Drets
Menopausa: el silenci també és una forma de violència institucional
Donem visibilitat a una etapa més de la vida de les dones. Parlem de la menopausa amb naturalitat, trenquem tabús i recordem que cada dona la viu d’una manera diferent.
Informació, comprensió i autocura: perquè viure aquesta etapa amb benestar també és qualitat de vida.
18 d’octubre Dia Mundial de la Menopausa. És una data per informar, sensibilitzar i trencar tabús, però també hauria de ser una jornada de denúncia. La salut de les dones continua sense rebre l’atenció, la investigació i els recursos que necessita.
La menopausa no és una malaltia. És una etapa natural de la vida. Però que siga natural no significa que s’hagen de naturalitzar el patiment, la manca d’informació, les visites mèdiques sense respostes o la dificultat per accedir als tractaments necessaris.
Per què encara sabem tan poc sobre la menopausa? Per què tantes dones han de lluitar perquè el seu malestar siga escoltat, reconegut i tractat?
La resposta no és només mèdica. També és social, política i feminista.
La medicina ha pres l’experiència masculina com a referència universal. Les necessitats específiques de les dones han quedat en segon pla, com si fossin qüestions particulars, menors o poc urgents. Aquesta desigualtat s’ha traduït en mancances de coneixement, diagnòstics tardans, prejudicis i una atenció sanitària que no sempre escolta ni comprèn les experiències de les dones.
La menopausa és un exemple clar d’aquesta realitat. Pot comportar fogots, insomni, alteracions de l’estat d’ànim, dificultats de concentració, dolor articular, sequedat vaginal i altres símptomes que poden afectar profundament la qualitat de vida. No totes les dones ho viuen igual, ni totes necessiten el mateix tractament. Precisament per això cal més investigació, més formació dels professionals i una atenció individualitzada.
No n’hi ha prou amb dir-nos que és una etapa natural, que hem de tenir paciència o que ja passarà. Tampoc no podem acceptar que el malestar de les dones es banalitze o s’atribuïsca automàticament a l’edat, als nervis o a les hormones, sense una valoració adequada.
Allò que no s’investiga prou difícilment es comprèn prou; i allò que no es comprèn acaba massa sovint sense una resposta adequada.
L’Organització Mundial de la Salut ha assenyalat les mancances d’evidència científica, d’atenció i de polítiques públiques relacionades amb la menopausa. No parlem, per tant, d’una percepció individual ni d’una exageració: parlem d’una necessitat de salut pública que reclama una resposta col·lectiva.
A aquesta manca d’atenció s’hi ha afegit una situació especialment preocupant: els problemes de subministrament de medicaments hormonals utilitzats per tractar els símptomes de la menopausa.
A l’octubre de 2026, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ha informat que els problemes de disponibilitat de l’esprai d’estradiol Lenzetto, iniciats durant la primavera, han provocat dificultats de subministrament en altres tractaments transdèrmics, inclosos alguns pegats hormonals. L’Agència ha anunciat mesures de seguiment i ha assenyalat que s’espera una millora progressiva del subministrament d’algunes presentacions.
No es tracta d’afirmar que aquesta situació tinga una única causa ni que qualsevol desabastiment siga conseqüència directa del masclisme. Els problemes de fabricació, distribució i demanda són complexos. Però sí que podem preguntar-nos per què les necessitats de les persones afectades no sempre reben una resposta prou ràpida, coordinada i accessible.
Què passa quan una dona va a la farmàcia i no troba el tractament que té prescrit? Què passa quan ha de recórrer diversos establiments, demanar una nova cita mèdica o assumir el cost d’una alternativa que no pot pagar? Què passa quan, després d’anys de sentir que els seus símptomes no són prou importants, torna a trobar-se sola davant d’un problema que no pot resoldre?
La resposta no pot ser que s’espavile.
Cal informació clara i actualitzada, coordinació entre farmàcies i professionals sanitaris, alternatives terapèutiques accessibles i una política de subministrament que protegisca les persones afectades. Cap dona hauria de veure’s obligada a interrompre o modificar un tractament pel seu compte perquè no aconsegueix una resposta a temps. Les alternatives s’han de valorar amb un professional sanitari, no a costa de la salut de qui pateix el problema.
No hi ha igualtat real si el dret a cuidar la pròpia salut depèn de la capacitat econòmica, del temps disponible o de la insistència amb què una dona reclama ser atesa.
La menopausa continua envoltada de silencis. Se’n parla poc, es representa poc i s’associa exclusivament amb l’envelliment, la pèrdua o el final d’una etapa. Com si les dones, a partir d’una determinada edat, hagueren de fer-se invisibles.
Però les dones no desapareixen quan deixen de menstruar. Continuen treballant, cuidant, liderant, estimant, participant en la vida política i social i aportant coneixement i experiència. No han de demanar permís per parlar del seu cos ni justificar que necessiten suport.
El silenci té conseqüències. Fa que moltes dones desconeguen els símptomes, que no sàpiguen quines opcions de tractament existeixen o que arriben tard a consultar un professional. També pot fer que interpreten el seu patiment com una feblesa personal, en lloc de reconèixer que necessiten informació i atenció sanitària.
I aquesta invisibilitat no afecta tothom de la mateixa manera. Les dones amb menys recursos econòmics, les que viuen en zones rurals, les dones amb discapacitat, les migrants i les que tenen feines precàries poden trobar més obstacles per accedir a informació, visites mèdiques, tractaments i temps de descans.
Per això, parlar de menopausa és parlar també de classe social, de condicions laborals, de desigualtat econòmica i de dret a una vida digna.
Demanar més investigació sobre la menopausa no és reclamar un privilegi per a les dones. És exigir que la ciència i la sanitat responguen a les necessitats reals de la població.
Demanar professionals formats no és medicalitzar una etapa natural. És garantir que cada dona puga entendre què li passa i decidir, amb informació rigorosa, quina atenció necessita.
Demanar medicaments disponibles i accessibles no és exigir impossibles. És reclamar una política farmacèutica responsable, capaç de prevenir els desabastiments, anticipar-ne les conseqüències i protegir les persones que depenen d’aquests tractaments.
I reclamar que se’ns escolte no és exagerar. És defensar un dret fonamental.
El feminisme ha denunciat durant dècades que allò que afecta les dones es considera privat, domèstic o secundari. La menopausa també forma part d’aquesta història. Quan el dolor femení es minimitza, quan falta formació, quan la investigació és insuficient o quan les polítiques públiques no arriben, no estem davant de problemes aïllats: estem davant d’una desigualtat que cal corregir.
Des d’Intersindical Dones exigim que aquest Dia Mundial de la Menopausa, no siguen amb campanyes puntuals ni fotografies institucionals. Necessitem compromisos concrets i mesurables:
• Més investigació pública sobre la menopausa, els seus símptomes, els tractaments i els efectes a llarg termini, amb estudis que incorporen la diversitat de les experiències de les dones.
• Més formació sanitària en menopausa i climateri, amb una perspectiva de gènere que ajude a evitar prejudicis, diagnòstics tardans i tractaments inadequats.
• Una atenció integral i accessible dins del sistema públic de salut, que tinga en compte la salut física, mental, sexual i emocional.
• Mesures efectives davant dels desabastiments, amb transparència, detecció precoç, informació a les pacients i alternatives terapèutiques accessibles.
• Polítiques laborals sensibles a aquesta etapa vital, que permeten adaptar les condicions de treball quan siga necessari, sense estigmatitzar les dones ni perjudicar-ne les oportunitats professionals.
• Educació i informació pública sense tabús, perquè parlar de menopausa siga tan normal com parlar de qualsevol altra qüestió de salut.
Aquestes mesures no poden dependre únicament de la bona voluntat d’alguns professionals o de la capacitat de cada dona per buscar informació pel seu compte. Han de formar part d’un compromís institucional sostingut, amb recursos, pressupost, avaluació i rendició de comptes.
No volem que la menopausa es convertisca en una nova etiqueta per vendre productes, ni que es presente com una malaltia que cal combatre a qualsevol preu. Volem informació rigorosa, llibertat per decidir, professionals que escolten i tractaments adequats quan siguen necessaris. Volem que la nostra salut siga abordada amb coneixement, respecte i dignitat.
Perquè no totes les dones viuen la menopausa de la mateixa manera, però totes mereixen que les seues necessitats siguen preses seriosament.
Perquè la salut de les dones importa abans, durant i després de la menopausa. I perquè una societat que es considera igualitària no pot continuar deixant la salut de les dones per a demà.
Normes d'ús