La nostra lluita no s’atura, la lluita continua
Els nostres drets no són negociables
Un any més, s’acosta el Dia de l’Orgull lgtb, el 28 de juny, una data que s’ha convertit en un referent internacional per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de tot el planeta. En un món globalitzat com l’actual, no existeixen fronteres per aturar el torrent de reivindicacions que es van posar en marxa allà per 1969 quan es va produir la revolta de Stonewall a Nova York.
Des de llavors, nombrosos estats han anat despenalitzant les relacions homosexuals obrint-se un camí que ens ha permès reconèixer i regular els nostres drets en una part important del món. Reclamem i vam aconseguir que se’ns reconegués i respectés tal com som; reclamem, en definitiva, el nostre dret a existir. D’aquesta manera es va posar fi a la penalització de les relacions entre persones de la mateixa sexe, van desaparèixer judicis, presó o internament. Acabem imposant la idea que som persones i que, com a tals, som portadores i portadors dels drets humans que ens corresponen.
No ha estat una lluita fàcil i el sabor d’aquestes victòries es fa amarg quan constatem tot el camí que ens queda encara per recórrer. Perquè segueixen existint estats en què es castiguen les relacions homosexuals i, en alguns casos, fins i tot amb la pena de mort. Es mantenen les agressions i la lgtb-fòbia en molts altres llocs del món.
Els que van iniciar la lluita lgtb a Stonewall van obrir la via al procés d’Alliberament Gai, que buscava que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals forméssim part, com a subjectes polítics, del procés d’emancipació del conjunt de la humanitat.
Orgull de ser i Orgull de lluitar. Aquest és el camí que el nostre moviment ha seguit des de llavors. Els avanços en el nostre entorn cultural, tot i ser importants, no són definitius perquè no podem oblidar que segueixen existint en les nostres societats elements que conspiren contra els nostres drets. Ho tenim molt a prop i ho sentim cada vegada que la ultradreta parla del nostre col·lectiu. Després d’una aparent acceptació, es mobilitzen per limitar els nostres drets, per demanar l’abolició de la legislació que protegeix els nostres drets, negar el nostre model familiar homoparental o imposar el silenci en àmbits com l’educatiu amb la seva proposta de pin familiar que cerca la nostra invisibilitat.
Desgraciadament, els discursos lgtb-fòbics, racistes, misògins o xenòfobs formen part d’una realitat social que es nega a desaparèixer. Han passat més de cinquanta anys i la nostra lluita segueix vigent, al costat de la d’altres col·lectius socials que treballen per un món més just, més humà, més respectuós amb la diversitat i més igualitari en el social.
Per tot això, aquest any ens toca denunciar discursos d’odi com el que difon la ultradreta, aquí i en altres llocs del món. Sense anar més lluny, l’impulsat pel Govern d’Hongria, que a més d’imposar per llei que l’únic model vàlid de convivència és l’heterosexual, acaba d’aprovar una nova ordenança que impedeix que es puga abordar la diversitat de el desig i dels afectes entre la població escolar.
Les institucions europees han retret aquests canvis però creiem que hauria d’anar més enllà en la seua condemna. Les lleis anti-gai impulsades per Orban a Hongria, com la de Putin a Rússia, suposen la negació dels valors sobre els quals aspirem a construir una nova Europa. Hem de recordar als nostres governants que, com a ciutadans i ciutadanes, l’única resposta que esperem és la defensa plena dels nostres drets. Perquè haurem de recordar als nostres governants que els drets humans es reconeixen en la seva totalitat, no es poden dividir ni negociar.
La nostra lluita continua sent un impuls a llarg termini, juntament amb altres grups socials, per un món millor. El nostre Orgull és saber que ens movem en aquesta direcció. Precisament per això, veiem amb tristesa mobilitzacions que van en un sentit equivocat, com la recollida en els mitjans de comunicació de la manifestació lgtb a Israel, que és presentada com modèlica. Les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que formem part de la Intersindical Valenciana volem denunciar aquesta mobilització perquè pensem que no pot haver Orgull quan un poble ocupa a un altre, quan un estat es sosté sobre el racisme o quan un govern, en plena pandèmia, nega el dret a rebre una vacuna a poble ocupat. El projecte lgtb és un projecte alliberador, igualitari i solidari.