Drets
50 anys de poder obrir un compte bancari
Aquest 2025 conmemorem mig segle d’un dret que avui sembla obvi però que no fa tant era impensable: fa 50 anys que les dones a l’Estat espanyol poden, per fi, obrir un compte bancari pel seu compte, sense haver de demanar autorització a un marit o pare. Una fita senzilla en aparença, però clau per a la llibertat econòmica i l’autonomia personal.
Només fa cinquanta anys que vam fer les primeres passes cap a l’autonomia real. El camí és llarg, i encara tenim molts drets i espais per guanyar.
No és història antiga,és memòria recent
Aquest 2025 es compleixen 50 anys des que les dones a l’Estat espanyol podem obrir un compte bancari sense el permís d’un home. No és una anècdota ni un detall: és una clau per entendre com d’arrelada estava (i encara està) la desigualtat estructural. Fins al 1975, una dona casada necessitava l’autorització del seu marit per gestionar els seus diners, treballar fora de casa o signar un contracte. La Llei del 24 d’abril de 1958 ho deixava clar: la dona, sota tutela eterna, com una menor legal permanent. És només fa cinc dècades que es va començar a desmuntar aquest mur legal.
Cinquanta anys poden semblar molt per a algunes. Però per a la història, i per a les nostres iaies, és abans d’ahir. I no, no és passat: és memòria recent. La memòria de moltes dones que encara són vives i que van créixer pensant que la seua llibertat econòmica era una amenaça, una temeritat o, senzillament, una impossibilitat. La mateixa memòria que alguns governs volen esborrar a força de discursos negacionistes i polítiques regressives.
En un moment en què s’està banalitzant el feminisme, privatitzant les cures i retallant recursos per a les polítiques públiques d’igualtat, convé recordar d’on venim. No és només que pugam obrir un compte bancari: és que això és la base per poder fugir d’una relació violenta, crear un negoci propi o tenir un projecte de vida autònom. La llibertat econòmica és un dret fonamental. I continua sent un privilegi per a moltes.
Encara avui, les dones tenim sous més baixos, més treballs parcials no desitjats i menys capacitat d’estalvi. Encara avui, les mares suporten la major part de la càrrega de cures. Encara avui, l’economia feminista és ignorada pels pressupostos generals. I encara avui, hi ha qui ens voldria de nou al lloc del silenci i la dependència.
Per això cal fer memòria. No per nostàlgia, sinó per justícia. Perquè sense memòria no hi ha consciència. I sense consciència, la llibertat que tenim pot esdevenir paper mullat. Que no ens enganyen: no és que hàgem aconseguit la igualtat. És que vam començar a caminar fa només 50 anys. I ens queda molt per conquerir.
Normes d'ús