La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha convocat, el dia 14 d’octubre, a CCOO i UGT a negociar les baixes flexibles. Esperem que, com diuen aquestes centrals sindicals, això no forme part de l’acord signat amb Govern i Patronal el passat 18 de setembre
Aplegar a final de mes també és una altra pressió més que doblega la nostra voluntat si hem de decidir voluntàriament si anem a treballar o no
La proposta, segons ha explicat la ministra, consisteix en una incorporació progressiva a la producció de béns i serveis encara que la persona estiga en situació d’Incapacitat Temporal (IT), contravenint el concepte d’incapacitat. Com es pot incorporar parcialment una persona que està incapacitada per a treballar sense malmetre la seua salut?
La ministra també ha parlat de voluntarietat. Malauradament, el món del treball ens demostra cada dia que la voluntat de la classe treballadora és molt menys poderosa que la voluntat de la patronal. Les pressions a què podem estar sotmeses en el dia a dia per part de les empreses són fàcils de preveure. Aplegar a final de mes també és una altra pressió més que doblega la nostra voluntat si hem de decidir voluntàriament si anem a treballar o no.
Una altra gran qüestió és qui determinarà el que pot fer la persona que s’incorpore a treballar en situació d’IT. Seran les mútues com van signar CCOO i UGT amb govern i patronal per a determinades malalties encara que no siguen accidents laborals? Tampoc no sabem com es controlarà el que la persona faça a la faena, si respecta la malaltia o no.
La complexitat de determinar les cotitzacions, el pagament i el control que ja es prou complexa més que una solució sembla que serà un problema afegit. Des d’Intersindical Valenciana demanem a la ministra que trobe solucions als problemes actuals.
Un problema gran és l’ocultació per part de la patronal dels accidents laborals. També les pressions que sovint rebem a les empreses per agafar l’alta laboral.
Les solucions que hauria de plantejar la ministra, molt més efectives que les baixes flexibles, és millorar el sistema públic de salut, que reduiria l’absentisme laboral, sobretot amb medicina preventiva. Cal reconèixer les malalties professionals de forma decidida i no amb la tacanyeria actual. Ampliar els coeficients de reducció per a la jubilació a més professions, les més difícils de desenvolupar als anys. Vigilar els ritmes de treball que siguen perjudicials per a la salut dotant a la part social de ferramentes de control.
Finalment, el govern en ple s’hauria de preocupar de reduir la bretxa salarial entre treballadors i encara més treballadores i els executius, una de les més altes d’Europa. La precarietat econòmica té molt a veure amb el deteriorament de la salut.