Drets
Dia Internacional de les treballadores de la llar i les cures
Les treballadores de la la llar i les cures pateixen un altíssim grau de precarietat,a més es dóna la cirscumstància que la inmensa majoria son dones migrants, que han deixat les seues famílies a milers de quilòmetres per a cuidar de les nostres, i per fugir de la pobresa o dels conflictes.
El 30 de març és una data important per a les treballadores de la llar i de les cures, un col·lectiu que ha estat històricament invisibilitzat i desprotegit, malgrat la seua enorme contribució a la societat. Aquest dia ens convida a reflexionar sobre les condicions laborals d’aquestes treballadores, la majoria dones, migrants i, moltes vegades, en situació de vulnerabilitat.
Les treballadores de la llar i de les cures realitzen una tasca fonamental per al benestar de les famílies i per al sosteniment de l’economia.
La seua feina, es considera “invisible”, i és essencial per al funcionament de la societat i per a la conciliació de la vida laboral i personal de moltes altres persones, però es troba fora dels marcs legals que protegeixen altres tipus de feina.
Una de les qüestions més crítiques és la manca d’accés a drets laborals bàsics com vacances, descansos o permisos per malaltia. A més, les condicions de feina en molts casos són precàries, amb jornades laborals llargues, salaris baixos i l’absència de contractes formals. Això situa a les treballadores de la llar en una situació de gran vulnerabilitat, on la seua dignitat i els seus drets laborals són passats per alt.
Un altre aspecte fonamental és la seua situació de desprotecció social i jurídica. En molts països, inclòs l’Estat Espanyol, les treballadores de la llar no gaudeixen de les mateixes garanties laborals que altres treballadores. Això contribueix a perpetuar la desigualtat de gènere, ja que aquest sector està majoritàriament format per dones, moltes de les quals provenen de països en desenvolupament i tenen poc poder per defensar els seus drets.
Però el canvi és possible. Hi ha iniciatives que busquen transformar aquesta situació. La ratificació per part de l’Estat Espanyol del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que recull els drets laborals de les treballadores de la llar, és un primer pas important, però cal que es facen més esforços per garantir-ne el compliment. Això inclou la creació de mecanismes que permitisquen a les treballadores accedir a contractes laborals dignes i a una protecció social adequada, així com sensibilitzar la societat sobre la importància d’aquest sector i la necessitat de reconèixer i valorar la seua tasca.
És imprescindible que continuem lluitant per la seua dignitat, pels seus drets laborals i per la visibilització d’una tasca fonamental per al benestar de la societat, i així ho seguirem fent des d’Intersindical Dones.
Un canvi real només serà possible si les administracions, els empresaris i la societat en general assumeixen la responsabilitat de garantir el respecte i la protecció d’aquestes treballadores.
Conciliar la vida laboral, personal i familiar implica també reconèixer el treball invisible que fa possible aquesta conciliació. Hem de seguir treballant per aconseguir que totes les persones, independentment del seu gènere o la seva condició migratòria, tinguen els drets laborals que els corresponen i que el seu treball siga valorat com es mereix.
La lluita per garantir un treball i un sou digne per a les persones que treballen en les llars i en les cures és fonamental per aconseguir una societat més justa i igualitària.
No només fa una tasca essencial per al benestar de les famílies, sinó que també sosté molts altres sectors laborals i facilita la conciliació de la vida laboral i familiar de moltes persones. No obstant això, aquesta feina,ha estat tradicionalment invisibilitzada i mal remunerada.
És important continuar lluitant perquè aquestes persones tinguen accés a drets laborals bàsics, com salaris justos, hores de descans, seguretat social i protecció jurídica. La dignitat en el treball no és només una qüestió de salari, sinó també de respecte i de reconeixement social i legal del seu valor. Hem de seguir exigint que les institucions instauren lleis que garantisquen el reconeixement d’aquest sector i la protecció dels drets laborals de les treballadores de la llar i de les cures.
. La visibilització de la seua tasca i la lluita per la seua dignitat laboral són essencials per avançar cap a una igualtat real entre homes i dones, i per garantir que cap persona quede exclosa del sistema de drets laborals i socials.
Normes d'ús