Intersindical Valenciana ha mantingut una lluita ferma i històrica per la corresponsabilitat, que sobrepassa el nucli familiar i la dicotomia dona/home. Des del punt de vista sindical sempre s’articula en dos plànols: la persona treballadora i l’empresa/administració.
El conflicte laboral resolt pel Tribunal Suprem se centrava en el cas d’una treballadora a qui es va denegar la prestació econòmica per reducció de jornada per tindre cura de la filla. La menor patia una malaltia greu que si bé no requeria un ingrés hospitalari de llarga durada, sí que exigia cures contínues i la presència constant d’una tercera persona.
El cas ha sigut resolt pel Tribunal Suprem en la Sentència 197/2026, de 25 de febrer. La mútua havia rebutjat la sol·licitud basant-se en una interpretació literal de la normativa, perquè considera que l’absència d’una hospitalització perllongada era un impediment per concedir l’ajuda.
Amb aquest pronunciament, però, el Tribunal Suprem unifica la doctrina, establint un criteri més flexible i d’acord amb la finalitat de la norma. A la seua sentència, raona que l’objectiu principal d’aquesta prestació és compensar la pèrdua d’ingressos que pateixen els progenitors en haver de reduir la jornada laboral per dedicar-se a la cura directa, continuada i permanent dels seus fills greument malalts.
Per tant, no s’ha de fer una interpretació restrictiva del requisit d’“ingrés hospitalari de llarga durada”, ja que allò veritablement determinant és la necessitat d’una cura constant i directa del menor, ja siga a l’hospital o al domicili.
Aquesta dictamen suposa un avanç significatiu, ja que protegeix la situació de moltes famílies i adapta la interpretació de la llei a la realitat social i a la finalitat per a la qual va ser creada, en obrir la porta a progenitors de menors a sol·licitar aquesta prestació, sempre que necessiten un tractament i una cura continuada al domicili, però que no hagin requerit un ingrés hospitalari prolongat.