Drets
Una nova ferida oberta a les dones afganeses
Des que els talibans van tornar al poder a l’Afganistan el 2021, les dones han vist com els seus drets s’erosionaven progressivament. Una de les mesures més alarmants ha estat la prohibició del treball femení en nombrosos sectors, tant públics com privats. Aquesta restricció, que afecta no sols la llibertat individual sinó també l’economia i el teixit social del país, és un exemple flagrant de discriminació institucionalitzada. Parlar-ne és imprescindible per no oblidar que els drets humans no són negociables, i que les veus de les dones afganeses han de continuar escoltant-se arreu del món.
La recent ordre dels talibans prohibint a les dones afganeses treballar en qualsevol organització no governamental és una nova passa enrere en la lluita pels drets humans més bàsics. Aquesta mesura, que arriba pocs dies després del veto a l’educació universitària femenina, no és una decisió administrativa, sinó una estratègia clara de submissió i esborrament sistemàtic de les dones de l’espai públic, laboral i intel·lectual de l’Afganistan.
Els talibans al·leguen que les dones no compleixen amb les suposades lleis islàmiques perquè no porten el vel adequadament. Però aquesta justificació és només una excusa per mantenir-les relegades a l’àmbit domèstic, en silenci, invisibles. L’ordre afecta tant organitzacions nacionals com internacionals, i obliga a prescindir de treballadores fonamentals per a l’acció humanitària en un país que viu immers en una crisi econòmica devastadora.
No parlem només d’un atac a les llibertats individuals: parlem de milers de famílies que quedaran sense ingressos, de projectes humanitaris que quedaran paralitzats, d’una societat que s’enfonsa encara més en la desesperança. Les activistes afganeses ja han denunciat com aquesta nova mesura tanca una de les poques vies que tenien les dones per sostenir econòmicament les seues llars, en un context on la comunitat internacional va tallar el finançament arran de l’arribada dels talibans al poder l’agost de 2021.
Davant d’aquesta realitat, cal alçar la veu des de fora. El silenci ens fa còmplices. Les institucions internacionals, els governs democràtics i la societat civil hem de continuar pressionant, denunciant i oferint suport a aquestes dones que, amb una valentia immensa, lluiten per viure amb dignitat. No es tracta només d’Afganistan. Es tracta d’humanitat, de solidaritat, i de no permetre que en ple segle XXI el dret a existir lliurement siga un privilegi reservat només a uns pocs.
Des d’Intersindical Dones condemnem rotundament la nova ordre del règim talibà que prohibeix a les dones afganeses treballar en organitzacions no governamentals, tant nacionals com internacionals,i exigim que les institucions europees i internacionals actuen amb fermesa davant aquest apartheid de gènere. I cridem a totes les organitzacions feministes, sindicats i moviments socials a teixir xarxes de suport i denúncia. No podem mirar cap a una altra banda mentre es criminalitza l’educació, el treball i la vida de les dones.
Com a sindicalistes i feministes, denunciem aquest pas enrere com un atemptat flagrant contra els drets humans i laborals, i un exemple extrem del patriarcat més violent. La invisibilització forçada de les dones afganeses no és un fet aïllat: forma part d’una ofensiva global contra els drets de les dones i de les minories, i ens interpel·la a totes.
La lluita de les dones afganeses és també la nostra. Ens volem vives, lliures i presents arreu del món.
Normes d'ús