La distribució dels fons addicionals del 0.25% de la massa salarial arribaran cuinats i tancats.
Hui s’ha reunit la Junta de Portaveus de la Mesa General de Negociació (MGN) per a acordar l’ordre del dia de la propera MGN que se celebrarà el dia 1 d’abril.
La proposta d’ordre del dia de l’Administració, que finalment ha estat definitiva, sols contempla la negociació de la distribució del 0.25% de la massa salarial de 2019, per la implantació de plans o projectes de millora de la productivitat o l’eficiència, la revisió de complements específics entre llocs amb funcions equiparables, l’homologació de complements de destí o l’aportació a plans de pensions i, com a segon punt, la informació de la destinació final d’aquest mateix apartat a l’exercici 2018.
Amb aquesta decisió, la Conselleria de Justícia i Funció Pública deixa al calaix de l’oblit o, en el millor dels casos, per a la propera legislatura, temes de negociació importants proposats per Intersindical Valenciana, com la creació d’un fons extraordinari per la recuperació del poder adquisitiu perdut, l’aplicació de la jornada de 35 hores al personal de la Generalitat, la creació de la borsa d’hores per la conciliació de la vida familiar i laboral o la creació de la Comissió sobre Reversions de Serveis Privatitzats. És clar que, a la vista dels temes pendents de negociació i de l’ordre del dia final, només podem concloure que la perspectiva de negociació és escassa.
Això, però, no ho és tot. Centrant-nos en el primer punt, la negociació del 0.25% de la massa salarial, cal saber que per acord del Consell de 2018 es reserva, per decisió unilateral de l’Administració, un 40% dels fons addicionals de 2019 per al sector públic instrumental i que la resta, el 60%, ja ha estat negociat prèviament a les diferents meses sectorials, invertint el que hauria d’haver estat el procés lògic; és a dir, primer es negocia la distribució de fons a la MGN, superior jeràrquicament, i, desprès, cada Mesa Sectorial distribueix els fons que li hagen estat assignats conforme als criteris que estime oportuns. Per tant, si el 40% està adjudicat al sector públic instrumental i el 60% restant ja ha estat negociat, la pregunta és evident: què anem a negociar? I la resposta també: res.
Per a intersindical Valenciana sols podem qualificar la convocatòria de la MGN com un acte formal que justifique una hipotètica negociació, que no s’ha donat, i en què, com l’any passat, només va tenir el suport de l’Administració, perquè totes les organitzacions sindicals manifestaren el seu vot en contra. Pensem que la Conselleria ha perdut als darrers mesos una oportunitat d’acabar la legislatura dignament, en renunciar a una veritable negociació col·lectiva i, el que és més important, a restituir al personal de la Generalitat els drets laborals perduts en la passada legislatura, incomplint, fins i tot, els compromisos subscrits a l’Acord de Legislatura.