La Intersindical Valenciana s’uneix a la commemoració del Dia del Comerç Just, ja que aquesta pràctica social constitueix una eficaç eina de cooperació amb els països empobrits.
Igualment fa una crida als consumidors responsables dels dos hemisferis, perquè entenguen que quan parlem de comerç just, hem de saber que aquest concepte implica pensar en una sèrie de compromisos profunds en cada un dels processos des de l’origen del producte, que tenen a veure amb el respecte al medi ambient, amb unes polítiques salarials dignes, amb igualtat de gènere, sense explotació infantil i, d’una manera determinant, que respecte la sobirania alimentària dels pobles. Aquests criteris de justícia social i mediambiental sempre s’han de tindre presents des de l’inici del procés productor fins a les xarxes de distribució i, per descomptat, pels consumidors.
S'ha de partir de la cerca d'un comerç just de la proximitat en ambdós hemisferis
Així, si ens atenem al fet que la globalització i el neoliberalisme, és a dir el lliure flux de mercaderies i capitals, ha produït grans canvis en els paradigmes de producció i distribució, com la deslocalització i l’exercici desmesurat del lliure comerç, per descomptat cal també reelaborar la visió inicial amb la qual va sorgir el comerç just com a alternativa civil davant la depredació dels recursos i la sobreexplotació de les classes treballadores dels sectors rurals de l’Hemisferi Sud. I això implica pensar –com hem dit adés– en la sobirania alimentària com el factor determinant per a aquest repensar el comerç just.
Abans que res la sobirania alimentària és el dret dels pobles per controlar les seues polítiques agrícoles i alimentàries sota criteris de respecte al territori –amb tota la càrrega cultural que implica– i el control dels recursos naturals.
Per tant, la sobirania alimentària ens remet a la necessitat de no pensar el comerç just només en la via Nord-Sud. Cal replantejar els termes de la solidaritat: s’ha de partir de la cerca d’un comerç just de la proximitat en ambdós hemisferis, on el consum no se circumscriga a la lògica del comerç internacional de les transnacionals, a la bogeria que suposa que s’haja de produir combustible per a transportar mercaderies a costa de la pèrdua de sobirania alimentària de moltes comunitats desposseïdes dels seus territoris per a la sembra intensiva dels monocultius com la canya de sucre, soja, o palma africana per produir etanol. Es fa imperatiu, llavors, una gran aliança entre organitzacions de camperols, sindicalistes, ecologistes i consumidors responsables tant al Sud com al Nord per establir criteris de consum que es corresponguen amb les necessitats alimentàries de cada poble i que aquestes mateixes xarxes determinen quin tipus de productes de l’altre hemisferi s’han intercanviar atenent sempre els criteris esmentats. No podem seguir sent còmplices de les multinacionals, com ara: del banano de la Chiquita Brand de Colòmbia on violen els drets humans dels treballadors i treballadores, per més que porten etiqueta de comerç just, així com és molt paradoxal que aquests productes estiguen en grans superfícies al costat de productes de la Nestlé, que espolia l’aigua de molts països, o de Colòmbia, que es distingeix per la persecució a sindicalistes.
Feliç Dia Mundial del Comerç Just.