Rosa Roig ha presentat el seu primer llibre el passat divendres 11 de maig a la seu de València
El dia de la presentació del primer llibre d’una escriptora és un dels dies que no s’oblida mai en la vida. Rosa Roig sempre recordarà l’acte del dia 11 de maig. Sempre tindrà a l’abast de la memòria les paraules que va sentir; els rostres que la miraven mentre intervenia; les frases que va escriure en les dedicatòries que va deixar escrites, per sempre, en les primeres pàgines de molts exemplars; les disculpes sinceres de qui no la va poder acompanyar.
Divendres passat, la Intersindical va acollir un acte literari de gran importància per la qualitat dels poemes aplegats en el llibre Joc de dos (Col·lecció “Mil poetes un país”. Editorial Germania. Alzira, 2012), i per les intervencions de les persones que Rosa Roig va convidar a acompanyar-la en la taula: Manel Alonso, Gemma Pasqual i Vicent Esteve.
Tots tres van tindre intervencions ajustades en l’extensió i adequades al que s’havia de dir: l’obra que es presentava, la importància de llegir poesia i la personalitat de l’autora. En primer lloc va prendre la paraula Manel Alonso, representant de l’editorial Germania. Va explicar com, hui en dia, amb els instruments que ens ofereixen les noves tecnologies i a través de les xarxes socials podem llegir molt bona literatura. Així ha passat amb els poemes de Rosa, que Manel ha perseguit fins a fixar-los en un llibre. A continuació Gemma Pasqual va parlar de la poesia, de la seua pròpia relació amb els versos i acabà llegint el poema que tanca el llibre. Vicent Esteve ens va donar la visió personal de l’escriptora, la sindical, la combativa, la familiar, l’amiga, la feminista… amb el benentés que sense tot això Rosa no hauria pogut fer la poesia que ha fet. Finalment prengué la paraula l’autora. Amb una joiosa erudició va fer una magnífica passejada per Jerzy Lec, Dant, Montserrat Roig, Virgínia Wolf, Horaci per anar contant-nos com ha arribat a llegir poesia i a escriure’n. Acabà convidant-nos a llegir poesia com un joc.
Vesprada memorable!!!
Una entrada magnífica! Gràcies Dolors!
Hola Beatriu i hola Rosa,
Tot és fàcil amb la gent que tenim a la Intersindical. Una abraçada.
D.