Presentacions de llibres
Versions Múltiples a la revista L’Aiguadolç
Dilluns 22 d’octubre Antoni Prats, director de la revista, i els membres de Versions Múltiples Sílvia Aymerich, Elija Lutze, Hélène Beaulieu i Pepa Úbeda ens parlaren de les seues experiències. A fi que quede memòria en el nostre web i que com més gent millor conega aquesta apassionada gent de la literatura, vos oferim el text que han confegit per a nosaltres les fundadores Kathleen McNerney i Sílvia Aymerich-Lemos
Arran del 5è aniversari del Versions Múltiples, les cofundadores del Projecte, Kathleen McNerney i Sílvia Aymerich-Lemos, rebíem amb joia la proposta d’Antoni Prats, director de L’Aiguadolç, la revista literària de la Marina Alta, de dedicar-li el dossier i l’antologia. L’encàrrec recauria en Elija Lutze, professor de la Universitat de Castelló, coordinador alemany del Projecte i promotor d’actes literaris i acadèmics diversos.
VERSIONS MÚLTIPLES EN L’AIGUADOLÇ DE DÈNIA (I)
Un jove projecte de traduccions literàries col·laboratives dins la consolidada revista literària de la Marina Alta
__________________________________________
La lingua dell’Europa è la traduzione. Umberto Eco.
En un acte organitzat i presentat per l’escriptora Dolors Jimeno, el proppassat dilluns 22 d’octubre ens proposàrem de resseguir dues trajectòries—la de la consolidada revista literària L’Aiguadolç i la del jove Projecte Versions Múltiples—que s’acabaven feliçment d’encreuar. Encetaria l’acte Antoni Prats, director de la publicació, traçant un recorregut de tres dècades, i l’enllaçaria Elija Lutze, coordinador del dossier i l’antologia dedicats als primers cinc anys del Versions Múltiples. S’hi havia unit l’any 2015 a proposta de la cofundadora, la professora i traductora Kathleen McNerney, durant la primera presentació acadèmica del Projecte en el Col·loqui internacional de Bucarest sobre “Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries” i n’havia esdevingut tot seguit coordinador d’alemany i promotor d’actes acadèmics diversos.
La idea del Versions Múltiples, havia sorgit dos anys i mig abans en una conversa en petit comitè durant el Col·loqui Internacional del Pen Club sobre “Llengua, Literatura i Nació” de Budapest. Sílvia Aymerich-Lemos, escriptora i traductora, iniciadora del Projecte en nou llengües, recordaria amb Hélène Beaulieu, traductora a l’OEA de Washington i coordinadora de francès, i amb Pepa Úbeda, escriptora, traductora i artista plàstica, les baules clau que han permès que aquella interacció inicial esdevinguda la tardor 2012 quallés, amb la incorporació de Kathleen McNerneye, en un projecte literari col·laboratiu en 25 llengües.
En particular, descobririen com, mitjançant el bescanvi d’originals i (auto)traduccions, la pol·linització creuada entre autors-traductors i traductors-col·laboradors havia possibilitat el salt des dels cercles literaris a l’àmbit acadèmic, des de col·laboracions personals a publicacions, des de converses presencials a entrevistes radiades, impreses o difoses digitalment. Entre els que ho han fet possible destaquen, junt amb els anteriors, els noms de Sabine Asmus, Joan Frederic Brun, Carles Cortés, Assumpció Cantalozella, Ion Cristofor, Elizabeth Cscicsery-Rónay, Lutxo Egia, Menna Elfyn, Danièla Estèbe-Hoursiangou, Pau Joan Hernàndez, Gilberto Isella, Danuta Kosk-Kosicka, Yanick Martin, Teiriç Offre, Ron Puppo, Konrad Sutarski, Franca Tiberto i Liza Walther, d’una llarga nòmina de prop de vuitanta participants del Projecte. Alhora, un agraïment al Pen Club Francès, pel seu suport dels darrers temps, es fa inevitable.
I en aquest punt cadascun dels membres de la taula enllaçaria la seva baula personal a la dels altres abans d’encetar la lectura dels textos. Hi podríem llegir/escoltar en original i en traducció “El pes del món” d’Antoni Prats, traduït a l’alemany per Elija Lutze; “Pam, pam” de Dolors Jimeno, traduït en francès per Hélène Beaulieu; “Si deixen d’encisar-me els mots” de Sílvia Aymerich-Lemos, traduït a l’anglès per Kathleen McNerney i “T’estime” de Pepa Úbeda, traduït en occità per Joan-Claudi Forêt.
Sorgiria de nou el nom de Menna Elfyn, presidenta del Pen Club de Gal·les, que inicià la ronda amb el seu inspirador poema “Ensenyar el gal·lès a la musa de Dylan Thomas” i el vincularíem amb els dels nostres degans homenatjats amb les versions d’un text emblemàtic en una vintena de llengües. Primer, el poeta i traductor occità Bernat Lesfargas iniciat l’any 2014 en el seu 90è aniversari. Després, l’autora nord-catalana Renada-Laura Portet, quan el Projecte seria convidat l’any 2017 a afegir-se a l’acte de celebració dels seus noranta anys a l’Institut d’Estudis Catalans. Finalment, recordaríem el professor i traductor Andreas Wesch, que presidí l’Associació Germano-Catalana, traspassat prematurament ara fa deu anys en qui hauríem tingut un col·laborador entusiasta. Alhora que es projectava l’original català, Elija Lutze llegiria “Prag”, la traducció alemanya de Wesch del poema homònim de Sílvia Aymerich-Lemos.
Clouríem l’acte recordant de nou Bernat Lesfargas (1924-2018), que ens ha deixat enguany, amb la projecció del seu colpidor “Autre epitafi” en versió catalana del poeta i professor valencià Enric Monforte. Alhora, repartiríem als assistents rulls amb la vintena de versions sorgides de l’homenatge, per tal de fer, a través d’aquestes, una ronda de descoberta de les llengües del Projecte. I les complicitats establertes amb un públic lliurat, sota el signe ben aspectat d’un projecte obert i en constant creixement, ens enllaminiren amb l’anunci de futures col·laboracions.
Les fundadores del Projecte del Versions Múltiples
Normes d'ús