Hui s’ha celebrat una concentració a les portes de l’Ajuntament de València. José Luis González Messeguer ha intervingut en nom de Juntes per l’Habitatge, plataforma de la qual Intersindical Valènciana n’és membre. A continuació reproduïm la nostra intervenció al ple.
Els advertim que cal posar fi a una situació explosiva, perquè hi ha vides en joc i s'enfonsa la cohesió social en famílies i barris.
Intervenció de la PAH i de JxH davant Ajuntament de València
PROJECTE DE VIDA I HORITZÓ DE ESPERANÇA
NO SÓN PARAULES BONIQUES, HI HA VIDES REALS EN JOC. ASSABENTEN-SE
Venim hui al Ple de l’Ajuntament per tres motius:
1. El primer és (recordant la nostra presència en el ple del 27 -1-2026) per a reclamar el pagament i el calendari concret per a portar-lo a efecte de les ajudes de lloguer a les 550 excloses en compliment del compromís formal del regidor d’Urbanisme Juan Giner en nom del Partit Popular, quan va acordar realitzar les accions necessàries per a “atorgar la condició de beneficiàries a les persones sol·licitants que, complint tots els requisits de la Convocatòria d’Ajudes Municipals al Lloguer 2025-2026, han quedat excloses per esgotament del crèdit i que no han sigut beneficiàries del Programa d’Ajudes al lloguer de vivendes corresponent a l’exercici 2025.
2. El segon motiu és denunciar una vegada més, la insuportable situació d’emergència residencial que viuen tots els dies veïnes de València en ser desnonades.
Honestament, tots els dies les famílies i nosaltres ens trobem totalment abandonades.
Es va eliminar l’Oficina pel Dret a la vivenda -responsabilitat vostra-, que atenia milers
de casos; es va votar en contra del decret antidesnonaments per part del PP, VOX, UPN i Juntes per Catalunya -responsabilitat compartida-, que almenys aconseguia paralitzar un quarta part dels de les famílies més vulnerables, ha permés als Jutjats tirar a tothom de sa casa, passant de la Constitució, Estatut d’Autonomia i tractats Internacionals com el de la PIDESC.
Els advertim que cal posar fi a una situació explosiva, perquè hi ha vides en joc i s’enfonsa la cohesió social en famílies i barris quan el dret a tindre un sostre es nega ara i en el futur a desenes de famílies, condemnant-les a la desesperació. NO PODEM CONSENTIR QUE AIXÒ PASSE DIA A DIA. NO PODEM ENTENDRE QUE AIXÒ SIGA EL NORMAL, N’hi ha prou d’excuses i estratègies polítiques de partit han d’actuar i estan arribant tard dia a dia .
Revelen-se, facen un acord de mínims davant l’emergència residencial. I este imperatiu naix perquè després de parlar amb vostés en les Corts, Conselleries i Regidories, hem detectat una vegada i una altra una sensibilitat comuna de quasi totes les persones cap a l’emergència habitacional, però les mesures no arriben, la realitat no canvia, i els projectes de vida es van per la claveguera.
Una observació ara exclusiva de la PAH: Junt a la preocupació expressa davant els
desnonaments del PSOE i de Compromís, recentment hem comprovat que existix una sensibilitat comuna amb la major part de persones del PP i de VOX amb les quals ens hem reunit la pel compromís i a indicació de la presidenta de la AV de la Fuensanta en estos quatre últims mesos per a veure com podem avançar, en concret, de Dña Julia Climent i Julio Aguado el 28 de febrer; amb José Vicente Gonsalvez el 27 de març i, per la seua indicació, el 22 d’abril amb Miguel Pascual diputat de Vox en les Corts. Però no hem obtingut cap resposta, cap mesura pràctica. Per això, l’AV, PSF, afectades i la PAH vam fer una nova convocatòria extraordinària per al dia 8 de maig, enviant mails i telefonant a la Vicepresidenta Primera i Conselleria de Vivenda, a la de Servicis Socials, i a les regidories de Benestar social i d’Urbanisme i vivenda. Ningú es va presentar. Desesperació.
3. Des de Juntes per l’Habitatge venim a plantejar-los un repte davant de l’emergència habitacional: en el primer ple de setembre tots els partits polítics d’este ajuntament voten un Pla de Xoc , adoptant mesures de mínims, com les següents, si volen que les famílies passen Nadal a casa:
1. Declarem que tota la ciutadania mereix el mateix tracte per a l’ajuntament i òbriguen una oficina pel dret a la vivenda per a tota la ciutadania que tinga problemes relacionats amb la vivenda,
2. Assumisquen un seriós i urgentíssim paper d’intermediació davant els grans tenidors de la vivenda per a buscar desesperadament frenar la sagnia dels desnonaments amb alternatives com:
a. la cessió d’ús obligatòria i temporal, així com ‘expropiació de vivenda buida de grans tenidors (recollits en el Decret 3/2023)
b. la posada en marxa d’un programa de lloguer amb titularitat de l’Ajuntament i subrogant-se les famílies (programa LlogAD)
c. La compra de vivendes de famílies sense alternatives i vulnerables a bon preu t mitjançant l’ampliació del dret de tanteig i retracte, recuperant les
vivendes venudes que tiren a la nostra gent per a especular.
d. La posada en marxa d’un programa de lloguer a preus justos, que garantisca el cobrament i manteniment d’instal·lacions per als xicotets propietaris en un relat de foment de valors de fraternitat i solidaritat entre totes les persones que viuen amb nosaltres.
