El Sindicat considera que l’esborrany de la Llei d’Ocupació Pública renuncia a establir les bases d’una nova “Funció Pública”
Ahir, després d’un parell de dies informats per la premsa del contingut de l’avantprojecte de la Llei d’Ocupació Pública (LOP), la Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques va convocar les organitzacions sindicals per a entregar-nos, formalment, un exemplar, malauradament tan sols en castellà, de l’esborrany de la llei.
L'esborrany comporta una renúncia implícita a configurar un nou model de Funció Pública
Com que la nomenclatura és important i les paraules mai no són innòcues, cal dir que el primer que no ens agrada d’aquesta norma és la denominació, perquè en no fer cap referència a l’administració, amaga i invisibilitza el caràcter essencial del servei públic que aquesta norma hauria de garantir i vehicular. Però, a més, perquè la formulació emprada entronca en una deriva de proletarització lingüística dels drets laborals i socials que, en centrar-se en l’ocupació que no en el treball, trasllada tant el protagonisme com la protecció cap a “l’ocupador” –empresari-.
Per altra banda, el Sindicat considera que la Llei, és una llei sobre l’ocupació pública i no una llei sobre la “Funció Pública”, tal i com s’havia plantejat des d’un primer moment i, en conseqüència, comporta una renúncia implícita a configurar un nou model de Funció Pública, com a servei públic, que garantisca l’atenció de les necessitats del valencians i valencianes. Unes necessitats que canvien amb el pas del temps i que no poden ser ateses amb models d’administració aliens als nous procediments i a unes noves exigències de la ciutadania que, demana, que els principis d’eficàcia, eficiència, efectivitat i accessibilitat tinguen un contingut material i real i no només formal.
Respecte al contingut, evidentment caldrà una anàlisi acurada del text i es clar que tenim per davant una tasca ingent de negociació, però també un repte extraordinari per a construir col·lectivament l’administració pública que la societat valenciana del segle XXI reclama i es mereix.
Tot i això, en una primera ullada, hem d’assenyalar que el document incompleix l’acord sobre competència lingüística signat per la majoria sindical, no fa ara un mes, sinó que, en relegar qualsevol compromís respecte a la igualtat de drets lingüístics a una hipotètica regulació posterior, resulta regressiu fins i tot respecte a qualsevol norma anterior.
Intersindical Valenciana considera que el precepte relatiu a l’acreditació dels coneixements de valencià del personal públic està redactat amb una ambigüitat calculada, que dona opció a que es veja reflectida qualsevol opció; fins i tot, la possibilitat que no hi haja que acreditar cap nivell de coneixement per l’accés a l’ocupació pública. En el mateix sentit, la mateixa ambigüitat la podem traslladar a l’àmbit dels processos de provisió de llocs de treball.
També, en referència als terminis per la seua aplicació, la remissió que fa la llei a la redacció i aprovació d’un futur reglament, que determine el nivell de capacitació en valencià dels diferents llocs de treball; tot i sabent que la capacitat normativa del Govern està sotmesa a múltiples variables que, fins i tot, podem arribar a deixar els compromisos en una simple declaració d’intencions, no constitueix la garantia necessària per assegurar que, l’ús normalitzat del valencià a l’Administració serà una realitat; és a dir, que un part dels valencians i valencianes continuarà sense poder exercir el seu dret a emprar la seua llengua materna.
És cert que estem davant un avantprojecte que, com s’ha dit, està obert a negociació i, per tant, no és un text definitiu; però també ho és que, vista la transposició dels compromisos adquirits públicament per diferents membres del Govern al cos de la llei, podem avançar que la negociació serà, efectivament, una tasca llarga i no exempta de tibantor.
Intersindical Valenciana exigirà que el requisit de la capacitació lingüística per l’accés a la funció pública i per la provisió de llocs de treball, siga explícit, sense ambigüitats i per tot el personal. Si aquesta claredat meridiana no es desprèn del text de la llei, el sindicat no donarà suport a la seua aprovació.