Mesa general de la Funció Pública
La Mesa General ha estat un fracàs
La Mesa General ha estat un fracàs, perquè no respon a les necessitats del personal de la Generalitat. S’ha constatat com canvien els Consellers, però no els discursos ni la línia política d’austericidi.
A pocs dies d’expol·liar la paga extra a les empleades i empleats públics, el nou Conseller d’Administracions Públiques, que també ho és d’Hisenda, ha convocat la Mesa General de Negociació amb un únic punt en l’ordre del dia: la signatura d’un acord sobre dispenses sindical per atendre les obligacions de la negociació col·lectiva a l’àmbit de la Mesa General.
Es pretén afeblir els sindicats per evitar la constestació a les seues polítiques antisocials
Davant aquesta convocatòria, la Intersindical Valenciana s’ha mantingut ferma en els posicionaments unitaris que demanaven la derogació del Decret Vela. En aquest sentit, amb independència que al mes d’octubre ja es va sol·licitar la convocatòria d’una Mesa per tractar les qüestions relatives a les condicions laborals del empleats i empleades de la Generalitat per 2013, hem seguit insistint, i s’ha tornat a reiterar per part del sindicat la inclusió d’aquestes qüestions en l’ordre del dia. Una petició que no ha estat atesa i que ha motivat la convocatòria d’una concentració de protesta a les portes de la Ciutat de la Justícia.
Malgrat l’actitud gens dialogant del Conseller Moragues, s’han tingut que escoltar de forma reiterada que les polítiques d’austeritat estan castigant a la classe treballadora i, en particular, al personal de la Generalitat, amb una retallades salarials i de condicions laborals extremadament dures, que no estan servint per afavorir una recuperació econòmica. Es tracta senzillament d’un procés premeditat de destrucció del sector públic. Intersindical Valenciana a insistit particularment en la retirada d’aquells aspectes més perjudicials del Decret 1/2012, com la reducció dels complements de carrera professional de sanitat i sexennis del professorat o la reducció de jornada i salari del personal interí docent o de l’administració del Consell.
Unes peticions que s’han fonamentat en el fet que aquestes mesures s’incloïen en un pla d’estabilitat pressupostària que no preveia la retirada de la paga extra de Nadal, amb la qual cosa, era perfectament compatible la restitució de la situació anterior a 2012 amb el compliment les previsions pressupostàries incloses al pla. Unes decisions que si que han pres altres comunitats autònomes amb governs de diferent signe polític, per evitar que el seu personal fora penalitzat dues vegades. Ara bé, sembla que al Govern de la Generalitat i a la sucursal del Partit Popular del País Valencià l’importa poc la situació econòmica i familiar dels seus treballadors i treballadores.
També s’ha abordat la qüestió del pagament de la part proporcional de la paga extra que es correspon amb el període treballat abans de la publicació del Decret de Rajoy.
A totes aquestes peticions s’ha obtingut la mateixa resposta. Un discurs conegut, un “dejà vu”, que ens porta uns mesos enrere, on ja hem sentit la falsa cançoneta del “ens sap molt greu prendre aquestes decisions”, “és temporal”, “reconeguem el sacrifici dels empleats i empleades públics” i, per rematar, “aquestes mesures estan donant els seus fruits i prompte eixirem de la situació de crisi”. Tot una mentida, tot un seguit d’artificis que no es creu ningú per donar llargues a unes peticions raonables, davant les quals no poden oposar cap argument, excepte el reconeixement explícit de la seua incompetència per gestionar el País en les bones èpoques i l’absència de projecte i d’idees per eixir de la crisi.
Pel que fa a l’acord de dispenses sindicals, hem manifestat el nostre desacord amb el procés seguit per l’absència de negociació i amb els criteris de distribució de les dispenses; també per la demagogia en el tractament d’aquest assumpte que pretén l’afebliment del moviment sindical i de la resposta laboral als continus atacs a les treballadores i treballadors; però especialment hem estat crítics a l’absoluta falta d’ètica de l’administració a l’hora de plantejar un acord d’aquestes característiques als sindicats, quan no ha estat capaços d’atendre ni una sola de les peticions que s’han fet per millorar la situació del personal. Pensem, i així ho hem manifestat, que el final d’un any de desencontres amb la administració i de conflictivitat al sector públic no pot acabar amb un acord que dóna una imatge falsa de concertació i diàleg quan aquest no és real sinó que respon a una imposició de la voluntat de l’administració i a l’acceptació d’una part de la bancada sindicat que claudica davant d’aquesta nova imposició. La reducció de permanents sindicals i de les subvencions als sindicats no són una bona notícia per les treballadores i treballadors ja que la finalitat d’aquesta no és, de cap manera, l’estalvi econòmic sinó desmontar els sindicats per afeblir la contestació a les seues polítiques antisocials.
Intersindical Valenciana ha estat l’únic sindicat que avui no ha signat l’acord sobre dispenses sindicals. No ho hem fet, perquè la nostra pràctica no és la de prendre decisions verticals, no és la demanar suport als companys i companyes per determinades qüestions i no per a altres i, en aquest sentit, pensem que ha el conjunt d’empleats i empleades públics i en última instància l’afiliació, els que ens autoritzen a la ratificació o no de l’acord.
En moments difícils com els actuals, de sacrificis individuals, d’esforç i mobilització col·lectiva, és vital no obrir escletxes entre els sindicats i el conjunt de la classe treballadora, perquè a ben segur, Intersindical Valenciana seguirà demanant la participació i el compromís de tots i totes pel manteniment dels serveis públics i de les condicions laborals del seu personal. Sobre tot, perquè hem pogut comprovar que poden canviar les persones, els consellers, però no canvien els discursos ni les polítiques contràries als interessos del 99% de la població.
Normes d'ús