Intersindical Cultura i la Universitat de València ha presentat aquest dijous a la seu del sindicat el assaig de JUAN LUIS SANCHO LLUNA, Anticatalanismo y transición política. (Edicions Universitat de València).
Ha presentat el llibre el Miguel Angel Piqueras Rambla, economista i ex-gerent del museu Sant Pius V.
La present recerca parteix de l’anàlisi històric de l’anticatalanisme com a discurs polític que va vertebrar tot un moviment social de base popular reaccionari i tradicionalista (el blaverisme) en reactivar en un context històric concret (la transició) a amplis sectors de les classes socials tradicionals contra l’esquerra que havia guanyat les primeres eleccions democràtiques (1977) així com les legislatives i municipals de 1979.
El resultat va ser una transició convulsa i violenta que va obeir a una estratègia de la tensió destinada a dividir als valencians en dos bàndols antagònics i irreconciliables: catalanistes i anticatalanistes. Per tant, l’anticatalanisme va demostrar ser una formidable arma política per a dirimir la lluita entre faccions de partits polítics, destruir a l’adversari i fracturar una societat que es trobava en aquests moments transitant cap a la llibertat i l’autonomia.
Les causes de la formació d’aquest moviment social es troben en el segon franquisme valencià (1957-1975): la crisi institucional arran de la riuada de 1957, l’evolució d’un sector de la burgesia valenciana cap a posicions democràtiques, valencianistes i europeistes, el reforçament en les institucions municipal i provincial del franquisme més ultramontano, la crisi de 1962 amb l’aparició tant d’un renovat moviment obrer com d’incipients grups d’oposició en la universitat així com el sorgiment d’un nou empresariat i unes noves capes urbanes d’origen rural conseqüència de la política econòmica tecnocràtica dels seixanta, van ser la base històrica sobre la qual es va desenvolupar la transició democràtica al País Valencià. D’altra banda, existeixen altres factors d’indubtable interès històric que poden ajudar a entendre el paper de l’anticatalanisme en la nostra transició: la por i la repressió de la postguerra que va convertir a bona part de la societat en un immens marasme cultural i polític (la gran majoria silenciosa) i el procés del que denominem “la franquistización de les falles” com a mitjà d’eixamplament de la base social de la dictadura.
Conseqüentment, l’anàlisi històric del fenomen ofereix elements referencials per a la comprensió del desenvolupament polític, social i cultural del País Valencià de l’últim terç del segle XX i principis del present.