El Dia de les Persones Sense Llar posa en relleu una realitat dura i sovint invisibilitzada que, encara que afecta persones de tots els gèneres, té un impacte especialment sever en les dones.
Moltes dones en situació de sensellarisme es veuen obligades a viure al carrer amb els seus fills i filles, cosa que agreuja molt més la seva vulnerabilitat. Quan una dona ha de cuidar els seus fills o filles sense un lloc segur on viure, l’impacte emocional i físic augmenta, tant per ella com per les criatures. Aquesta situació pot afectar la seva salut, dificultar l’accés a serveis bàsics i posar en risc el desenvolupament i benestar dels infants.
Al País Valencià es calcula que hi ha prop de 4.000 persones en situació de sensellarisme.
El Dia de les Persones Sense Llar posa en relleu una realitat dura i sovint invisibilitzada que, encara que afecta persones de tots els gèneres, té un impacte especialment sever en les dones. Elles pateixen la manca de llar amb situacions de vulnerabilitat addicional, com ara violència de gènere, inseguretat a l’espai públic, o explotació i abusos en llocs d’acollida o carrers.
Moltes dones sense llar arriben a aquesta situació per culpa d’entorns familiars o de parella violents, i sovint, en intentar fugir de relacions abusives, es troben sense suport ni recursos per reintegrar-se a la societat. A més, la seva condició les fa més propenses a amagar-se i a evitar espais públics, cosa que fa que siguin menys visibles que els homes sense llar, i això fa més difícil l’accés als recursos que necessiten.
Reforçar els serveis socials i ampliar els programes d’habitatge segur per a les dones en situació de vulnerabilitat és essencial per combatre aquesta problemàtica amb perspectiva de gènere.
Les dades mostren que moltes dones entren en aquesta situació fugint de relacions abusives, ja que les opcions d’acollida per a víctimes de violència de gènere no sempre són suficients o accessibles, i els recursos destinats a aquest col·lectiu són encara escassos. Aquesta realitat subratlla la necessitat de polítiques de suport específiques per a dones sense llar que abordin les seves necessitats úniques, així com de protocols d’ajuda en situacions extremes.
Moltes dones en situació de sensellarisme es veuen obligades a viure al carrer amb els seus fills i filles, cosa que agreuja molt més la seva vulnerabilitat. Quan una dona ha de cuidar els seus fills o filles sense un lloc segur on viure, l’impacte emocional i físic augmenta, tant per ella com per les criatures. Aquesta situació pot afectar la seva salut, dificultar l’accés a serveis bàsics i posar en risc el desenvolupament i benestar dels infants.
Les polítiques de suport per a les persones sense llar sovint no preveuen aquesta realitat, i és difícil trobar espais d’acollida preparats per a famílies. Això destaca la necessitat urgent que les institucions, com la Generalitat Valenciana, reforcen les polítiques d’habitatge social i suport emocional per a dones amb fills en situacions de pobresa extrema. Aquests serveis han d’incloure programes d’atenció a les necessitats educatives i de salut de les criatures, així com ajuda psicològica per a les mares, per tal de proporcionar un entorn més segur i preventiu.
Al País Valencià es calcula que hi ha prop de 4.000 persones en situació de sensellarisme.
En grans ciutats com València, estudis recents indiquen que unes 900 persones dormen al carrer, mentre que moltes altres utilitzen recursos d’acollida temporals per a refugi.
Des d’Intersindical Dones, exigim a la Generalitat Valenciana que prenga mesures contundents per combatre el sensellarisme és essencial, especialment considerant com aquesta problemàtica impacta les dones de manera desproporcionada. Els col·lectius en situació de vulnerabilitat, i particularment les dones, enfronten més obstacles per accedir a recursos adequats. A més de patir més risc d’abusos i violència, aquestes dones sovint no poden accedir a recursos d’acollida i suport psicològic, ni a opcions d’habitatge social.
Una resposta efectiva per part de la Generalitat hauria d’incloure la millora de les infraestructures d’acollida i un increment en els serveis específics per a dones, com ara programes de reintegració laboral i suport legal. Així mateix, reforçar les polítiques d’igualtat en totes les àrees socials, laborals i d’habitatge contribuiria a prevenir el sensellarisme femení i a garantir que les dones tingen accés igualitari a les ajudes, independentment de la seva situació.
Aquest plantejament igualitari i integrador és fonamental per crear un entorn on les dones en situació de sensellarisme puguin recuperar la seva autonomia i drets.