Unes exposicions clares i didàctiques sobre el renaixentista Joan Roís de Corella
Justament quan es buidava el monestir de la Trinitat de València i les tres monges que hi quedaven passaven al de la Puritat, la sala d’actes de la Intersindical Valenciana acollia un col•loqui sobre Joan Roís de Corella de la mà dels professors de la Universitat de València Antoni Ferrando i Antoni Furió. Què tenen les dues coses a veure? Com va explicar el doctor Ferrando amb una bella imatge, hi hagué uns anys que a la ciutat de València podies veure passejar pel carrer, entre altres, Martorell, March, Corella, Roig i sor Isabel de Villena, que va ser abadessa mitrada de la Trinitat.
Aspectes així, tan clars, són els que Intersindical Cultura pretenia conéixer a fi que les nostres amistats puguen saber qui era Corella i com era el seu món.
L’acte va començar puntualment amb unes cinquanta persones assitents deleroses d’escoltar el catedràtics. Entre el públic es trobaven amistats d’Intersindical i d’Escola Valenciana com ara Vicent Berenguer, Lluís Roda, Eduard Verger, escriptors que han intervingut en altres ocasions en les nostres activitats.
Antoni Furió ens situà en eixos anys de finals del XIV i principis de XV que marquen el començament del Renaixement. Cità les relacions socials i econòmiques de la ciutat de València, en ple esplendor comercial, poblacional, literari, etc. Ens va remarcar que quan parlem de Corona d’Aragó no hem de pensar solament en els territoris peninsulars i balears, ens recomanà que tinguem present que a l’actual Itàlia (Cerdenya, Sicília, Nàpols…) també la Corona tenia territoris. Recordem que el rei Alfons el Magnànim residia a Nàpols. Tot això per a entendre la riquesa de la ciutat de València, també pel que fa a les idees i la diversitat de gent que hi residia.
Antoni Ferrando va fer un interessant recorregut per la vida de Corella, escriptor i mestre en teologia, autor de poemes i proses mitològiques i religioses que conformen una obra variada i total, reflex d’una personalitat literària polièdrica i coherent.
Corella va morir jove. El professor Ferrando va lamentar que l’obra de Roís de Corella ha estat llargament oblidada per la crítica literària, encara que està considerat un autor clau en el pas de la literatura medieval a la renaixentista. La seua influència en l’època fou tan aclaparadora que, fins i tot, el final del Tirant lo Blanch està inspirat o copiat de la seua Història de Leander i Hero.
Tot i que aquestes dues personalistas acadèmiques no necessiten presentació, no puc deixar de donar-ne algunes dades per a aquelles persones alienes al món universitari.
Antoni Furió és cadedràtic d’Història Medieval a la Universitat de València. Va ser director de Publicacions d’aquest centre durant més d’una dècada, va presidir la Asociación de Editoriales Universitarias Españolas. President de Valencians ple Canvi. La força de la raó acadèmica va ser el lema de la seua candidatura a rector.
Antoni Ferrando és catedràtic de Lingüística Valenciana. Director de l’Institut de Filologia Valenciana, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha format part de les llistes del STEPV en les eleccions sindicals de la Universitat de València.
Va ser un col•loqui molt interessant, el públic va participar amb les preguntes que va voler. Ara bé, heu de llegir les obres de Joan Roís de Corella. Si no, no haurà valgut la pena la presència i la generositat dels professors.