El 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, és una oportunitat per reflexionar sobre les desigualtats que encara afronten les persones amb discapacitat, especialment les dones amb discapacitat
Les dones amb discapacitat sovint es troben en una intersecció de discriminacions: per raó de gènere i per la seva condició de discapacitat.
La lluita per la igualtat de les dones amb discapacitat no només és una qüestió de justícia social, sinó també un pas fonamental per assolir una societat veritablement inclusiva i equitativa.
Per construir una societat més justa, cal reconèixer i abordar aquestes desigualtats amb mesures concretes com:
• Educació i sensibilització social: Trencar estereotips sobre la discapacitat i la feminitat per fomentar una mirada respectuosa i empoderadora.
• Accés equitatiu als drets: Garantir que les dones amb discapacitat accedeixin plenament a drets com l’educació, la salut, el treball i la participació política.
• Prevenció de violències: Crear espais segurs i accessibles, i assegurar-se que els protocols de violència masclista incloguen les seves necessitats específiques.
• Autonomia i representació: Posar les seves veus al centre de les decisions que les afecten i donar suport al seu lideratge en moviments socials.
La realitat de les dones amb discapacitat des d’una perspectiva de gènere interseccional implica reconèixer que la seva experiència no només està definida per la discapacitat, sinó també pel gènere, i sovint per altres factors com la classe, la raça o l’orientació sexual. Aquesta mirada ha d’integrar-se en totes les àrees de la societat per assegurar que els seus drets i necessitats siguen respectats i atesos.
És essencial que la societat abandone els prejudicis i estigmes envers les dones amb discapacitat. Elles són igual de capaces i tenen el dret a ser respectades, reconegudes i empoderades en totes les esferes de la vida.
Eliminar aquesta mirada d’inferioritat implica no només trencar estereotips, sinó també garantir l’accés a oportunitats reals: educació inclusiva, llocs de treball adaptats, visibilitat als mitjans i espais de lideratge. A més, cal que les polítiques públiques tinguen una perspectiva interseccional que aborde les necessitats específiques de les dones amb discapacitat, tot promovent la seva autonomia i capacitat de decidir sobre les seves vides.
La seva força i talent són una mostra més que la diversitat enriqueix la societat.
Garantint la inclusió real de totes les dones, aconseguirem un món més just i equitatiu, on els drets humans i la dignitat siguen una realitat per a tothom.
Només així es poden superar les barreres estructurals i aconseguir una igualtat real.
Des d’intersindical Dones unim la lluita feminista amb l’activisme per la discapacitat és una manera poderosa de no deixar ningú enrere i avançar cap a un món on totes les dones puguen viure amb dignitat i igualtat.