Opinió
Masculinitats igualitàries en les relacions laborals
Cada vegada són més empreses les que valoren contractar masculinitats contemporànies o, almenys, en transició, que milloren l’ambient de treball.
Açò propicia que les empreses funcionen millor i siguen més productives amb una cultura i organització que contempla el bé comú i el benestar dels treballadors, amb major igualtat horitzontal i vertical entre sexes.
Els hòmens que integren totes les facetes, les suposadament masculines com les femenines, el yin i el yang, mostren més benestar i salut laboral
A l’article Riscos laborals de les masculinitats patriarcals, desgranarem com els models de masculinitat hegemònica tradicional que continua transmetent la societat patriarcal estan condicionant la seguretat i salut laboral de gran part dels treballadors i de les treballadores.
Des de fa pocs anys estem aplicant la mirada de gènere als riscos laborals i hem descobert com el treball afecta de forma diferent a cada sexe. Estem començant a investigar i prendre consciència dels riscos laborals que pateixen les dones per la no adaptació dels seus llocs de treball i els EPI als seus cossos, per l’assetjament laboral a què són sotmeses, per la seua dedicació també a les cures en la família… Encara ens queda molt a parlar, prendre consciència i aprendre en aquests aspectes com vam veure a les Jornades La perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals, organitzades per l’Àrea de Salut Laboral de la Intersindical Valenciana (Iv). Però, tanmateix, els hòmens assumeixen uns riscos laborals per la seua educació patriarcal dels quals no parlem.
Al llibre La raíz ignorada de los males del alma y del mundo, Claudio Naranjo afirma que: “La ment patriarcal comporta tant una pèrdua de contacte amb la nostra naturalesa animal com una pèrdua de contacte amb el nostre potencial amorós, i també amb la nostra comprensió profunda de nosaltres mateixos; tot això ens converteix en alguna cosa així com fantasmes que només pensen, persones robotitzades que busquen compensar el seu empobriment a través de les seues passions”. Aquestes passions que ens esclavitzen són entra d’altres: la por, l’orgull, l’enveja, la vanitat, l’avarícia, l’accídia, la ira… “En termes neurobiològics, llavors, hem arribat a viure com si habitàrem només el nostre hemisferi cerebral esquerre, desconnectats del nostre cervell primitiu instintiu; tal com en la vella metàfora sufí que diu: vivim només en una de les habitacions de la nostra casa”. Per tant, els hòmens ens hauríem de fer dues preguntes per començar: “Com el patriarcat ha afectat les nostres vides? I com, a manera de portadors de l’esperit patriarcal, contribuïm al mal del món?” I així reflexionar si exercim “l’autoritat violenta, i la falta de maternatge, la repressió de l’espontaneïtat animal i la sordesa a la intuïció”.
A l’article Hòmens, una ullada a les masculinitats, descrivírem com els hòmens, en la societat patriarcal, per semblar hòmens han de negar allò que es considera femení per no ser exclosos del clan dels hòmens purs i no ser considerats maricons, tota una humiliació. Hui en dia en el País Valencià, entre els models de masculinitats tradicionals i les contemporànies o igualitàries, trobem un fum d’hòmens que es troben perduts deconstruint allò que se suposa és ser home, amb actituds masclistes inconscients i voluntat de fer-ho diferent. Com diu Tiqqun: “Hem de construir la llengua que habitarem” i, per tant, hem d’alliberar el cap i el cos que habitem. Així, anem experimentant masculinitats diverses, andrògines i igualitàries, sense violència, sensibles… No obstant això, en les masculinitats contemporànies tant la identitat de gènere com els estereotips deixen el binarisme i acullen la diversitat, amb rols igualitaris per a totes les persones independentment del seu sexe. Els hòmens que integren totes les facetes, les suposadament masculines com les femenines, el yin i el yang, mostren més benestar i salut laboral. Pateixen menys riscos laborals, tot i que poden patir la incomprensió i fins i tot l’assetjament dels entorns laborals patriarcals.
No obstant això, segons Irigaray i com assenyala Laura Llevadot al seu llibre Mi herida existia antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual: “El segon sexe ho són tots els cossos feminitzats que no s’atenen a la norma que la masculinitat ha preparat per a ells. Els cossos de les dones, dels trans, dels xiquets, dels hòmens rebels al manament de la masculinitat, els de tots aquells que no sucumbeixen a la lògica de la dominació i que justament per això són les seues víctimes privilegiades. La diferència sexual no ha estat mai, o no ho hauria d’haver estat, la diferència entre dues identitats, la masculina i la femenina. La diferència sexual és la diferència entre el sexe que és un i el que no ho és”.
Així, la idea de transformació que proposa Bell Hooks al seu llibre La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor es: “El nostre treball d’amor hauria de consistir a reivindicar la masculinitat i no permetre que la dominació patriarcal la tinga segrestada. Hi ha un lloc creatiu, sostenidor de la vida, enriquidor de la vida, per a la masculinitat en una cultura sense dominador. (...) sense exigir-los que abandonen la masculinitat ni la virilitat, sinó demanant-los que permetan que el significat d’aquests conceptes es transforme” i no siga “sinònima de dominació i de voluntat d’exercir la violència”.
Per concloure, la socialització en un context de biopoder patriarcal naturalitza allò creat per sistemes de poder i dominació de la població, com bé ha reflexionat Michael Foucault. I açò ens mostra, com bé exposa Hannah Dee al seu llibre The Red in the Rainbow: Sexuality, Socialism and LGBT Liberation, que “totes les lluites d’alliberament estan lligades i han d’anar plegades i cooperar entre elles. No podem deixar cap minoria sense drets, perquè ho patim totes”. Si volem avançar cap a una societat més igualitària i justa, hem de lluitar pels drets de les dones, els de la nostra llengua i el nostre País, els de les persones racialitzades, els de les immigrants, els de les comunitats indígenes als seus territoris i els pobles sense estat, els de les persones LGTBIQ+. I com afirmem a l’article Educar a casa i en l’escola en masculinitats igualitàries, pels hòmens que transiten cap a models de masculinitat diverses i igualitàries.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús