Presentacions de llibres

La botella del náufrago

Portada del llibre
Portada del llibre
06 / 10 / 2015 | Dolors Jimeno

Ara que acaba de morir l’autor suec Henning Mankell, reconegut mestre de la novel•la negra i creador de l’inspector Wallander (en paraules d’Encarna Sant-Celoni: ha mort ľavi de Lisbeth Salander) m’ha vingut al cap una novel•la que vaig llegir fa poc: La botella del náufrago. L’autor n’és el madrileny Antonio Jiménez Barca. Està editada per RBA Libros i també es pot trobar en Amazon.
Vull comentar aquesta novel•la perquè considere que, a banda de ser un bon llibre, té uns trets que la fan diferent quant al tractament dels personatges femenins, cosa ben difícil en el gènere negre. Es veu que els autors se senten obligats a ser sexistes i molt desagradables. La botella del nàufrago demostra que això no és necessari. Que per a fer una bona novel•la negra el que cal és saber-la escriure.
La botella del náufrago narra unes setmanes de la vida d’un periodista radiofònic esportiu que perd la muller i el fill en un accident de trànsit. Quan ell mateix es recupera de les ferides físiques s’incorpora a la ràdio com a assistent d’un programa nocturn atés que ja no pot parlar davant d’un micròfon, una seqüela psicològica pel patiment familiar. Eixe programa és La botella del náufrago i dóna nom a la novel•la.
Un dia, un veí, un home major que viu sol, li mostra una nota on hi ha escrites unes paraules: Help Viga Tornillo Sofia. L’homenet (fantàstica la creació d’aquest personatge i la descripció física) li assegura al nostre protagonista que és un crit desesperat d’una jove que viu en el mateix edifici i que està en perill de mort.
Així comença la cerca d’aquesta dona, suposadament de nom Sofia, per comisaries, cases de prostitució, perruqueries, bars… de Madrid i de Vigo. Ja no calen els carrers de Nova York per tenir bons arguments.
En definitiva, llegiu la novel•la si voleu comprovar com és possible escriure novel•la negra sense ofendre les dones. No és nou (ja he dit al principi que és difícil, no impossible), el mateix Mankell ho fa i també les autores que escriuren aquest gènere tot i que en les col·leccions (les d’El País, per exemple) no apareguen com la seua literatura requereix.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.