A casa nostra
En memòria de JuanRa Ortiz
S’apaga la llum que va il·luminar les publicacions de la Intersindical Valenciana durant l’última dècada
Aquesta nota és la que mai voldríem haver redactat des de l’equip de Publicacions. Estem profundament tristos perquè hui ens ha deixat el nostre amic i company JuanRa Ortiz. Des del curs 2017-18 era un dels dos dissenyadors gràfics del Sindicat. Era un grafista de l’antiga escola: treballador, intuïtiu, metòdic, sobri i, per damunt de tot, perfeccionista. Moltes vegades ens mostrava dos composicions diferents de la pàgina que acabava de maquetar perquè li diguérem quina ens agradava més. Però cap de la resta de l’equip érem capaços de decantar-nos per una o per l’altra, per la senzilla raó que les dos fregaven la perfecció.
JuanRa era una d’eixes persones amb les quals dona gust treballar, perquè sempre es col·locava en segon terme i s’esforçava per fer equip. Durant els 9 anys que vam treballar junts mai el vam veure posar mala cara o alçar la veu quan li encomanaves un cartell urgent, fora l’hora que fora. Sempre es deixava la pell perquè la imatge del Sindicat estiguera a l’alçada que li corresponia. Ens deixa innumerables cartells i pancartes (com ara de les “Mazón Dimissió” o “Mazón a la presó”) i la maquetació impecable de les revistes Allioli i Intersindical. Dos revistes que van dur el seu segell particular durant quasi una dècada. L’última revista, l’Allioli del passat mes de juliol amb què vam fer balanç de la vaga educativa.
Però, per damunt de tot, JuanRa destacava per la seua qualitat humana. Trobarem a faltar el seu sentit de l’humor. Eixe humor intel·ligent d’Oliva, a mig camí entre el surrealisme i l’absurd, del qual feia gala. Sempre tenia preparats un parell d’acudits per furtar-nos unes rialles, abans de començar la jornada laboral, mentre ens féiem un café (ell, un aigua amb gas) al bar Espinosa. Poques persones tenien la seua gràcia per contar-los. O eixes suposades anècdotes que assegurava que li havien ocorregut a Oliva quan era xiquet, que ens encantava tant escoltar. Va viure amb intensitat i passió i se n’ha anat amb tota la feina feta. Adorava la seua dona, Gràcia i les seues filles, Maca i Rocío, els tres grans pilars de la seua vida.
Diuen que les persones no som imprescindibles, però no podem estar d’acord. Ens costarà molt omplir el buit que ens deixa JuanRa.
Allà on estigues brindarem per tu, amic!
(L’enterrament serà demà dilluns 17 d’agost a les 17.00 hores al Tanatori Municipal de València)
Normes d'ús