Mobilitzacions
Declaració de la V Cimera Social Estatal
Aquesta cimera se celebra després de la vaga general del 14N i enmig d’un clima de conflicte social permanent davant les agressions que des del Govern i executius autonòmics s’estan infringint als més diversos drets socials i col · lectius.
La Cimera Social ha mostrat la seva satisfacció pel desenvolupament de la Vaga General del passat 14 de novembre, ja que considera que, al costat de l’alta participació en la vaga -incloent una important presència dels / de les treballadors / es autónomos/as- es van sumar milions de ciutadans i ciutadanes en forma de vaga de consum i en les manifestacions que es van celebrar al llarg de tota la jornada i en tota la geografia de l’Estat. El 14N ha estat la major i més contundent “esmena a la totalitat” a les polítiques del Govern.
El 14N ha estat la major i més contundent "esmena a la totalitat" a les polítiques del Govern.
La Cimera ha valorat igualment les importants i generalitzades mobilitzacions que convocades per la Confederació Europea de Sindicats van tenir lloc el dia 14 de novembre a gairebé tots els països europeus. Malgrat l’èxit de la convocatòria, el Govern no ha donat símptomes d’interpretar el rebuig que mereixen les seves polítiques i manté la lògica de retallades acompanyada d’una forta ofensiva ideològica i privatitzadora, sense admetre cap canvi en el projecte de pressupostos per a l’any 2013, elaborats sota la pressió de la troica europea.
La nova Llei de taxes judicials, així com del contingut de l’Avantprojecte de Llei de reforma de la Llei de Justícia Gratuïta, suposen una retallada en l’accés al servei públic de la justícia i un clar retrocés de l’Estat de Dret, ja que limita greument i en molts casos deixa fora de les possibilitats reals de accés a la justícia, a amplis col · lectius socials en controvèrsies que són essencials per a la seva estabilitat bàsica, ja que estan vinculades a les rendes que garanteixen la seva subsistència i la de les seves famílies. Aquesta situació afecta de manera molt especial a les dones i els seus fills en edat infantil, ja que la seva capacitat econòmica és sempre precària, i fins i tot evidentment empobrida, ocupant el protagonisme de la nova pobresa. A més formen part de la ofensiva que el Govern del Partit Popular està dirigint contra els béns i serveis bàsics, l’Estat de Benestar i els drets i llibertats de la ciutadania, ofensiva a la que està tenint especial protagonisme el Ministeri de Justícia mitjançant mesures restrictives sobre el dret a la tutela judicial efectiva amb l’excusa de la reducció del dèficit públic, la qual cosa ha donat lloc a la oposició d’innombrables col · lectius socials i aquells directament relacionats amb l’administració de justícia.
Els milers de desnonaments que s’han produït en els últims anys són una de les conseqüències més greus de l’actual crisi econòmica i un dels fets més injustos de la bombolla immobiliària encoratjada pel sector financer. Aquestes dramàtiques situacions han volgut ser afrontades pel govern a través d’un recent Reial Decret Llei, però cal dir que aquesta norma no dóna resposta als problemes de la majoria de les persones afectades i no respon a les denúncies, protestes i propostes de canvi que des de fa anys vénen impulsant les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques, ni a les diverses iniciatives legislatives sorgides des dels grups parlamentaris al Congrés els Diputats o recollides en el text de la iniciativa legislativa popular de la qual han estat promotors nombroses organitzacions i col · lectius. Per això, segueix sent urgent adoptar mesures transitòries integrals, mentre no es modifique la legislació en matèria d’execució hipotecària i aquesta mesura, no pot ser una altra que la suspensió temporal de tots els processos d’execució en marxa.
Les mesures de privatització del Sistema Nacional de Salut que, després d’iniciar per el govern del PP al País Valencià, es van estenent per altres Comunitats Autònomes i molt especialment a Madrid i Castella-la Manxa, estan obtenint una resposta massiva dels i les professionals del sector i el suport de moltíssims / es usuaris / es i del conjunt de la ciutadania. Aquestes mesures unides a les retallades introduïts en els últims mesos pel Govern en matèria de copagament farmacèutic i de determinats serveis, el trencament de la universalització de la cobertura pública o la fragmentació de la cartera de serveis per establir la participació econòmica dels / les usuaris / es, estan canviant el model de sistema nacional de salut, universal, públic i gratuït i deteriorant la qualitat de l’atenció.
