La inflació interanual se situà a l’agost en el 4,3%. El creixement dels salaris queda molt per sota del creixement dels marges empresarials i del cost de la vida.
Intersindical Valenciana ho té clar: la lluita és l’únic camí.
La inflació interanual va créixer set dècimes més que en juliol. El motiu és sobretot la pujada de l’energia i el creixement dels marges empresarials. La patronal, que no en té mai prou, aprofita la pujada de preus per a incrementar beneficis mentre escatima pujades salarials en les negociacions. L’administració mimetitza aquesta actitud dels empresaris en les negociacions i el personal de les administracions públiques continua perdent poder adquisitiu tot i la bonança econòmica. Intersindical Valenciana ho té clar: la lluita és l’únic camí.
La situació encara és pitjor si considerem com és el cas que l’increment del preu de l’habitatge, tant de compra com de lloguer no computa en els càlculs de la inflació i està molt per sobre de l’IPC en un moment en què està absorbint el 40% dels salaris de la classe treballadora emancipada més jove.
Les pujades dels nous convenis registrats es queda en el 3,04%, la qual cosa demostra la manca de combativitat de les centrals sindicals més representatives, CCOO i UGT, i en el cas de la funció pública, amb pèrdua de poder adquisitiu de fa dècades, també de CSIF.
Tanmateix, els marges empresarials estan en màxims històrics, sobretot en sectors com l’energia, la banca o l’alimentació. Els marges bruts per assalariat han crescut un 53% entre 2018 i 2026, la qual cosa vol dir que mentre la productivitat i els beneficis creixen, gràcies al nostre treball, ens ho paguen amb una pèrdua del poder adquisitiu dels salaris.
Amb l’activació de la caixa de resistència aprovada al darrer congrés, Intersindical Valenciana espera poder bastir una estratègia de confrontació sindical que ens permeta recuperar el poder adquisitiu.