Presentacions de llibres

Els altres mons d’Antoni Rovira

Resum de la presentació que va fer Tomàs Moreno de la novel·la d’Antoni Rovira

Foto de la família Rovira
Foto de la família Rovira
23 / 05 / 2019 | Dolors Jimeno

Dilluns passat va tindre lloc a la nostra seu de València la presentació de l’última novel·la d’Antoni Rovira. En fa ver els honors Tomàs Moreno, bon coneixedor de l’autor i la seua obra. Oferim a continuació un resum del que Moreno va dir.

Trobarem contínues referències literàries, científiques, mitològiques i cinematogràfiques

Avui presentem El codi Anunnaki, llibre del meu company i amic Antoni Rovira.
Crec que en aquesta novel·la trobem Antoni en el seu estat més pur: el seu gust per l’esoterisme, la ciència ficció, l’antropologia. També hi trobem el Toni filòleg, estudiós de la literatura italiana, la literatura catalana, el cinema i altres molts vessants que fan d’ell un autor molt especial, mostrant originalitat, canvi de perspectiva i aprofundiment, que fan que Antoni tinga la seua pròpia veu literària.
El codi Anunnaki és una novel·la de ciència ficció molt ben travada en la qual trobarem contínues referències literàries, científiques, mitològiques i fins i tot cinematogràfiques.
És una novel.la àgil, amb un ritme trepidant on no tenim un sol moment de descans. Els esdeveniments transcorren, a vegades més d’un simultàniament, sense donar treva al lector, la qual cosa fa que quan comences a llegir-la has de continuar fins el final.
La història es basa en el mite dels Anunnaki, una categoria de deus fills d’An i que segons la mitologia sumèria serien els creadors de la humanitat. Els textos sumeris antics escrits en cuneïforme es refereixen als Anunnaki com els que varen descendir de cel. Una història semblant, salvant les distàncies, la podem trobar en Superman, vingut de Kripton, planeta a punt de desaparèixer.
En la novel·la trobarem el professor universitari Emili Saldanya, el doctor Demouche, director del Museu; l’antropòloga Júlia Làquesis i, el que sembla ser l’avatar d’Antoni Rovira, Salvador Borràs, un filòleg, afeccionat a la fotografia i a les explicacions alternatives als misteris de la Història.
No és casualitat que Sardenya i Malta siguen les illes on es desenvolupa l’acció, al menys fins que la cosa entra en mons desconeguts. Per una banda Toni és un bon coneixedor d’aquests llocs i per un altra a Malta s’han trobat restes arqueològics, com ara el crani de Malta de proporcions enormes i que alguns investigadors diuen que pertany a un llinatge humà desconegut i que podria ser la baula amb les antigues cultures de Mesopotàmia i una hermètica raça de sacerdots identificats amb el símbol de la serp,  per la qual cosa els nostres personatges visitaran el Museu Nacional d’Arqueologia de La Valetta per investigar. La serp apareixerà vàries vegades a la novel·la, al igual que els éssers de natura reptiliana que tenien el do de la transfiguració.
Per altra banda Toni ens introdueix a partir del temple de Mnjandra, a Malta, en l’infern a mode de porta estel·lar com en la pel·lícula Stargate però a través de la Divina Comèdia de Dant i ací radica la qüestió més important i fins i tot innovadora de la novel·la. Amb un Virgili un poc sui generis i la seua amada Beatriu.
Amb una nau un poc estranya i sofisticada que, emulant la Divina Comèdia, transcorre pels quatre elements: terra, foc, aire i aigua. Hi apareixeran referències constants als versos de Dant, indicant fins i tot el número de vers en la cita literària. L’acció es lliga en el seu recorregut a la trama de la Divina Comèdia, la qual cosa ens duu als versos que podem trobar al principi del llibre on apareix una cita de Dant:
Oh, vosaltres que teniu els intel·lectes sans, observeu la doctrina que s’amaga sota l’aparença dels versos estranys. Aquestes paraules ens duen a la doble lectura que el propi autor ens invita a fer. Existeixen infinitat d’estudis al respecte, per exemple, segons La Vanguardia en un reportatge que va publicar a finals de 2018, La Divina Comèdia es troba entre els valors i la mitologia cristiana de l’Edat Mitjana i la modernitat, entre la idealització i el realisme. En el mateix reportatge Marilena di Chiara ens diu que tots el elements de la D. Comèdia són susceptibles d’interpretacions al·legòriques. Altres estudis parlem, com per exemple Rodolfo Benini, del simbolisme dels números en la D. Comèdia: 3 i 9, 7 i 22, 666, etc.
Tot açò ens duu a pensar que l’aparició d’aquest “avís” al principi del llibre ens ha de fer pensar que El Codi Anunnaki pot tenir una segona interpretació que haurem de buscar.
No donaré més detalls de la peripècia dels personatges per no desvetllar més la trama de l’acció.
La recerca dels nostres orígens, la immortalitat, la nostra creença de ser únics i amos del món, la prepotència de la raça humana, els seus mitjans de destrucció massiva que fan possible la seua pròpia desaparició, l’imperialisme,  l’amor i l’odi, són algunes de les qüestions que ens faran reflexionar. La lectura d’aquest llibre no ens deixarà indiferents, pren partit, no deixa de ser una metàfora de la humanitat, que en el fons és l’enemiga més important del Planeta Blau i la seua pròpia existència.
Com no pot ser d’altra manera, Antoni no s’oblida de la literatura catalana i universal i, com a mode de joc, alguns dels capítols homenatgen a Pere Calders, Pedrolo, Rodoreda (“La mort i la primavera”). Referències a Jules Verne, el cinema de ciència ficció: Star Wars, Terminator, El planeta del simis etc.
En definitiva una novel·la que no és solament una típica obra de ciència ficció, és una novel·la que al mode dels autors clàssics està plena de referències, plena de filosofia, és el producte d’un escriptor, que com demostra la seua trajectòria: traductor, escriptor, professor i dinamitzador d’altres escriptors, defensor de la llengua, no perd l’ocasió per parlar-nos de la catalanitat de l’Alguer i altres qüestions filològiques, històriques i mítiques.
Quan Toni arriba destinat a un centre educatiu, a eixe institut li ha tocat la loteria, perquè serà capaç de tot per defensar la llengua i la cultura del País Valencià, la prova la tenim aquest curs amb el llibre El vers als llavis: homenatge a Carles Salvador on han participat 54 poetes i 54 alumnes de l’institut, en una obra extraordinària que s’ha presentat en la recent Fira del Llibre amb la participació de molts dels autors.
                          Tomàs Moreno




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.