El resultat de l’anàlisi de les dades dóna un estancament generalitzat de l’ensenyament en valencià, a excepció de la Universitat de València, on els dos darrers cursos sí que es produeix un augment significatiu de 3,3 punts percentuals en el curs 2014-15 respecte a l’anterior i d’un 1,7% en el 2015-16. És a dir, un increment de 5 punts percentuals en dos cursos.
Si mirem com es fa l’adjudicació de la docència en una llengua o en una altra, cal dir, a grans trets, que en la UJI la llengua la tria el professor; contràriament, en la UV (fins al curs 2012-13) i també, amb matisos, en la UPV i la UA, s’aplica la política de “grups” per llengua.
Aquest darrer fet s’apuntava en les conclusions de l’estudi Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, dirigit pels professors Artur Aparici i Rafael Castelló i publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2011. S’hi afirmava, també, que si es volia avançar es necessitava un canvi en les polítiques lingüístiques universitàries vigents i proposaven que “qualsevol política lingüística normalitzadora del valencià, en tant que llengua actualment minoritzada, necessita formular-se en termes de política d’igualtat perquè puga ser efectiva”. I ho detallaven de la manera següent: “Una política d’igualtat de les dues llengües tindria com a objectiu aconseguir al cap dels propers 25 anys una universitat valenciana bilingüe, és a dir, una universitat on el 50% de la docència es faça en valencià [...]. Cal fer notar que no parlem de duplicar la docència fent dues línies íntegres, una en valencià i l’altra en castellà, sinó, al contrari, apuntem a una distribució docent en què el valencià estiga aleatòriament distribuït en la meitat de les assignatures que l’alumnat haurà de cursar sense reparar en la llengua en què s’imparteixen”.
I això és el que va fer la Universitat de València. Basant-se en aquest estudi, el Consell de Govern de la UV va aprovar, el 26 de juny de 2012, el Pla d’Increment de la Docència en València que estableix que cada any es fixaran “els percentatges mínims de docència en valencià per a les titulacions de grau, llicenciatura, diplomatura i enginyeries, amb un increment anual que permeta assolir l’objectiu mínim d’un 35% en 5 anys i la distribució equitativa de l’oferta docent impartida en les dues llengües oficials en un termini màxim de 10 anys des de l’aprovació d’aquest pla.
A més, aquest pla estableix també que a partir de juny de 2015 totes les convocatòries de places de professorat han d’incloure com a requisit el nivell C1 (mitjà) de coneixement del valencià. I, com hem vist, aquestes mesures han donat el seu fruit.
Així doncs, després de l’anàlisi de les dades i també de les experiències esmentades, fem cinc propostes per tal d’assolir la igualtat lingüística en les universitats valencianes: