Volem un sistema judicial que no perpetue el masclisme, sinó que el combatisca. Alçarem la veu una vegada i una altra, perquè només amb un compromís col·lectiu podem transformar aquestes injustícies estructurals. No estem soles, i no ens faran callar.
En ple segle XXI, el sistema judicial encara revictimitza a les dones que denuncien agressions. Quan es posa en dubte o s’intenta desacreditar una víctima, no només es perpetua el dolor personal, sinó que també s’envia un missatge desmoralitzador a totes aquelles que podrien voler denunciar en el futur.
La justícia ha de centrar-se en garantir que els agressors assumisquen les seves responsabilitats, no a qüestionar constantment les víctimes. Aquesta actitud per part de certs sectors judicials demostra que queda molt camí per recórrer en la formació de gènere dins el sistema judicial i en la manera com s’aborda la violència contra les dones.
Cal que les dones, col·lectivament, continuem alçant la veu, perquè aquestes situacions no es facen normals i perquè s’exigisquen responsabilitats als qui perpetuen aquestes actituds masclistes. La lluita segueix i no ens podem permetre abaixar la guàrdia.
La manera com s’ha gestionat el cas Errejón als mitjans i als tribunals és un exemple més de la desigualtat estructural en el tractament de les víctimes i els agressors en el sistema judicial. Que es qüestione a la víctima fins a posar-la en evidència, mentre l’acusat rep un tractament quasi còmplice, és una mostra claríssima d’un sistema que perpetua la desigualtat i revictimitza les dones.
No podem permetre que el sistema judicial continue actuant amb tantes llacunes, prejudicis i manca de perspectiva de gènere. La justícia ha de ser clara, concisa i, sobretot, imparcial, tractant les víctimes amb el respecte i la dignitat que mereixen. Això només serà possible quan hi haja una reforma profunda que incloga formació obligatòria en matèria d’igualtat i violència de gènere per a tots i totes les professionals de la justícia.
No callarem ni ens rendirem fins a aconseguir un sistema judicial sà, on es prioritze la protecció i el benestar de les víctimes i on els agressors reben el tractament rigorós que els correspon. És inadmissible que els judicis es convertisquen en espectacles de revictimització, posant el focus en la víctima en lloc de centrar-se en l’agressor i en els seus actes.
Alçarem la veu una vegada i una altra, perquè només amb un compromís col·lectiu podem transformar aquestes injustícies estructurals. No estem soles, i no ens faran callar.
Des d’Intersindical Dones, cridem amb força que ESTEM FARTES d’aquestes pràctiques que reforcen el patriarcat i desacrediten les denúncies de les dones. No podem seguir tolerant que el sistema judicial actue com a còmplice d’aquestes injustícies, protegint més els agressors que les víctimes.
És moment de prendre accions fermes per exigir reformes profundes en la formació i sensibilització de gènere dins del sistema judicial i per garantir que les dones que denuncien siguin escoltades i respectades sense prejudicis ni qüestionaments que posen en dubte la seva credibilitat. La justícia no pot ser selectiva ni masclista. La lluita continua, perquè no callarem fins aconseguir un sistema realment just i equitatiu.
Prou de violència institucional!