3. I en general i especialment per a les famílies ja desnonades o que ho seran per l’EVHA un canvi normatiu doble:
a. reserva un % de totes vivendes a adjudicar a les famílies provinents de
situacions d’emergència residencial de l’Ajuntament -incloent AUMSA-en un procés de participació i transparència total de tota la gestió.
b. Un procés de regularització similar al del 2017 de totes les famílies que
ocupen de bona fe vivendes de l’EVHa , instant-lo al President de la GVA, en un procés amb de participació social.
Com garantir el dret a la vivenda suposa moltíssimes més coses, entre elles la intervenció dels preus de lloguer i l’aposta per una ampliació immediata del parc públic de vivendes,
els adjuntem un Annex, amb una proposta de Pla de Xoc més completa i sobre construcció, si volen, citen-nos als moviments socials, veïnals i sindicals dels pobles de la DANA i dels barris d’esta preciosa ciutat que volem que siga nostra.
Actuen; és la seua responsabilitat.
Annex
Proposta completa de Pla de Xoc. De totes les mesures que els proposarem des de la PAH, des de Juntes per l’habitatge i des d’altres espais i mobilitzacions, vegem necessari que debaten i valoren les que són més útils per a evitar desnonaments, salvar famílies i avançar en el dret a la vivenda global a la nostra ciutat:
Exigim que l’Ajuntament atalle d’una vegada l’emergència residencial. Davant ella, no fa res a curt termini més que posar algun pegat. No té voluntat política per a adoptar les mesures que sí que estan totalment a la seua mà i que li ha proposat la PAH en moltes ocasions. Per a avançar caldria superar bastants coses (estratègies partidistes; fer el contrari del que feien els nostres enemics, abandonar un relat molt fàcil d’adhesió de vots sense amb ell es nega la realitat (ocupació)… Negar-se a tota proposta nova si no ve de nosaltres…
Molt s’avançaria si s’aplicara l’obligació del dret subjectiva subjectiu a la vivenda de l’art. 2 de la Llei 2/2017, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana:
L’Ajuntament i la GVA pot posar fi a esta situació si adopta mesures contundents, com:
1. Establir un protocol de conciliació i intermediació que han de sotmetre’s els grans tenidors, en compliment de la Llei 12/2023 i del Decret llei 3/2023 , com a exigència d’admissió de la demanda sobre vivenda habitual.
A este efecte, l’Ajuntament obrirà una taula de negociació amb els moviments socials, veïnals i sindicals que permeta acordar un model encaminat a evitar desnonaments i aconseguir alternatives residencials per a les famílies. Exemples: Promontoria Coliseum (Georgy Capital), CaixaBank (Livingcenter, Buildingcenter – Coral Homes,..), altres fons; particulars, i EVHa
2. Instar a la Generalitat Valenciana inicie el procediment de cessió obligatòria (Art. 13 D-L 3/2023), mitjançant la declaració d’utilitat pública i interés social per a la cessió temporal obligatòria de l’usdefruit de les vivendes que es troben en esta situació. Per ser la part demandant un Gran tenidor, este immoble està subjecte a les mesures d’intervenció forçosa per part de l’Administració Pública, previstes per a vivendes deshabitades o en situació d’emergència.
3. Que s’aplique l’article 14 d’este mateix Decret llei 3/2023: Expropiació forçosa de les vivendes de protecció pública buides de grans tenidors.
4. Coordinar-se amb la Generalitat Valenciana, perquè també l’Ajuntament de València posen en marxa la firma d’un contracte de lloguer social o assequible, amb opció o no de compra, incloent-hi el model de titularitat de les administracions amb la subrogació de les famílies, com el programa LLOGAD.
5. Que l’Ajuntament negocie immediatament amb la Generalitat Valenciana i amb els MMSS un procés de regularització de les vivendes del EVHA ocupades fa anys per famílies de bona fe, segons la pràctica anterior marcada per la *RESOLUCIÓN de 4 d’abril de 2017 per la qual es determinen els criteris objectius i subjectiu per a regularitzar la situació, mitjançant adjudicació, amb caràcter excepcional, de vivendes ocupades sense títol. [2017/2930]
6. Que instem al Govern de l’Estat i a la Generalitat Valenciana a posar en marxa un procés per a la prohibició de venda de vivenda per a especular i amb famílies dins.
7. Posada en marxa del mecanisme que permeta crèdits baixos dels seus propis fons, mitjançant negociació amb la banca o amb la intermediació de l’IVF per a refinançar situacions hipotecàries o impagament de rendes sobrevingudes.
8. Hi ha tres factors que incidixen directament en els desnonaments:
a. Intervenció en el mercat del lloguer, amb la declaració de zona tensionada i la baixada dels preus del lloguer segons salaris, i l’actuació en l’estat per a la posada en marxa del contracte indefinit, així com la regulació dels de temporada i habitacions.
b. Regulació estricta per a evitar la turistificació i gentrificació en els nostres barris, vinculada molt directament al tancament dels VUTs il·legals i els PAIs. V. Suspensió
immediata de la concessió de noves llicències de Vivendes d’Ús Turístic; control dels allotjaments turístics i fi de la promoció turística de la ciutat. L’allotjament turístic ha de ser incompatible amb la vida veïnal.
c. Mesures per a disposar de parc públic suficient, com l’expropiació de vivendes buides de banca (més la rescatada), fons d’inversió i grans tenidors; mobilitzar tota la vivenda buida; restablir el Tanteig i i Retracte; les vivendes de la SAREB; programa a particulars; impuls a cooperatives i del tercer sector així com condicions a la construcció (protecció pública permanent; respecte a l’ordenació del territori -no zones inundables i distribució camp/ciutat- i amb participació MMSS i CLERs).