Casa, salari, pensió i dignitat serà el lema que recollirà les principals reivindicacions de la vaga general. La data es decidirà en coordinació amb el moviment per l’habitatge i la resta d’organitzacions sindicals convocants per tal de garantir la unitat d’acció.
La demanda del moviment per l’habitatge és clara.
Intersindical Valenciana participa activament en el moviment per l’habitatge dins de València no Està En Venda i de Juntes per l’Habitatge. Des de les acampades dels darrers dies, se’ns ha demanat en assemblees que convoquem vaga general.
L’habitatge sempre ha estat un element de les condicions de vida de la classe treballadora tan important o més que els salaris. De fet, alguns convenis han inclòs històricament la casa com una part de les condicions de treball.
L’escalada de preus viscuda als darrers anys s’atribueix a l’oferta insuficient, però encara no s’han omplit els habitatges construïts en plena bambolla immobiliària, quan a l’estat espanyol es construïen més pisos que a França, Alemanya i Regne Unit junts. El problema del preu no és l’oferta, és una demanda gairebé infinita amb l’única finalitat del benefici econòmic. Fons voltor que especulen amb els preus comprant a la baixa i acaparant per a fer pujar les rendibilitats de les inversions, pisos turístics que en algunes zones suposen la meitat del parc d’habitatge i un sistema de contractes de lloguer que va deixar de funcionar fa molts anys.
La demanda del moviment per l’habitatge és clara. Contractes de lloguer indefinits, fi dels desnonaments sense alternativa habitacional i posar els habitatges al servei de la vida de qui els habiten i no de qui vol fer-ne negoci. Això és el que demanem per a la classe treballadora a curt termini. A llarg mitjà i llarg termini un parc públic d’habitatges de lloguer com tenen a altres llocs.
La vaga també demana la pujada dels salaris, començant pel salari mínim, però també els de les treballadores de l’àmbit privat i públic que de fa dècades no han fet més que perdre poder adquisitiu mentre han crescut la productivitat i els beneficis empresarials.
Pel que fa a les pensions, demanem la pujada de les pensions mínimes al nivell del salari mínim, deixar d’incentivar els plans de pensions privats i d’endarrerir l’edat de jubilació. La possibilitat de jubilar-se a 40 anys i eixamplar els col·lectius que es poden jubilar al 60 de forma voluntària. En definitiva, unes pensions públiques i que permeten una vida amb dignitat, la mateixa dignitat que defensem per als salaris i l’habitatge. La mateixa dignitat que quan demanem la jornada de 32 hores. La dignitat de treballar per a viure i no de viure per a treballar.
Finalment, demanem uns serveis públics ben finançats i de titularitat pública, darrerament patim una externalització accelerada en educació, sobretot de l’FP que és amb la que es fa més negoci, i de la sanitat, que demanem revertir i que es deixe de maltractar les treballadores i treballadors públics com va quedar de manifest amb la darrera vaga indefinida a l’educació.
També demanem que s’acabe d’una vegada per totes amb l’abús de temporalitat del personal interí que és tan flagrant que fins i tot la Comissió Europea està sancionant l’estat espanyol per la mala transposició de la directiva europea. Una transposició que no és dissuasòria ni reparadora.
Casa, salari, pensió i dignitat.
Aquesta tardor, VAGA GENERAL!!