Presentacions de llibres

Un nou DIT, el tercer

Encarna durant el seu parlament
Encarna durant el seu parlament
30 / 09 / 2016 | Dolors Jimeno

De la mà d’Encarna Sant-Celoni, amb la participació del cantant Quim Sanç

Trobem documents –escrits en caràcters àrabs o hebreus– que parlen en valencià.

Amb la col·laboració del voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, les persones que vam assistir a l’acte que tingué lloc a la S.C. El Micalet, llegirem unes línies de textos traduïts de llengües amb alfabets no llatins: àrab, japonés, hebreu, grec… Gaudirem amb les cançons de l’artista valler i escoltarem de la ploma d’Encarna Sant-Celoni i Margarida Castells i la boca d’Encarna aquestes paraules:

La varietat de llengües del món que habitem ha tingut també el seu reflex en la varietat dels sistemes d’escriptura. A totes i a tots ens fascina contemplar un text escrit en ideogrames xinesos, en alifat àrab clàssic o en caràcters cuneïformes mesopotàmics, encara que en siguem analfabets…, perquè, al costat dels efectes pràctics, la invenció de l’escriptura també va introduir l’apreciació del valor estètic dels símbols gràfics i de l’art de la cal·ligrafia. El nostre alfabet actual, com és sabut, prové del llatí clàssic. Però potser no és tan conegut que els romans no feren res més que adaptar les lletres de l’alfabet grec; el qual, al seu torn, deriva del fenici, de la cultura d’aquells antics habitants de les costes de l’orient de la Mediterrània que, de fet, són considerats els creadors del sistema d’escriptura que anomenem “alfabet”; és a dir, representar un so per mitjà d’un símbol o lletra. Abans, hom escrivia sobretot emprant ideogrames o sil·labaris, per exemple.  El català, fill del llatí, es va desenvolupar quan l’alfabet que dugueren els romans a la península Ibèrica ja s’havia imposat i, és clar, l’escrivim en caràcter llatins, encara que no ha sigut així sempre. Durant molts anys, des del segle VIII i fins al XVII, concretament en aquestes terres, el llatí arromançat convisqué amb l’àrab, el berber i l’hebreu. I, fruit de tan llarga coexistència, trobem documents –escrits en caràcters àrabs o hebreus– que parlen en valencià o que contenen un bon nombre de paraules en aquesta variant de la llengua. Així és, els anomenats ‘moriscos’ –els musulmans batejats per força a partir del segle XVI– conservaren durant molt de temps el seu dialecte àrab andalusí, sí; però també utilitzaren correntment la llengua romànica parlada al territori en qüestió, i de vegades l’escrivien en alfabet àrab. I, quant a la resta del mon, és bo recordar que, malgrat la globalització actual, hi ha molta gent que escriu en alfabets diferents al llatí, i això és una sort i una riquesa que cal preservar, perquè els alfabets són l’expressió gràfica de la diversitat humana i embelleixen el planeta. Moltes de les persones que ara tradueixen del xinés, del japonés, del rus, del sànscrit, del grec, del persa, de l’àrab o de l’hebreu, posem per cas, han fet l’esforç d’aprendre l’alfabet d’una o més d’aquestes llengües per poder transmetre’ns-en els textos, i els ho hem d’agrair.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.