El Sindicat opina que la proposta d’Acord de la Mesa General de Negociació del personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat que ha donat a conèixer la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública i que s’està negociant no compta amb la legitimitat de la representació del personal que hi treballa.
El govern valencià va constituir el 29 d’octubre de 2019 la Mesa General de Negociació del personal laboral, funcionari i estatutari (MGNI) i en va excloure la representació sindical de 47.815 treballadores i treballadors del sector públic, la qual cosa suposa un 58,35 % del conjunt de les persones que van anar a votar en els processos electorals. És a dir, els sindicats UGT, CCOO i CSIF, que són els que formen part d’aquesta Mesa General de Negociació, només representen el 41,64%, (34.123 treballadores i treballadors), del conjunt de les persones que van votar. Aquest fet posa en evidència la manca de legitimitat i de representació de la Mesa General de Negociació que es va constituir sense la presència de la Intersindical Valenciana (25.079 vots i un 30,99%) i FSES (13.253 vots i un 16,17%).
Pel que fa a les delegades i delegats la Mesa General de Negociació tampoc garanteix la representativitat ni la legitimitat en haver deixat fora a sindicats que representen 518 delegades i delegats, el 48,45% del total. El sindicats UGT, CCOO i CSIF només representen 551 delegades i delegats, el 51,5%. Mentre Intersindical Valenciana, primer sindicat en vots i tercer en delegades, i FSES, segon sindicat en vots i cinqué en delegades, s’han quedat fora de la Mesa General de Negociació per una interpretació restrictiva que fa l’administració d’una sentència del TS sobre l’article 36.3 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, vigent des de 2007. Durant 12 anys, Intersindical Valenciana ha format part de la Mesa General de Negociació, en virtut dels resultats electorals, és a dir, de la confiança que treballadores i treballadors ens brinden, però, a partir del 2019, amb millors resultats encara, se’ns ha vetat de la mesa en un exercici flagrant de falta de democràcia i de respecte als drets sindicals.
Per tant, aquesta negociació no comptarà amb el suport necessari per atogar-li la legitimitat que qualsevol acord ha de tindre per ser representatiu de la part social. Un fet que, sumat a la creació de determinats “fòrums de diàleg social”, són una clara mostra de l’aposta de la consellera Bravo a favor de determinades opcions sindicals sense tindre en compte ni els resultats electorals ni els marcs legals establerts per la pròpia legislació que diu defensar. Al remat es posa en evidència que l’anomenat diàleg social no és més que una masquerada del que hauria de ser la veritable negociació col·lectiva.
Sobre el contingut de les propostes que es presenten en el nou Acord de legislatura hem de dir que el document és poc ambiciós, continuista i subordinat a les negociacions de la Mesa General de Negociació estatal: és més, no és útil ni per millorar les condicions laborals de treballadores i treballadors ni per millorar els serveis públics. En el tema de la reducció de la temporalitat fa referència a l’Acord signat pels sindicats CCOO, UGT i CSIF amb l’anterior ministre de política territorial Miquel Iceta i al Reial Decret convalidat al Congrés que haurà de ser tramitat com projecte de llei segons les declaracions de la ministra María Jesús Montero. És a dir, s’assumeix una fòrmula que ha estat rebutjada pel col·lectiu de personal temporal i interí i per la majoria sindical que representa aquest col·lectiu, a més de ser una fòrmula que no serveix per a resoldre la situació d’abús ni la situació de temporalitat de les administracions públiques valencianes. A més, l’apartat referit a la planificació de l’ocupació pública és una intromissió en les competències de les meses sectorials, de fet, els tres sindicats que formen part de la MGNI, no tenen majoria en algunes d’elles per la qual cosa es pretén vulnerar la voluntat del personal que hi treballa mitjançant una decisió en un despatx que no té res a veure amb la decisió que hem vist en les urnes.
La proposta d’Acord de legislatura oblida la pèrdua de poder adquisitiu perdut per les empleades i empleats públics durant els darrers anys. L’anterior acord, signat per la Intersindical Valenciana, va preveure un fons de compensació salarial per corregir-la que mai va es va fer efectiu. Ara, el nou acord no preveu cap fòrmula per recuperar-lo, més en un any en què la inflació està desbordada. En conseqüència el conjunt del personal empleat públic ha perdut poder adquistiu i tornarà perdre’n pels acords signats entre el ministre Cristóbal Montoro, CCOO, UGT i CSIF, pels incompliments de la consellera Gabriela Bravo i per no tindre en compte aquesta pèrdua el nou acord de legislatura que promou la consellera i els sindicats que hi formen part de la MGNI. L’acord preveu dos assumptes retributius: la revisió del Decret 24/1997 i la lluita contra la bretxa de gènere en matèria salarial. Per a Intersindical Valenciana són dos temes importants però recorda que sobre aquests ja s’està treballant en els àmbits de les Meses Sectorials des de fa temps per la qual cosa són un anunci per “vendre” l’acord ja que la seua efectivitat depén de cada àmbit sectorial, no pas del general.
La resta dels assumptes que preveu l’Acord de legislatura són repetitius de l’anterior acord, competència d’altres administracions públiques o de les universitats valencianes o previstos en la nova Llei de la Funció Pública Valenciana. En eixe sentit, resultat curiós que no hi haja cap referència a l’aplicació de la competència lingüística que preveu la LFPV. La consellera Bravo i els sindicats que estan negociant l’acord s’ha oblidat d’aquest tema tan rellevant per garantir els drets lingüístics de les persones valencianoparlants.
En definitiva, l’Acord de Legislatura és un nou paripé de la consellera Gabriela Bravo i dels “agents socials” que formen part de la MGNI per vendre una negociació que no solventa els problemes reals de la Generalitat Valenciana ni millora les drets laborals i econòmics del personal que hi treballa. És a dir, estem davant d’una nova ocasió perduda per reconèixer el treball de milers de persones que treballen al sector públic valencià.