Mesa general de la Funció Pública
Intersindical Valenciana qualifica de conxorxa la reunió de la Mesa General de Negociació
El passat 28 d’octubre es va reunir la Mesa General de Negociació de personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat (MGN I) i sembla que va transcòrrer amb la mateixa discreció amb la que ha estat publicitada la convocatòria. Tot apunta a que en matèria de negociació col·lectiva del personal de la Generalitat, hi ha un acord tàcit entre els sindicats i la Conselleria de Justícia i Administració Pública en no alçar la pols ni remolí per no acabar emblanquinats. Pel que hem sabut, dos eren, a grans trets, els punts de l’ordre del dia: les retribucions per a 2021 i la política en matèria de personal.
Pel que fa al primer apartat, la proposta que planteja el Consell, amb el vist-i-plau de les organitzacions sindicals CCOO, CSI-F i UGT, és incrementar les retribucions de les empleades i empleats de la Generalitat el mateix que determinen els Pressupostos Generals de l’Estat; és a dir, un 0,9%. Si partim de la base de que eixe 0,9% és la previsió de l’increment de l’IPC per l’any que ve, a primera vista no sembla que siga una gran proposició. Si a més, però, afegim que hi ha un compromís del Consell, ratificat a lAcord de Legislatura de 2016, d’habilitar fons addicionals per la recuperació del poder adquisitiu del personal de la Generalitat i que el famós II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública signat per l’Estat i els mateixos interlocutors ha estat un absolut fracàs en termes de recuperació del poder adquisitiu, la proposta, no sols és trivial; sinó que és absolutament insuficient.
Malgrat que aquest escenari és perjudicial pels interessos de les empleades i empleats públics valencians, a la MGN I la resposta és el silenci. Per una part, és una obvietat que als sindicats no els interessa obrir el debat retributiu, no siga que algú els recorde que una part de la responsabilitat es seua en signar acords retributius amb peus de fang: sense anar més lluny, el II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública preveia un increment total d’un 8% i per efecte de l’augment de l’IPC, l’incompliment d’alguns objectius de creixement del PIB i de control del deute públic, el resultat final és un frau a les expectatives de les treballadores i treballadors públics. I per l’altra, està clar que a la Consellera, davant l’imcompliment dels seus compromisos retributius, li ve de perles amagar-los sota l’ombra del silenci.
Respecte de la qüestió de la política d’ocupació del personal, curiosament també hi ha consens en no obrir la caixa de pandora. Tant la Consellera com els sindicats de la Mesa General tenen una fixació malaltissa per ignorar el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que, en la seua sentència de 19 de març de 2020, desprès de constatar que els alts index d’interinitat com a conseqüència de la inacció en la convocatòria d’ofertes d’ocupació, constitueixen un abús de la temporalitat, afirmava, amb claredat meridiana, que les oposicions massives que se’n deriven del I Acord per la Millora de l’Ocupació Pública, no són un instrument adequat per a la sanció de l’abús de la temporalitat en les Administracions Públiques.
Doncs bé, en aquest estat de coses, a la reunió de la MGN I es limiten a analitzar l’evolució de les ofertes d’estabilització abans esmentades, sense fer el més mínim intent de reconduir la situació, congelant l’execució de les ofertes pendents i articulant noves mesures per la consolidació del personal interí, seguint les recomanacions del TJUE. I és que, ni a la Consellera l’interessa abordar el problema del abús de la temporalitat per raons que només ella pot explicar, ni als sindicats els interessa escenificar la desqualificació de l’acord que signaren amb el Ministre Montoro en 2017.
A la vista d’aquests arguments, és clar que a la Mesa General de Negociació de la Generalitat Valenciana hi ha un pacte de silencie respecte de determinats problemes que afecten a la totalitat del personal o, en el cas de la temporalitat, amb un gran nombre de persones que, perfectament, pot arribar al 30% en el conjunt de la Generalitat. És, en definitiva, un exemple gràfic de la definició que el Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa del terme “conxorxa”: tracte o maquinació, entre dos o més persones, per a obrar en benefici propi o en perjuí d’un altre. I, en el cas que ens ocupa, resta acreditat que el silenci juga en benefici del Consell i de la bancada social i en perjudici del conjunt de treballadors i treballadores de la Generalitat.
Per Intersindical Valenciana, aquesta situació d’inamobilitat és una conseqüència directa de la manca de pluralitat sindical als òrgans de negociació col·letiva dels empleats i empleades públics de la Generalitat i a l’absència de veus reivindicatives, que visibilitzen els problemes reals del personal públic. Una manca de pluralitat que, a més, es veu aguditzada per la negativa de la Consellera a Convocar la Mesa General de personal funcionari i estatutari de la Generalitat (MGN II), on la pluralitat és més significativa; no siga que se li puga escapar el control de la situació pactat amb UGT, CCOO i CSI-F. És per això que, des d’Intersindical Valenciana, no dubtarem en posar totes les eines al nostre abast, fins i tot la mobilització, per trencar aquesta conxorxa i forçar una eixida negociada que resolga aquests temes tan transcendentals.
Comentaris
Ja que consulteu el diccionari, vos suggerixc que comproveu les paraules taula i mesa. Podreu vore que les taules de negociació no són «meses» de res, sinó taules. Les «meses» són altres òrgans (o elements).
Hem parlat sobre açò en altres ocasions. Gràcies pels teus consells. Salut
Normes d'ús