Presentacions de llibres
Un llibre sobre la “bogeria” a la València del segle XIX i XX
Cándido Polo, psiquiatra i veterà activista de la crítica cap a l’internament psiquiàtric, presenta un llibre sobre la “bogeria” a la València del segle XIX i XX. El llibre ha guanyat el premi València d’assaig de la Institució Alfons el Magnànim. Han participat en l’acte Enric Novella, psiquiatra i professor de la Universitat de València, Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim i Manola Pascual, Treballadora Social de Salut Mental.
L’autor, crític amb l’internament psiquiàtric, ha repassat en arxius i hemeroteques la trajectòria del manicomi de Jesús, que va obrir les seves portes en 1866 per a acollir els interns evacuats del departament de dements del Sant Hospital General. L’establiment provisional va perdurar durant 123 anys fins al seu tancament definitiu en 1989.
L’obra que hem presentat es titula Bogeria i Salut Mental a València. El Manicomi de Jesús (1866-1989) (editada per Alfons el Magnànim), en aquells temps al 1878, hi havia 489 asilats.
L’obra fa un repàs sobre les arrels de la institució, quan els interns eren obligats a desfilar en festivitats religioses i processons cíviques. L’autor posa de manifest la crítica a les condicions del recinte en cada etapa: “En cada època hi ha hagut concepcions progressistes segons el model ideològic dominant”, sosté Polo, qui considera que “la filosofia del manicomi és la lògica de l’exclusió social”. “L’hospital psiquiàtric modern participa del mateix fonament”, agrega.
“Va haver-hi durant anys i anys queixes generalitzades per la falta de recursos terapèutics i el retard científic important de més de mig segle sobre les societats científiques europees i els sistemes sanitaris més avançats”, defensa Cándido Polo, qui recorda que els manicomis són “centres marginals per definició”. “En el primer terç del segle XX, s’introdueixen teràpies biològiques i de xoc que suposen un avanç sobre la contenció física i els abusos en el tracte als pacients”, agrega.
L’autor repassa les reformes de l’era republicana i recupera personatges que han passat més aviat desapercebuts, com la del metge llibertari Félix Martí Ibáñez, responsable de Salut Pública del Ministeri de Sanitat dirigit per Federica Montseny. Després del final de la Guerra Civil, va venir la psiquiatria nacionalcatòlica, alimentada per personatges clau com Antonio Vallejo-Nájera, Juan José López Ibor o Francisco Marco Merenciano.
Cándido Polo lamenta la falta de documentació en els arxius sobre l’època en què els tres personatges falangistes, “amb una influència decisiva en la psiquiatria de postguerra”, coincideixen en el manicomi de Jesús però remet a les seves obres. Així, les històries clíniques que ha pogut consultar constitueixen una projecció de la ideologia franquista, argumenta l’autor.
En 1989 va arribar el tancament definitiu del recinte. “El mite del manicomi model va arribar molt de temps després en forma del modern hospital psiquiàtric de portes obertes a Bétera en els anys del segle XX, condemnat a fracassar”, assenyala el psiquiatra, qui recorda que l’Organització Mundial de la Salut ja proposava en aquella època alternatives d’intervenció comunitària. “El tema de la bogeria i dels manicomis a la societat en general li importa un rave”, conclou l’autor.
La pandèmia de la COVID-19 ha anat acompanyada d’una “repercussió social innegable” de la salut mental, encara que Polo lamenta que “la psiquiatria sempre ha estat la cendrosa del sistema sanitari”, sense un pressupost adequat i ajustat als models d’altres països del nostre entorn. “Potser és temps de reivindicar altres aspectes: són milers de persones que han contribuït amb el seu desequilibri amb obres creatius memorables en poesia, o belles arts, una altra imatge del geni incomprès i una visió més amable de la bogeria”, argumenta Polo.
L’autor, que sempre ha apostat pel model biopsicosocial d’intervenció comunitària, és molt crític amb el tractament informatiu dels successos protagonitzats per persones que pateixen malalties mentals.
Intersindical Valenciana, a través de la seua àrea Intersindical Inclusiva, dóna suport a aquestes idees crítiques i necessàries perquè la història no siga només el record d’un passat ignominiós sinó d’un present on la salut mental siga dignificada i tractada des d’una perspectiva totalment inclusiva.
Normes d'ús