Drets
Dia Internacional per a l’eliminació de la violència sexual en els conflictes
La violència sexual en els conflictes no és només una tragèdia individual, sinó també una arma sistemàtica que destrossa comunitats i perpetua les tensions. El dia 19 de juny és un moment clau per demanar justícia, protecció i reparació per a les supervivents.
Cada 19 de juny, l’ONU ens recorda una veritat incòmoda: la violència sexual en els conflictes armats no és un dany col·lateral, sinó una estratègia militar planificada, executada i consentida per estructures patriarcals i militaristes. És una arma de guerra dirigida principalment contra dones i xiquetes, però també contra homes i persones LGTBI, amb l’objectiu de destruir comunitats, sembrar el terror i consolidar el poder dels agressors.
La denominada violència sexual relacionada amb els conflictes inclou violacions, esclavitud sexual, prostitució forçada, embarassos i esterilitzacions forçades, i qualsevol altre acte de violència sexual greu que afecte persones vinculades, directament o indirectament, amb un conflicte armat.
Una de les grans vergonyes globals és el silenci: la por i l’estigma cultural fan que la gran majoria de víctimes no denuncien. Els experts calculen que per cada violació documentada n’hi ha entre 10 i 20 que mai arriben a comptar-se.
De Bòsnia a la República Democràtica del Congo, de Rwanda a Ucraïna, de Palestina a Sudan del Sud, la violència sexual ha estat utilitzada com a instrument de neteja ètnica, repressió política o humiliació col·lectiva. I el més greu: la impunitat. La majoria dels responsables mai són jutjats, mentre les víctimes són silenciades, estigmatitzades i abandonades.
Des d’Intersindical Dones, exigim veritat, justícia i reparació.
Però anem més enllà: denunciem la ineficàcia d’un sistema internacional de seguretat masclista, que no protegeix ni els drets humans més bàsics en contextos de guerra.
No n’hi ha prou amb condemnes simbòliques. Cal:
• Finançar programes reals de suport a les supervivents
• Garantir l’accés a la justícia internacional
• I sobretot, posar les cures i la vida en el centre de la política global
Tampoc oblidem la responsabilitat d’Occident:
Les armes que alimenten els conflictes ixen de fàbriques europees. Les polítiques de frontera reforcen les màfies i exposen milers de dones a violència sexual durant els trajectes migratoris. I els silencis còmplices davant règims aliats que vulneren drets sistemàticament són part del problema.
La pau no serà real fins que no siga feminista.
I això implica combatre la violència sexual amb la mateixa contundència que es combaten altres crims de guerra.
No hi ha excuses: cada víctima mereix memòria, i cada agressor, responsabilitat.
Normes d'ús