Mesa general de la Funció Pública
Intersindical Valenciana considera decebedora la Llei de Funció Pública Valenciana
El Sindicat la considera obsoleta abans de ser aprovada
Intersindical Valenciana, sindicat majoritari entre el personal funcionari i estatutari i el sindicat més votat entre el personal laboral, funcionari i estatutari de la Generalitat Valenciana, considera que la nova Llei de la Funció Pública Valenciana és continuista de les normes anteriors. Per al Sindicat la Llei hauria de ser modificada substancialment en la tramitació parlamentària per millorar l’administració pública valenciana i donar una resposta real a les noves necessitats de la societat valenciana. Per altra part, el Sindicat desmenteix que aquesta tinga el consens sindical necessari per ser una llei assumida pel conjunt del personal que hi treballa.
Les declaracions de la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, sobre la necessària modificació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), ens fa pensar que estem en bon moment per actuar amb valentia i ambició per resoldre els problemes endèmics que té la funció pública valenciana. En eixe sentit, des del Sindicat es considera que calen modificacions legals estatals i valencianes per:
- Garantir els drets de les valencianes i els valencians.
- Potenciar els serveis públics.
- Donar un fort impuls a l’administració pública valenciana.
- Millorar les condicions laborals i resoldre els problemes de personal que hi treballa, entre els quals estan la promoció i la temporalitat.
- Acabar amb el jou de l’actual EBEP que és una norma centralista i uniformitzadora que impedeix que la Generalitat exercesca una bona part de les seues competències.
Per contra, la Llei de la Funció Pública Valenciana ha passat per la Mesa General de Negociació amb una postura tancada, per part de la conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per modificar alguns dels aspectes més controvertits com ara:
- L’exigència de l’aprovació de proves dels processos selectius per accedir a les borses de treball.
- L’opció prioritària de l’oposició enfront al concurs-oposició.
- La solució a la situació de temporalitat.
- Les ajudes per a preparar les oposicions a determinats col·lectius.
- La figura del directiu públic professional.
- El tractament del valencià.
- La creació de nous òrgans de participació i representació per primar el bisindicalisme
- La solució extrajudicial de conflictes.
Tot i això, des de la Intersindical Valenciana considerem que la nova llei resol alguns problemes generats per l’anterior:
- Es defineixen uns cossos generals i uns altres d’especials més reduïts i crea la figura de les agrupacions de llocs de treball, la qual cosa permetrà racionalitzar la gestió de la plantilla i simplificarà l’estructura dissenyada per l’anterior llei.
- S’impulsa l’anàlisi i l’ordenació de llocs de treball i s’estableixen plans d’ordenació, plans estratègics i plans operatius de recursos humans de caràcter quadriennal, que contindran la previsió de les necessitats durant el termini de la seua vigència, sobretot per a fer front a les baixes que es produïsquen, i incorporaran objectius generals, línies estratègiques i accions durant el període.
Pel que fa als aspectes més controvertits, el Sindicat considera que les ajudes econòmiques per a les persones que, amb un bon expedient acadèmic, no tenen recursos, i aspiren a ingressar a la Funció Pública no són el camí correcte per garantir l’equitat i la igualtat. La nostra proposta és que siga la Generalitat, a través de l’EVAP, la que impulse les mesures destinades a la preparació de les proves selectives de les persones que no tinguen recursos econòmics, tot i garantint els principis de publicitat, equitat i lliure concurrència.
Tampoc s’està d’acord amb l’aposta per l’oposició enfront del concurs-oposició o amb la vinculació de l’aprovació de les oposicions per romandre en les borses de treball. Unes mesures que es considera inadequades per a la selecció del personal.
La Direcció Pública Professional, malgrat estar més definida, es considera com una eina per a controlar i polititzar l’administració pública i establir portes giratòries que generarà, sense cap dubte, conflictes d’interessos. En les Administracions Públiques hi ha suficient personal funcionari preparat per assumir totes les tasques que se’n deriven, no essent necessari aplicar mesures clarament neoliberals que es contraposen amb la pròpia definició del que ha de ser un servei públic.
Intersindical Valenciana també reivindica la limitació al màxim dels procediments de lliure designació – restringits a llocs de treball de subdirecció general o equivalent i secretaria d’alts càrrecs - i la necessària provisió dels llocs de treball per concurs per garantir una administració pública professional.
Un aspecte que compartim és que l’actual IVAP passe a denominar-se Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP). El canvi de nom també comporta les tasques de selecció, provisió i regulació de les borses d’ocupació temporal. La nova formació es considera com a part integral de les polítiques de personal com va defensar el Sindicat al 2010.
Per complementar, nosaltres apostem per augmentar i millorar la formació contínua, dins de la jornada laboral, que ha de ser a càrrec de la pròpia Administració, no externalitzada als sindicats o empreses privades.
Per altra part, en la situació actual, enmig de la COVID-19, i recordant que el servei públic ha estat prestat per moltes persones amb el treball a distància, veiem que en el projecte de llei solament se’n parla en dos apartats i que considerem que no es resol amb la promulgació de normativa legal al marge de la Llei de la Funció Pública Valenciana. Una mancança normativa que caldria abordar durant la seua tramitació parlamentària, de la mateixa forma que caldria tindre en compte altres aspectes com:
- La reducció de la jornada laboral.
