A la reunió d’avui s’ha acordat la distribució del 0.25% de la massa salarial per 2019 sense cap possibilitat de negociació i ajorna l’estudi de les reversions i la recuperació del poder adquisitiu a un futur d’incertesa
Pel que fa a la distribució del fons addicional del 0.25% de la massa salarial, la negociació d’avui ha estat un simple formalisme en el que, com l’any passat, no s’ha modificat una coma de la proposta de l’Administració. Com ja argumentàrem en la negociació de 2018, la proposta de distribució del 0,25% de la massa salarial per l’exercici 2019 no s’ajusta a la literalitat del II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública ni al que disposa l’article 3.2 del Real Decret Llei 24/2018 pel s’aproven les mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic.
En el primer cas, perquè entenem que, el càlcul del 0,25% de la massa salarial ha de ser específic de cada àmbit de negociació i, per tant, no és procedent incloure al sector públic instrumental en el còmput, ni destinar fons del 0,25 de la massa salarial del personal inclòs a la MGNI, a finalitats pròpies del sector públic instrumental. En el segon, perquè el 0.25% que es destina al sector públic instrumental, ho és unes finalitats que res tenen a veure les prioritats marcades al Real Decret Llei i sí a resoldre els problemes que el mateix Consell ha creat com a conseqüència d’una mala gestió d’èpoques passades i de les quals, la resta d’empleats i empleades públics no som responsables, com tampoc ho són les treballadores i treballadors del sector públic instrumental.
Per altra banda, l’Acord del Consell de 9 de novembre de 2018, pel qual es formalitza el compromís de distribució de la massa salarial addicional per 2018, ja determina, sense cap suport sindical, que en 2019 i 2020 el 70% d’aquest fons es destinarà a l’Administració de la Generalitat i el 30% restant al sector públic instrumental. Si a aquest fet afegim que el 70% corresponent a l’Administració de la Generalitat ja ha estat negociat a les diferents meses sectorials, és fàcil concloure que, a aquesta MGNI, només quedava per negociar la distribució del 30% destinat al sector públic instrumental; una negociació per la qual la MGNI és manifestament incompetent, com així ho ha admès l’Administració quan ha afirmat que la proposta no era negociable a aquest àmbit.
És per això que, Intersindical Valenciana, com va fer en 2018, s’ha oposat a la proposta de repartiment de l’increment addicional del 0’25% de la massa salarial per 2019, al considerar que la negociació ha de ser sobre el 0,25% de la massa salarial del personal inclòs a l’àmbit de negociació de la MGNI i destinar-se, també, a aquest personal, en funció de les finalitats establertes al RDL 24/2018 i no ha resoldre altres problemes a costa d’uns diners que corresponen al personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat
Per últim, s’han constituït la Comissió de Reversió de Serveis Públics Externalitzats i altra per l’estudi de la creació d’un fons extraordinari per la recuperació del poder adquisitiu; dos compromisos de l’Acord de Legislatura que arriben tard, quan la legislatura està exhaurida, i amb un futur incert. Tant en un cas com l’altre, al nostre parer, sols tenen sentit aquestes propostes, si obeeixen a l’interès per justificar el compliment de l’Acord de Legislatura, la qual cosa no deixa de ser una frau a bona fe en la negociació col·lectiva.
Per tot el que hem argumentat, avui sols podem qualificar la convocatòria i el desenvolupament de la Mesa General de Negociació com a decebedora, on s’han imposat, per decret, els postulats de l’Administració en la distribució dels fons addicionals del
025% de la massa salarial per 2019 i hem assistit a la constitució de dues comissions que, per la mancances d’expectatives, fan bona la frase atribuïda a Napoleó en la que deia: “ si vols resoldre un problema, nomena un responsable i no vols que es resolga, nomena una comissió”.