Els efectes de la moratòria en l’aplicació de la llei les retallades de prestacions en el Sistema d’Atenció a la Dependència estan afectant ja a centenars de milers de persones en situació de dependència ia les seves famílies. Desenes de milers de cuidadores i cuidadors familiars s’han hagut de donar de baixa en els convenis de seguretat social, amb les negatives conseqüències que això suposarà per tenir dret a pensió. Les retallades en el finançament de l’atenció a la dependència i en serveis socials estan tenint també conseqüències en el tancament de centres, programes i serveis públics i concertats. Milers de persones amb discapacitat i familiars s’han manifestat a Madrid per denunciar el creixent deteriorament de les prestacions i serveis a les que tenen dret. Aquest retrocés en l’atenció a la dependència té, a més, unes evidents conseqüències en l’autonomia de les dones, ja que de forma molt majoritària són les que segueixen encarregant de les cures de les persones dependents.
Les dades sobre població en risc de pobresa i / o exclusió social a Espanya fets públics el dia 3 de desembre a la Comissió Europea, que confirmen els continguts en l’última Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, indiquen que es troben en aquesta situació el 27% de la població del nostre país, 12’4 milions de persones, havent-se incrementat el percentatge en 4’1 punts des de l’any 2008. Aquestes dades revelen el fracàs de les polítiques econòmiques d’ajust que es estan seguint amb la destrucció d’ocupació que comporta i les conseqüències de les retallades socials.
El ministre d’Educació, després d’unes setmanes en un segon pla per les generalitzades crítiques i mobilitzacions contra les seves propostes, torna a proposar una sèrie de mesures, que a més de vulnerar els legítims drets lingüístics de comunitats autònomes, suposen la implantació d’un model educatiu basat en una ideologia ultraconservadora i classista. Aquesta proposta de reforma del sistema educatiu, ha rebut el generalitzat rebuig de la comunitat educativa. En un assumpte de tanta transcendència per al país, avui és més necessari que mai el diàleg i el consens de les forces polítiques, socials i educatives per assolir un Pacte Social per l’Educació. Aquest Pacte ha contenir les mesures que necessita el nostre sistema educatiu per reduir la nostra taxa de fracàs escolar i abandonament prematur, els problemes més apressants de nostra educació. A més, el nostre sistema educatiu s’ha de dotar dels mitjans humans i materials suficients per millorar l’atenció educativa a nostres estudiants amb la finalitat de reforçar la necessària qualificació professional que contribuesca a eradicar la nostra alta taxa d’atur juvenil.
Els pressupostos per a l’any 2013 han inclòs una important reducció de les partides per les polítiques d’igualtat i per als programes de prevenció i atenció a les víctimes de violència de gènere, que s’afegeixen a les realitzades en els pressupostos de l’any actual. A tot això s’ha sumat la decisió de no revaloració de les pensions segons l’evolució de l’IPC, que vulnera el Pacte de Toledo i suposa un nou incompliment dels compromisos electorals del PP. La manca de revaloració se suma a la implantació del copagament per als pensionistes en el Sistema Nacional de Salut. Tampoc és admissible la modificació dels criteris de utilització del Fons de Reserva, que arrisca la seva viabilitat futura. Aquesta mesura va a perjudicar més de 8 milions de pensionistes i tindrà efectes negatius en el retraïment del consum d’aquest col · lectiu social i per tant en l’activitat econòmica i en l’ocupació. Tampoc es pot oblidar que les pensions són al cas de moltes famílies l’únic o el més estable ingrés i són, per tant, un instrument de solidaritat familiar davant la crisi i l’atur. Aquesta no revaloració afecta de manera molt especial a les dones les pensions són clarament inferiors.
Aquest nou incompliment electoral del Govern, és un nou motiu per exigir la celebració d’un referèndum, com ve demanant la Cimera Social i per això ens comprometem a impulsar en les pròximes setmanes la campanya de explicació d’aquesta exigència i la recollida de signatures, per reforçar aquesta iniciativa es realitzarà pròximament un debat específic al si de la Cimera.
La Cimera social valora molt positivament i dóna suport a les diverses mobilitzacions sectorials que s’estan produint a tot Espanya, així com les que estan convocades per als pròxims dies i setmanes. Finalment, la V Cimera Social acorda la convocatòria de manifestacions a tot Espanya el dia 17 de desembre a resposta a la no revalorització de les pensions i les altres mesures antisocials que segueix aprovant el Govern, taxes judicials, propostes de privatització en la sanitat, retallades educatius ...
La Cimera Social seguirà impulsant àmplies mobilitzacions socials en resposta a les retallades socials i donant suport les que es realitzin pels diversos sectors. Així mateix es sumarà a les mobilitzacions que a finals del mes de març té previst convocar la Confederació Europea de Sindicats en tota Europa.
Madrid, 10 desembre 2012
Normes d'ús