Una data que ens obliga a mirar de cara una realitat que es vol invisibilitzar: darrere de moltes situacions d’explotació sexual hi ha desigualtat, pobresa, vulnerabilitat i violència. No podem normalitzar que els cossos de dones i xiquetes siguen convertits en una mercaderia. Aquesta jornada és una crida a trencar el silenci, protegir les víctimes, perseguir els explotadors i garantir alternatives reals perquè cap dona haja de veure condicionada la seua vida per la falta d’oportunitats.
El 23 de setembre és el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets amb finalitats d’Explotació Sexual. Aquesta data ens obliga a mirar de cara una realitat que queda amagada: darrere de la prostitució i de les xarxes de tràfic hi ha persones, majoritàriament dones i menors, que pateixen violència, desigualtat i explotació.
Parlar d’aquesta realitat també significa escoltar les veus de les supervivents. Una d’elles és Amelia Tiganus, activista feminista i supervivent de la tracta i la prostitució. Tiganus explica, des de la seua pròpia experiència, com la pobresa, la vulnerabilitat, la desigualtat de gènere i la demanda masculina poden convertir el cos de les dones en una mercaderia.
No oblidem que existeix un negoci al voltant de l’explotació sexual. Quan hi ha persones disposades a pagar per accedir al cos d’una altra persona, també hi ha un mercat que necessita dones en situació de vulnerabilitat. I quan aquesta vulnerabilitat es combina amb xarxes de tracta, pobresa, racisme o manca d’oportunitats, la llibertat de decidir queda profundament condicionada.
Per això, el debat no hauria de centrar-se únicament en les dones prostituïdes. També hem de preguntar-nos qui compra, qui es beneficia i quines condicions socials permeten que aquest sistema continue existint.
El testimoni d’Amelia Tiganus, escriptora, activista i supervivent de la prostitució, és especialment rellevant perquè parla des de la seva pròpia experiència. Tiganus ha explicat que, quan era adolescent, el seu pare la va vendre a un proxeneta, fet que la va introduir en el sistema de prostitució. A partir d’aquesta experiència, ha denunciat les situacions de vulnerabilitat i explotació que poden patir les dones que hi entren.
El seu testimoni és important perquè posa la víctima al centre. No es tracta de culpabilitzar les dones que exerceixen la prostitució, sinó d’entendre les circumstàncies que les poden haver portat fins allí i oferir alternatives reals: habitatge, educació, ocupació, protecció, suport psicològic i recursos per començar una nova vida amb autonomia i dignitat.
Des d’Intersindical Dones continuarem lluitant per la societat que volem construir. Una societat que accepte que el cos de les dones no es objecte de consum i per una societat que treballe per eliminar les desigualtats que fan possible aquesta explotació.
Recordar les supervivents, escoltar-les i donar valor als seus testimonis és també una manera de combatre la tracta. Però, sobretot, hem d’actuar sobre les causes i sobre la demanda que alimenta aquest negoci.
Cap dona hauria de ser considerada una mercaderia. Cap menor hauria de ser víctima d’un sistema d’explotació. I cap societat que defensa la igualtat pot mirar cap a un altre costat.