i tornar a nàixer en la pell/ de l’ombra retrobada./ Ara es fon amb rius davallant-me/el rostre farcit de llum.”
  En Illa retrobada, la poeta, mentre la vida li cau al damunt i vol traure-ho tot de dins, salpa, volent ser guspira d’onades, cap a una recerca en solitud i descobreix que les llunes són cegues. Inventa mirades i acomiada crepuscles per no repetir camins de tornada que no vol.  Planteja oblidar, tallar, trencar, desfer, desaprendre trajectes. Reconeix la necessitat de refer-se, de créixer entre estelles, de rentar-se les mans ferides. Intueix una illa d’esquena al món i que el món s’ha petrificat, però té la certesa que lentament tot torna a començar de bell nou, cíclicament, com un vals improvisat en l’alta mar dels papers que embruta per a viure, ara que se sent distant i incorpòria. Amb cansament, però, mamprén el rumb cap al seu nord. Comprén que cal afanyar-se a viure malgrat la boira, la no-realitat i les petites morts desenfrenades, amb la convicció que no deixarà de fluir el riu interior que desintegrarà tots els obstacles. I tot i la foscor en què segueixen navegant les paraules, celebra les certeses que sent i la inquietud dels ocells. Deixarà d’esperar perquè en la pedrera del cor una llum potent que la despulla li assenyala la terra ferma d’una illa retrobada.
  Als qui s’han capbussat en la travessia de llegir este llibre, entenc que esta metamorfosi del cor de l’autora, tan ben escrita, no els haurà deixat indiferents.
  Gràcies, M. Carmen Sáez per permetre’m retrobar-te i retrobar-me a l’albir de la teua illa d’ombres, llunes i pell. Ha sigut un plaer.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.