Drets
Federica Montseny Mañé
Volem retre homenatge a Federica Montseny, una dona que va marcar un abans i un després en la història de la política i els drets de les dones a l'Estat Espanyol
Federica Montseny Mañé, va morir el 14 de gener de 1994 a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse, França), va ser una figura clau de l’anarquisme i el feminisme durant la Segona República Espanyola. Nascuda el 12 de febrer de 1905 a Madrid, Montseny va ser escriptora, política i sindicalista, i va destacar com a la primera dona a ocupar un ministeri a l’Estat Espanyol.
El 1936, en plena Guerra Civil, va assumir el càrrec de ministra de Sanitat i Assistència Social dins el govern de Largo Caballero.
Federica Montseny va ser, sens dubte, una dona pionera en molts àmbits. Com a ministra de Sanitat durant la República, va trencar barreres no només per ser la primera dona a ocupar aquest càrrec, sinó també pel seu compromís amb temes socials que van empoderar les dones en un moment històric de grans canvis. Va defensar el dret a l’avortament, un tema revolucionari per a l’època, i va impulsar mesures com la creació de llars infantils, centres de planificació familiar i iniciatives per a la protecció de les mares solteres i els infants.
No obstant això, el cop d’estat franquista va suposar un retrocés brutal en aquests avanços. Amb la instauració de la dictadura, tots els drets que havien estat guanyats durant la República van ser esborrats d’un plomall. El règim franquista va relegar les dones a un paper subordinat, reforçant un model de dona sotmesa a la figura masculina, com a esposa i mare. Les lleis repressives, el control de l’església sobre la vida familiar i la manca de llibertats individuals van condemnar les dones a un llarg període de silenci i submissió.
Aquest llarg silenci va començar a trencar-se a finals del franquisme i durant la Transició, gràcies a la lluita de moltes dones i col·lectius feministes que van reivindicar els drets que Federica Montseny i altres havien defensat dècades abans. El seu llegat continua sent una inspiració per a totes aquelles que creuen en una societat més justa i igualitària.
31 anys després de la mort de Federica Montseny, les dones hem avançat en drets i reconeixements, però això no ens ha de fer perdre de vista les que van obrir camí en temps molt més adversos. Figures com Montseny, així com moltes altres dones rebels, decidides i valentes, van ser pioneres en una lluita que els va costar la llibertat, l’exili o fins i tot la vida. Elles no van callar, tot i tenir-ho tot en contra: un sistema patriarcal, una societat hostil i unes estructures polítiques i religioses que negaven la igualtat.
Avui recollim el seu testimoni, sabent que encara queda molt per fer. Les desigualtats, les violències masclistes i les restriccions sobre els drets sexuals i reproductius segueixen presents en molts llocs del món. Però és gràcies a aquestes dones valentes del passat que avui tenim la força i les eines per continuar avançant.
Recordar-les no és només un acte de justícia històrica; és també una manera de mantenir viu el seu llegat i inspirar les futures generacions. La seva lluita ens recorda que, encara que el camí siga llarg i costerut, la resistència i la determinació poden canviar el món. No oblidem, doncs, que som ací gràcies a elles i que tenim la responsabilitat de seguir lluitant per una societat plenament igualitària.
Des d’Intersindical Dones volem retre homenatge a Federica Montseny, una dona que va marcar un abans i un després en la història de la política i els drets de les dones a l’Estat Espanyol. La seva tasca com a primera ministra el 1936 no només va ser un fet històric per a l’època, sinó que també va ser una declaració de principis: les dones no només podien participar en la política, sinó que podien liderar-la i transformar-la.
És impactant recordar que van haver de passar 41 anys fins que, el 1977, amb la Transició ja en marxa, tornarem a tindre una dona ministra a l’Estat espanyol, amb Adela Álvarez (ministra d’Educació en el govern d’Adolfo Suárez). Aquest llarg buit de quatre dècades reflecteix el silenci imposat pel franquisme i la dificultat que les dones han tingut per accedir als espais de poder.
Aquest homenatge no només és una mirada al passat, sinó també un crit de resistència i de futur. Recordar Federica Montseny és reivindicar totes les dones que van ser invisibilitzades, però també renovar el compromís amb aquelles que encara avui lluiten per trencar barreres. Federica va ser un far d’esperança i lluita, i el seu exemple segueix sent una inspiració per a totes nosaltres.
En la societat actual necessitem més Federiques lliures, valentes i compromeses, que no es deixen vèncer per les opressions ni les desigualtats. Dones que, com elles, siguen capaçes de lluitar pels seus ideals, reclamar justícia i inspirar a altres a no rendir-se. Perquè només així podrem construir un futur més equitatiu i digne per a totes.
Normes d'ús