- La compactació del temps de treball a 4 dies setmanals.
- La revisió dels aspectes relacionats amb la conciliació laboral i personal.
- L’anàlisi dels riscos psicosocials.
Un dels assumptes que també cal resoldre és la situació del personal interí al qual cal reconèixer i valorar els serveis prestats. La recent sentència del TJUE de 19 de març de 2020 qüestiona la política de personal en les administracions públiques de l’estat espanyol. És per això que l’Administració ha de reconéixer la situació de precarietat per l’abús en la temporalitat i cercar solucions immediates per restituir els seus drets i donar una resposta a les milers de persones afectades garantint la seua estabilitat en l’ocupació.
Un altre assumpte que preocupa a la Intersindical Valenciana, des de fa anys, és que ens trobem a les portes d’una fallida demogràfica pels efectes de l’envelliment de la plantilla i de la taxa de reposició. Uns fets que condicionen la política de personal de la Generalitat Valenciana que ha de fer front a la situació amb una correcta planificació de les Ofertes Públiques d’Ocupació a curt, mig i llarg termini.
Intersindical Valenciana aposta per establir la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana per garantir els drets de les persones valencianoparlants, avançar cap a una veritable igualtat lingüística, donar compliment a la legislació vigent que compromet i obliga al Regne d’Espanya, com ara la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, signada pel ministre d’Afers Exterior del Regne d’Espanya Josep Piqué i Camps. És per això que Intersindical Valenciana defensa la modificació d’alguns articles de la Llei de la Funció Pública Valenciana per garantir una veritable igualtat lingüística en l’administració pública valenciana.
També considerem que cal la modificació de l’article 189 sobre la solució extrajudicial de conflictes en considerar que no es garanteix una veritable imparcialitat ni existeix cap legitimitat per establir un procediment objectiu i consensuat. Es pretén desvirtuar la veu de les treballadores i treballadors de cada sector o administració en ser el text que arreplega la LFPV una esmena d’un sindicat que no té representació en determinades meses sectorials pels resultats electorals sinó per aplicació de la LOLS. La Mesa General de Negociació I no és representativa ni, des del nostre punt de vista, té cap legitimitat per fer-ho.
Per al Sindicat, la nova Llei de Funció Pública Valenciana hauria de servir per modificar el sistema que determina la representativitat i la participació dels sindicats per garantir una veritable llibertat sindical que respecte el vot de les treballadores i treballadors i evite que sindicats com la Intersindical Valenciana, que és el més votat entre el personal que hi treballa, quede exclòs de la MGNI.
També caldria reflexionar sobre els òrgans de participació innecessaris que preveu la LFPV: la Comissió Intersectorial de l’Ocupació Pública de la Generalitat, la Comissió d’estudi i debat per a la reversió dels serveis públics externalitzats o el Fòrum de Diàleg de les Administracions Públiques Valencianes. No obstant això, no s’aposta per la creació de la Mesa Sectorial d’Universitats, que és molt necessària, o es limita la pluralitat sindical en el Consell Assessor. Uns òrgans que la nova Llei pretén consolidar per afavorir el bisindicalisme i justificar les subvencions destinades a la participació institucional.
D’altra banda, per a la Intersindical Valenciana, la situació actual, caracteritzada pels efectes de la pandèmia sanitària, ha posat en evidència la necessitat d’uns serveis públics, de titularitat pública, per garantir els drets de la ciutadania i acabar amb les desigualtats socials. El Sindicat aposta per unes administracions públiques i un sector públic potents, que tinguen una dotació de recursos i de plantilla suficients per garantir el seu bon funcionament. Cal recordar que el País Valencià està per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE en nombre de persones que hi treballen a les administracions públiques. A més, en un moment de crisi, com l’actual, pot ser un bon jaciment per la creació de llocs de treball que ha ser ser un objectiu prioritari i una obligació ètica per a qualsevol administració pública.
La Funció Pública valenciana passa per una situació preocupant després de vint anys del govern del Partit Popular i de la paràlisi funcional en l’aplicació de les mesures necessàries per avançar cap a una administració del segle XXI. La precarietat de bona part de la plantilla, les discriminacions de tot tipus o els efectes dels acords signats pel govern espanyol del PP i els sindicats UGT, CCOO i CSIF són algunes de les causes que han provocat aquesta situació que també ha suposat un empitjorament de les condicions laborals del personal. A més, com a conseqüència d’aquests acords, el suposat rejoveniment de la plantilla pot tindre com a contrapartida la pèrdua de persones amb una ampla experiència laboral i un bon coneixement de l’Administració Pública valenciana.
Finalment, Intersindical Valenciana anima als grups parlamentaris de les Corts Valencianes a que siguen valents i ambiciosos en la tramitació parlamentària de la Llei de la Funció Pública Valenciana i la modifiquen substancialment per evitar la seua obsolescència abans de ser aprovada.
Normes d'ús