Presentació del llibre de Francesc Català

Així que, amb un dels barrets, en nom de la Intersindical, vos done la benvinguda a la nostra seu i aprofite per a convidar-vos a la projecció del documental UN PELIGRO INVISIBLE, que tindrà lloc despús-demà en aquest mateix lloc, a la mateixa hora, acte organitzat per la nostra companya Manuela Latorre, responsable de l’Àrea de Salut Laboral i Medi Ambient amb la col·laboració de la Plataforma Aire Net.

Com sabeu, ens apleguem per a presentar el llibre SABINA Y MARTÍN, del company Francesc Català Gorgues, editat per Talón de Aquiles.

L’autor, Paco Català per a la gent d’aquesta casa, que és la seua, és valencià. Ni més ni menys que del carrer de Na Jordana quan encara naixíem a casa. Ha exercit de mestre a diferents pobles i ciutats de la nostra geografia, entre ells, Titaguas, Aras de los Olmos, Calles i Tuéjar. Això, junt amb els seus lligams afectius amb Chelva, expliquen, en part, el llibre. Ha publicat relats i poemes, pels quals ha sigut guardonat, i articles de premsa. És redactor de la revista social i cultural La Fénix Troyana.

Vos explicaré com ha anat la preparació de l’acte. Paco es va posar en contacte amb mi gràcies a la intervenció de la gran Beatriu Cardona, responsable de l’Àrea de la Dona, i em va dir que volia presentar el llibre ací, a sa casa. Vam quedar en el dia, l’hora i algun detall més i posteriorment em va escriure donant-me tota una bateria d’instruccions: ho tenia tot pensat. Ens vam aclarir molt bé per a combinar les seues pretensions amb la manera de fer d’Intersindical Cultura. Ell va ajustar la data a fi que Julian poguera estar present.
Però no acaba ací la cosa. Fa tan sols un parell de dies, el nostre benvolgut i dinàmic autor va proposar el guió d’aquest acte. Persones tan ben organitzades expliquen com s’escriuen llibres com Sabina y Martín.

I, ara, vénen les casualitats que tant m’agraden. Francesc Català va saber que jo havia presentat el llibre Mujeres de Roma, d’Isabel Barceló, a la llibreria Gaia de Benimaclet, i que Isabel, al seu torn, i amb el mateix llibre havia estat a Chelva, amb la gent de la Fénix Troyana, l’associació que edita la revista degana del País Valencià i referència imprescindible de la cultura de la comarca dels Serrans. En advertir eixa connexió triple, Català va tenir l’amabilitat de convidar-me a formar part d’esta taula. Moltes gràcies.

I ara, canvie el barret per a parlar de Sabina y Martín. En realitat hauria de dir pamela, una gran pamela, en consonància amb el llibre que glossem.
Em van vindre a la memòria tres obres literàries. La primera, en començar a llegir, va ser El impostor, de Javier Cercas, perquè tots dos autors expliquen fil per randa les converses, circumstàncies, encontres, coneixences, documentació, entrevistes, arquitectura literària, etc. que els porten a fer el llibre. Diu Català (pàgina 13): “Este libro es una novela pero no lo es. Un libro de relatos pero tampoco. Este libro guarda poesía pero no es un libro de poesía. Este libro es una crónica de un tiempo pasado pero aún presente. Aunque tampoco es eso, ello sería inexacto”.
Aquestes frases anuncien la literatura en estat pur.

També recordí Viatge al final de fred, de Joan Francesc Mira, que tracta una història de maquis a la serra de València i que conté un diari i altres recursos literaris o coincidències argumentals que fa servir Català.

La tercera obra que evocava cada vegada que descobria els coneixements de Francesc Català sobre la flora que descriu, i la natura en general, ha sigut La sega, de Martí Domínguez, que també parla del maquis, els amors i els masos en aquest cas al nord del territori valencià.

No penseu que estic dient que hi ha molta literatura sobre aquest tema (i això que no he nomenat Alfons Cervera), sempre estarà Billy Wilder per a aclarir-nos que l’important no és sobre què parles, sinó com ho contes. Si no fos així sols tindríem una pel·lícula de l’oest, una de policies, una d’amor, etc.

El que conta el nostre benvolgut autor és la història de Sabina i Martín, dos joves que van junts a escola amb don Genaro, un mestre republicà de fortes conviccions pedagògiques que inculca l’amor per la literatura a Sabina, aspecte que en gran part del llibre és molt rellevant, com rellevant és que, al meu parer, el mestre, seguidor de Freinet, és la tercera persona protagonista. Dic persona perquè la natura també l’és.

Es tracta d’una obra ordenada en nou parts molt diverses: la veu del narrador, la de l’autor (de vegades concideixen a causa de la gran implicació de Francesc), el diari de la protagonista, la reproducció del contingut dels articles d’un periodista anglès… És molt curiós que la vuitena part, dita Tiempo actual, i l’última estiguen dedicades a incloure la transcripció d’unes notes manuscrites que Sabina li lliura a Francesc Català a través de la seua néta Monique quan es trasllada de França a Chelva per a assistir a la presentació de la primera edició del llibre.