Presentacions de llibres
Històries que he viscut, un llibre vivencial i compromès de Pilar Tormo
Intersindical Cultura ha presenta aquest dijous 30 a la seu del sindicat, el llibre de la mestra Pilar Tormo, (Editorial Rosa Sensat).
El format triat ha estat una taula rodona titulada “Trobar-nos per a pensar en relació” en la que han participat:
Inés Sáez, mestra jubilada del CP Orba, Alfafar
Imma Coscollà, mestra jubilada
Dolo Molina, professora de la Universitat de València
Pilar Tormo, autora del llibre.
La taula ha estat presentada per Rafa Miralles, Cap de Redacció d’Allioli que ens deixa aquestes belles paraules sobre les participants de la taula rodona:
0
«Inés Sáez:
Mestra i llicenciada en Ciències de l’Educació, amb 40 anys d’experiència en l’educació pública, 35 dels quals en el col·legi públic Orba d’Alfafar, en el que va ser directora. En la seua llarga trajectòria de treball i il·lusions compartides, Inés és una mestra amb consciència de comunitat escolar, pel seu compromís amb la gent d’un barri tan singular com el Parque Alcosa, que tant s’estima i on s’ha deixat bona part de la seua vida.
Inma Coscollà:
Ha estat mestra en l’escola pública també durant quatre dècades. En els Moviments de Renovació Pedagògica ha compartit el «compromís de l’escola amb la societat i el desig i la pràctica d’una educació activa, democràtica i en valencià». Ja fa temps que està vinculada i se sent deutora de grups de dones del feminisme de la diferència, el col·lectiu Sofías i Sembra, espais que constitueixen la seua comunitat de pensament i que l’han ajudat, com diu Inma, «a posar nom i centralitat a la relació educativa».
Dolo Molina:
La persona més jove de la taula, professora de Magisteri de la Universitat de València i pedagoga «per casualitat més que per vocació», ha anat agarrant-li gust a l’ofici poc a poc: ha aprés amb les lectures i les preguntes dels seus estudiants, les visites a les escoles, les preguntes als seus mestres i l’encontre amb els seus col·legues. Dolo diu que cada dia aprén quan pot «qüestionar, pensar, conversar, créixer i teixir amb altres mestres un altre fil de sentit educatiu», activitats que li fan experimentar i sentir l’alegria d’estar aprenent l’ofici d’ensenyar.
Pilar Tormo:
Què puc dir de la meua amiga Pilar a qui conec des de fa més de 40 anys? Començaré per la part més formal, la que s’espera en la presentació d’un llibre. Em limitaré a llegir la nota que vaig escriure fa poc sobre aquestes Històries que he viscut, en un número de la revista Allioli: «Amb més de quaranta anys de docència, les memòries pedagògiques de Pilar Tormo mostren, de la primera a l’última pàgina, el desig que ha bolcat en el seu ofici d’ensenyar a les criatures. Des de Novetlè, passant per Algemesí, Gúdar i Alcoi fins a arribar a Alfafar, aquesta activa militant de la renovació pedagògica des de la dictadura franquista, ens regala el relat viu, honest i crític de la seua experiència –els seus aprenentatges, ens dirà– per distints entorns i etapes educatives en les escoles rurals i urbanes, en primària i en secundària, i finalment en la Facultat de Magisteri». Fins ací la formalitat.
Però com que aquest no és un acte formal, vaig a seguir el consell que em va donar Pilar: «Ja és hora d’arriscar-nos amb altres maneres de presentació i posar de relleu la relació que ens permet parlar de l’altra persona». Respectuós com sóc amb la seua demanda i atés que aquest pot ser i ha de ser avui un espai transgressor i fora de l’acadèmia, em toca mullar-me i compartir amb vosaltres unes brevíssimes notes sobre la mestra i la persona que ha sigut i és Pilar per a mi.
Pilar explica de manera apassionada en aquests pàgines que, en l’àmbit de l’educació, no es pot separar l’ofici de la persona. Jo tampoc puc desvincular la Pilar mestra freinetista de la Pilar sindicalista, la Pilar ciutadana, la Pilar activista, la Pilar mare, la Pilar amiga.
Amb Pilar he compartit hores i hores de conversa, de debat i discussió, sobretot en els primers anys de conéixer’ns. Ha passat el temps i he vist com Pilar, sempre de manera discreta, ha anat bastint un potent, encisador i personalíssim discurs pedagògic que va estat objecte d’un parell d’entrevistes que li vaig fer per l’Allioli i per Cuadernos de Pedagogía, un discurs que ara ens ha deixat sembrat en el llibre.
