La coeducació és molt important: ajuda a crear escoles més justes, on tothom puga aprendre i créixer lliurement, respectant la diversitat.
Aquest dia recorda la importància d’educar sense prejudicis per aconseguir una societat més justa i igualitària per a totes i tots.
21 de juny, Dia Internacional de l’Educació No Sexista, tenim l’oportunitat de recordar una evidència que incomoda als sectors més conservadors: l’educació no és neutral. L’escola pot reproduir les desigualtats existents o pot contribuir a transformar-les. Pot perpetuar els estereotips de gènere o ajudar a construir una societat més justa, igualitària i lliure.
La coeducació naix precisament d’aquesta convicció. No es tracta únicament que xiquetes i xiquets compartisquen les mateixes aules. Això ja fa dècades que ocorre. La coeducació implica revisar críticament els continguts, els valors, els llenguatges, les relacions i les pràctiques educatives per garantir que totes les persones puguen desenvolupar-se lliurement, sense les limitacions imposades per una societat patriarcal.
Malgrat els avanços aconseguits gràcies a les lluites feministes, les dades continuen mostrant una realitat preocupant. Les xiquetes segueixen assumint menys protagonisme en àmbits científics i tecnològics; els xiquets continuen rebent pressions per encaixar en models de masculinitat basats en la competitivitat, la força o la negació de les emocions; i les violències masclistes continuen presents entre la joventut. Tot això no és casualitat. És el resultat d’una socialització desigual que comença des de la infància.
Per això la coeducació és més necessària que mai. Davant l’auge dels discursos reaccionaris que neguen les desigualtats de gènere, que qüestionen les polítiques d’igualtat i que intenten eliminar qualsevol referència al feminisme de les aules, cal reivindicar amb fermesa que educar en igualtat no és adoctrinar. Adoctrinar és transmetre prejudicis, discriminar i limitar oportunitats. Educar en igualtat és garantir drets.
La coeducació ens ensenya a reconèixer les aportacions històricament invisibilitzades de les dones, a valorar les cures com una responsabilitat col·lectiva, a construir relacions basades en el respecte i el consentiment, i a entendre la diversitat com una riquesa social. És una aposta democràtica que beneficia tota la societat.
No podem parlar de qualitat educativa mentre les dones continuen apareixent de manera marginal als llibres de text. No podem parlar de llibertat mentre les xiquetes reben missatges constants sobre com han de vestir, comportar-se o projectar la seua imatge. No podem parlar de convivència mentre les xarxes socials amplifiquen discursos misògins que arriben cada vegada amb més força a la joventut.
Des de l’àrea de la dona de la Intersindical Valenciana ho tenim clar:necessitem més recursos per a la coeducació, més formació del professorat en perspectiva de gènere, més materials educatius inclusius i més compromís institucional. Però també necessitem valentia. La valentia de defensar que la igualtat no és una opció ideològica sinó un principi democràtic fonamental.
La coeducació no és un complement del sistema educatiu. És una condició imprescindible per construir una ciutadania crítica, lliure i igualitària. Perquè educar amb perspectiva de gènere és educar contra les discriminacions, contra les violències i contra les desigualtats que encara condicionen la vida de milions de dones.
Aquest 21 de juny reivindiquem l’educació no sexista com una eina de transformació social. Perquè cada aula pot ser un espai de reproducció de les injustícies o un laboratori de futur. I perquè només des de la coeducació podrem construir una societat on totes les persones tinguen les mateixes oportunitats per viure, decidir i desenvolupar els seus projectes de vida en llibertat.
Coeducar és sembrar igualtat. Coeducar és construir democràcia. Coeducar és transformar el món.