Drets
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Sexual
Des del feminisme i el sindicalisme compromés amb els drets humans, reivindiquem la necessitat de posar fi a la impunitat, garantir la protecció de les víctimes i treballar per una pau justa que situe les dones al centre de la reconstrucció i la convivència.
Cap dona, cap xiqueta, cap persona hauria de patir violència sexual com a conseqüència de la guerra. La pau també és una qüestió de justícia feminista
Cada 19 de juny commemorem el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes. Una data que ens interpel·la com a societat i que ens obliga a mirar de front una de les expressions més cruels i invisibilitzades de la violència patriarcal: l’ús de la violència sexual com a arma de guerra.
Les violacions, l’esclavitud sexual, els matrimonis forçats, els embarassos imposats o la tracta de dones i xiquetes en contextos de conflicte han sigut considerats efectes col·laterals inevitables de la guerra. Però no ho són. Són estratègies deliberades de dominació, terror i control. Formen part d’una lògica patriarcal que converteix els cossos de les dones en territoris de conquesta i humiliació.
La Resolució 1820 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 19 de juny de 2008, va representar un pas important en reconéixer que la violència sexual en els conflictes constitueix una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. Tanmateix, quasi dues dècades després, la realitat continua sent devastadora.
Des de Palestina fins a Sudan, des de la República Democràtica del Congo fins a Ucraïna, passant per tants altres conflictes oblidats pels grans focus mediàtics, milers de dones i xiquetes continuen patint agressions sexuals que busquen destruir no només les seues vides, sinó també les seues comunitats. Les guerres continuen tenint rostre de dona. Un rostre marcat pel desplaçament forçat, la pobresa, la pèrdua dels éssers estimats i la violència sexual.
Però aquesta realitat no és aliena a les nostres societats. La violència sexual que es manifesta de manera extrema en els conflictes armats forma part d’un mateix sistema de desigualtat que sosté les agressions sexuals, l’explotació sexual, la prostitució i la mercantilització dels cossos de les dones en temps de pau. Les guerres no creen el patriarcat; el patriarcat troba en les guerres les condicions idònies per desplegar-se amb tota la seua brutalitat.
Per això, parlar de violència sexual en els conflictes exigeix una perspectiva feminista. No n’hi ha prou amb condemnar els crims quan es produeixen. Cal qüestionar les estructures de poder que els fan possibles. Cal denunciar els discursos militaristes que presenten la guerra com una eina legítima de resolució de conflictes mentre ignoren el seu impacte diferencial sobre les dones. I cal reivindicar el paper fonamental de les dones en la construcció de la pau.
Les dones no som només víctimes. Arreu del món, les organitzacions feministes i les defensores dels drets humans sostenen xarxes de suport, documenten crims, exigeixen justícia i lideren processos de reconstrucció social. Malgrat això, continuen infrarepresentades en les meses de negociació i en els espais on es decideix el futur dels seus pobles.
Des de l’àrea de la Dona de la Intersindical Valenciana exigim una pau feminista. Una pau que no siga simplement l’absència d’armes, sinó la presència de drets, d’igualtat i de justícia social. Una pau que pose la vida al centre i que reconega que no hi haurà seguretat real mentre les dones continuen sent objecte de violència i dominació.
Perquè els cossos de les dones no són camps de batalla.
Perquè la pau serà feminista o no serà.
Normes d'ús