Al llarg del temps, sempre amb ocasió d’alguna convocatòria cívica o en converses informals, he seguit descobrint la seua mirada pròpia i singular, els seus raonaments sobre l’escola i la seua manera apassionada de viure l’ofici que en ella és una part més que important de la seua vida.
Recorde molt bé que a Alcoi, 1978, jo anava assajant les meues primeres passes de mestre just quan Pilar hi va arribar. Amb ella, amb la seua energia imparable i les seues paraules vibrants i convincents, no exagere, el món de l’ensenyament a Alcoi, a l’Alcoià i el Comtat, es va revolucionar. La seua veu inconfusible es feia sentit al Plens de l’Ajuntament, a Ràdio Alcoi o adreçant-se als manifestants en defensa de l’Escola Pública. A Alcoi va estar només quatre cursos però hi va deixar una petjada inesborrable.
Pilar treballava a l’escola de Batoi, en la perifèria, un barri allunyat del casc urbà, i només arribar va triar per a sorpresa de tot el claustre, ensenyar els nanos que ningú no volia en classe. Ho explica en el llibre quan rememora les paraules de la nostra amiga Rosa, ací present també, que aleshores feia de psicopedagoga en un Gabinet de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani, quan els SPES ni existien ni se’ls esperava.
Aquell projecte de la CAM, pel qual la directora de l’escola de Batoi havia lluitat amb la idea de muntar una mena de tallers extraescolars i tindre distrets els xiquets més conflictius se’n va anar a pique perquè, segons li va reconéixer la pedagoga, el projecte estava concebut per a criatures que ningú no volia fer-se’n càrrec. Però com li va dir Rosa després d’esgarrar davant d’ella el document que contenia el projecte, aquells xiquets «estaven a l’espera d’una mestra. Ara ja la tenen».
Molts anys després, avui tenim la sort de trobar-nos ací amb aquella mestra. Aprofitem l’avinentesa per a, com diu ella mateixa, «pensar en relació» entre nosaltres.»
L’autora del llibre ens deixa en primera persona algunes reflexions sobre la seua pròpia biografia:
“Una biografia pot ser una oportunitat per pensar-nos ?
Qui l’escriu i qui la llig establim una relació a la manera de conversació on podem o no compartir preguntes, emocions, dubtes, idees que ens puguen fer moure, despertar nous interrogants en eixe procés obert com és l’educació, la vida i l’ofici de ser mestra. Les narracions del present llibre estan pensades des d’eixa escriptura que tracta de no explicar-ho tot.
La paraula té la virtut de tornar a crear nova vida quan es posa en moviment i va més enllà de la pròpia narració feta, a mi al menys així m’ha passat quan he sigut jo lectora d’altres biografies . És important i així ho he cuidat que l’escriptura done fe i mantinga amb honestedat els fils de veritat de les experiències per on he transitat, on tot no són llums ni ombres però on la dimensió humana que m’ha obert la possibilitat d’aquest ofici, ha sigut de gran alçada i profunditat. El meu compromís amb l’escola, amb l’educació, amb les criatures, no recorde que tinguera mai un sentit de càrrega feixuga. M’ha mostrat una manera de mirar la realitat sentint-me part d’ella, en una presència que m’ha anat transformant a la recerca de sentit per a mi i per als meus alumnes.
Tanquem aquesta edició en mig d’una pandèmia que ha paralitzat el món, que ha tancat escoles i ha obert un tall en l’esdevenir de la relació educativa. El Covid 19 obri una oportunitat per a tornar a pensar-nos i explorar l’escola com experiència de relació amb els altres i el coneixement que ens humanitza. Històries que he viscut és un cant a pensar l’escola com eixe espai d’humanització, de protecció a la infantesa a través del saber, obrint oportunitats als éssers humans que l’habiten d’establir relacions on la conversa amb el passat interrogue i dialogue amb el sentit del present.”
Intersindical Cultura recomana aquesta obra tan personal de Pilar Tormo, una autora molt volguda per totes i tots els que componen el nostre sindicat, una referència imprescindible per a totes aquelles persones que desitgen comprometre’s amb el poder transformador de l’educació.
Buenas tardes,
Me gustaría tener un ejemplar de Histories que he viscut de Pilar Tormo. Dónde lo puedo conseguir. Vivo en Valencia y no lo he encontrado por ninguna parte.
Muchas gracias.
Un saludo.
Normes d'ús