El valencià a les universitats públiques

Conclusions

12 / 09 / 2016 | Amadeu Sanz

El resultat de l’anàlisi de les dades dóna un estancament generalitzat de l’ensenyament en valencià, a excepció de la Universitat de València, on els dos darrers cursos sí que es produeix un augment significatiu de 3,3 punts percentuals en el curs 2014-15 respecte a l’anterior i d’un 1,7% en el 2015-16. És a dir, un increment de 5 punts percentuals en dos cursos.
Si mirem com es fa l’adjudicació de la docència en una llengua o en una altra, cal dir, a grans trets, que en la UJI la llengua la tria el professor; contràriament, en la UV (fins al curs 2012-13) i també, amb matisos, en la UPV i la UA, s’aplica la política de “grups” per llengua.
Aquest darrer fet s’apuntava en les conclusions de l’estudi Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, dirigit pels professors Artur Aparici i Rafael Castelló i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2011. S’hi afirmava, també, que si es volia avançar es necessitava un canvi en les polítiques lingüístiques universitàries vigents i proposaven que “qualsevol política lingüística normalitzadora del valencià, en tant que llengua actualment minoritzada, necessita formular-se en termes de política d’igualtat perquè puga ser efectiva”. I ho detallaven de la manera següent: “Una política d’igualtat de les dues llengües tindria com a objectiu aconseguir al cap dels propers 25 anys una universitat valenciana bilingüe, és a dir, una universitat on el 50% de la docència es faça en valencià [...]. Cal fer notar que no parlem de duplicar la docència fent dues línies íntegres, una en valencià i l’altra en castellà, sinó, al contrari, apuntem a una distribució docent en què el valencià estiga aleatòriament distribuït en la meitat de les assignatures que l’alumnat haurà de cursar sense reparar en la llengua en què s’imparteixen”.
I això és el que va fer la Universitat de València. Basant-se en aquest estudi, el Consell de Govern de la UV va aprovar, el 26 de juny de 2012, el Pla d’Increment de la Docència en València que estableix que cada any es fixaran “els percentatges mínims de docència en valencià per a les titulacions de grau, llicenciatura, diplomatura i enginyeries, amb un increment anual que permeta assolir l’objectiu mínim d’un 35% en 5 anys i la distribució equitativa de l’oferta docent impartida en les dues llengües oficials en un termini màxim de 10 anys des de l’aprovació d’aquest pla.
A més, aquest pla estableix també que a partir de juny de 2015 totes les convocatòries de places de professorat han d’incloure com a requisit el nivell C1 (mitjà) de coneixement del valencià. I, com hem vist, aquestes mesures han donat el seu fruit.
Així doncs, després de l’anàlisi de les dades i també de les experiències esmentades, fem cinc propostes per tal d’assolir la igualtat lingüística en les universitats valencianes:

  1. Cal fer un canvi substancial en les polítiques lingüístiques actuals de les universitats i plantejar, tal com apuntava l’estudi dirigit pels professors Aparici i Castelló, una veritable política d’igualtat lingüística. El model de la tria lingüística del professorat (UJI) o bé de l’estudiantat (UV, UPV i UA) condueix, com ha quedat palès, a l’estancament de l’oferta de la docència en valencià. Contràriament, la proposta d’igualtat lingüística, és a dir, la idea que tothom que estudie a una universitat valenciana tinga docència en valencià, en castellà i almenys en una llengua de comunicació internacional, és l´única manera que es pot augmentar any a any la docència en valencià, com ho demostra indiscutiblement el cas de la UV.
    Per a això, caldria que les universitats aprovaren una reglamentació similar a la que s’ha fet a la UV, tot tenint en compte que els punts de partida són molt diferents, especialment en aquelles universitats on l’ensenyament en valencià és inexistent (UMH) o baix (UPV i UA). Molt més fàcil és el cas de la UJI, tant pels percentatges de docència actuals com també pel territori on es troba ubicada.
  2. A banda de l’esforç de les universitats, la Generalitat Valenciana també ha de fer un canvi radical en la seua política lingüística. Ha de posar en marxa una normativa que faça obligatòria l’existència d’uns mínims de docència en valencià (i en llengües de comunicació internacional) i vincular-ne el compliment tant al finançament com a l’aprovació d’alguns projectes de les universitats.
  3. A més, la Generalitat Valenciana ha de generalitzar l’exigència del coneixement del valencià per a accedir a la funció pública universitària, tant de PDI com de PAS.
  4. És fonamental també un canvi en la política lingüística que s’aplica en els ensenyaments d’infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius, on la base de l’ensenyament s’ha de fer en valencià, perquè al cap i a la fi, els estudiants que arriben a les universitats, si prèviament han adquirit un coneixement suficient de valencià, a la universitat podran cursar qualsevol titulació sense el més mínim problema.
  5. Finalment, cal un impuls decidit a l’augment de l’ensenyament en una llengua de comunicació internacional. A hores d’ara el percentatge encara és molt baix, tot i que certament en els darrers cursos s’està experimentant un augment continuat.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.