Mesa general de la Funció Pública
Intersindical Valenciana qualifica de lamentable la reunió amb la Consellera Bravo
La Consellera d’Interior i Administració Pública ha mantingut una actitud distant, sense escoltar les propostes del sindicat per la negociació col·lectiva del personal funcionari i estatutari
Sembla que aquesta actitud és la resposta per la convocatòria, per part del sindicat, de dues concentracions de protesta per la incorporació, plena i per decret, de la plantilla de l’Administració del Consell als seus llocs de treball, desprès de la suspensió de les mesures de confinament . No obstant, la realitat és que la comunicació està trencada des de l’exclusió de la Intersindical Valenciana de la Mesa General de Negociació de personal funcionari estatutari i laboral (MGN I), en la qual la Consellera s’ha erigit en ferma defensora dels interessos de determinats sindicats, que s’arroguen una representativitat no guanyada a les urnes.
Entrant ja en el contingut de la reunió, la primera proposta que li va fer la Intersindical Valenciana va ser la de la necessitat de la convocatòria de la Mesa General de Negociació de personal funcionari i estatutari (MGN II), que es va constituir en octubre de 2019 i des d’aleshores no s’ha tornat a convocar; vulnerant de forma clara el dret a la negociació col·lectiva d’aquests col·lectius. Una petició que Intersindical Valenciana ha fet dues vegades per registre d’entrada i de les quals, assegura, no en té constància.
Un dels temes proposats per a tractar en aquesta Mesa va ser la negociació d’un nou acord de drets sindicals; doncs, com a conseqüència de la reducció d’organitzacions sindicals presents a la MGN I, la proporcionalitat entre els crèdits horaris assignats a la MGN I i els assignats a la MGN II ha quedat absolutament desvirtuada; especialment, si tenim en compte que el gruix de la plantilla està a la MGN II i que les meses sectorials depenen d’aquesta. Raó per la qual proposàrem una nova redistribució entre les meses, sense que això haja de suposar un increment dels crèdits horaris .
Davant aquestes propostes, la resposta de la Consellera Bravo va ser prou lacònica: ens va suggerir que férem una proposta de convocatòria i d’ordre del dia de la MGN II. Suggeriment que manca de voluntat política, doncs, ja ho hem fet per dues vegades sense cap resposta al respecte.
Altre tema que proposàrem per abordar a la MGN II va ser la situació del personal interí i el nou escenari obert per la sentència del TJUE de 19 de març de 2020. Instàrem a negociar una solució extraordinària per facilitar la consolidació del personal interí com a funcionari de carrera o personal estatutari fix. Una proposta rebutjada, taxativament i eloqüentment, per la Consellera que, manté l’execució dels processos d’estabilització pactats per UGT, CCOO i CSI-F amb el PP com a única fórmula possible; sense expressar cap reconeixement a la situació de precarietat per l’abús de la temporalitat d’aquest col·lectiu, ni intenció de restituir els seus drets.
Per altra banda i al marge de la MGN II, proposàrem introduir alguns canvis en la tramitació parlamentària de l’avantprojecte de la Llei de la Funció Pública Valenciana, relacionats, entre d’altres qüestions, amb la funció directiva professional, els sistemes d’accés a la funció pública, el diàleg social a les administracions públiques, la solució extrajudicial de conflictes, la capacitació lingüística i la regulació del teletreball; aspecte, aquest, que s’ha fet palès davant la situació de confinament per la pandèmia. Propostes novament rebutjades per la Consellera; limitant-se a suggerir que les férem per escrit, quan ja hem presentat més de quaranta esmenes a les Corts, de les quals la Consellera tampoc en sap res.
En definitiva, una reunió lamentable en la qual el desinterès de la Consellera per escoltar les propostes d’Intersindical Valenciana era més que evident, com també ho era el de cercar solucions negociades a problemes transcendents o de primera actualitat. Una actitud, la de la Consellera Bravo, que no comportarà res positiu, perquè l’últim que s’espera d’una responsable de l’administració valenciana és la negació del problemes del seu personal i ignorar als seus interlocutors en la negociació col·lectiva. Si aquesta actitud es manté, sembla que tindrem una tardor agitada, perquè Intersindical Valenciana no va a renunciar a defensar els interessos de aquells i aquelles a qui representa i farà el que tinga que fer, encara que no li agrade a una consellera absent, centrada, únicament, en la seua visió interior de la realitat.
Normes d'ús