Solidaritat
Passatge segur per a un refugi segur a la UE
Campanya d’Amnistia Internacional en suport de les persones refugiades
Ens enfrontem a la major crisis humanitària i de refugiats des de la segona guerra mundial. Milions de persones fugen de situacions inimaginables de violència i abusos de drets humans en els seus països d’origen, des de bombardejos amb bombes de barril i atacs amb gas en Síria a la tortura i l‘esclavitud en Eritrea.
“Açò em recorda a Síria. Espanta els menuts. Mai havia esperat trobar una cosa així a Europa. Mai, mai.” Paraules de Zaha, mare de quatre fills de Damasc (Síria).
En compte de donar una agradable benvinguda a una proporció justa de les persones refugiades, els dirigents de la Unió Europea s’han centrat principalment en el control de fronteres, la construcció de tanques i filats i en aconseguir el suport dels països veïns com guardians de les seues fronteres. Més de dos millars de persones ja han perdut la seua vida aquest any tractant d’arribar a Europa este any. Inclús quan arriben a Europa les seues penalitats estan lluny d’haver acabat, tal com Amnistia Internacional ha documentat en Grècia, Hongria i altres països.
Per altra banda, l’impacte més gran d’esta crisi humanitària no es deixa sentir al nostre territori: Líban alberga a més d’un milió de refugiats i refugiades provinents de Síria, el que equival a un quart de la seua població. Pakistan, Etiòpia i Txad estan donant acollida a poblacions en nombre que hauria de avergonyir a la major part de les nacions unides.
Açò no deu per què seguir així. És inacceptable. Els països europeus deuen proporcionar una resposta coordinada i efectiva a esta crisi, que siga capaç de garantir a les persones refugiades que arriben a Europa la benvinguda i el suport que els correspon.
El 9 de setembre, Amnistia Internacional ha llançat en el seu centre d’activisme una (http://www.actuaconamnistia.org), en la que us convidem a participar, dirigida al Ministro d’Interior del govern Espanyol
https://www.es.amnesty.org/actua/acciones/refugiados-europa-sep15/
Informació Complementaria:
En 2013, per primera volta des de la segona guerra mundial, el nombre de persones que han sigut forçades a abandonar la seua llar ha superat els 50 milions.
Més de la meitat de la població de Síria s’ha vist obligada a abandonar la seua llar, com a conseqüència del conflicte armat del país. Més de quatre milions de persones són refugiades en altres països, fent de Síria una de les crisis de refugiats i refugiades més importants de la història. La gran majoria (més del 95%) estan malvivint als països del voltant de Síria (Líban, Turquia, Jordània, Iraq i Egipte). Estos països, a més de les limitacions pròpies, deuen afrontar la falta d’ajuda econòmica. De fet, l’ajuda econòmica requerida per l’ONU per als refugiats de Síria sols estava coberta un 23% a dia 3 de juny de 2015.
El Líban, país que ha estat declarat pel BCE com un dels països amb més endeutament, ha acollit a més d’1,2 milions de persones refugiades, el que representa el 26,3% de la seua població, mentre que les ajudes per menjar varen ser reduïdes de 27 $ per mes a 19 $ per mes, a causa de la reducció de les ajudes del Programa Mundial d’Aliments (PMA) en març de 2015. La situació es repeteix a Turquia amb més d’1,6 milions de persones refugiades o a Jordània amb més d’un 10% de la població Síria.
Davant l’esforç dels països del voltant del conflicte Siri, que en general han adoptat una política de portes obertes, la UE s’ha concentrat a protegir les seues fronteres en compte de reforçar els programes d’ajuda humanitària i asil
Entre 2012 i 2013 s’han construït murs a Grècia i Bulgària per evitar l’entrada terrestre des de Turquia. Encara que l’increment d’agents i la construcció de murs de control de fronteres han disminuït la quantitat de migrats per vies terrestres, el tancament d’aquestes rutes ha fet augmentar la quantitat de persones que es veuen obligades a prendre la ruta per mar. En 2012 sols 169 persones varen ser recollides al mar Egeu tractant d’arribar a Grècia, mentre que el 2013, a causa del tancament de rutes terrestres, el nombre va ascendir fins a 3265
Mentre que Síria és la major crisi de refugiats a escala mundial, no és ni molt menys l’única. A Àfrica, la gent fugint de conflictes i persecucions com Sudan del sud, la República Centreafricana, Nigèria o Burundi, han afegit centenars de millars de refugiats i refugiades als camps de llarga duració. Es calcula que hi ha més de 3.4 milions de persones refugiades a l’Àfrica Subsahariana. Kenya conté a Dadaab, el camp de persones refugiades més gran, iniciat en 1991. La llarga duració dels conflictes així com la falta d’opcions per al reassentament fan que els països en conflicte siguen al mateix temps països d’acollida de refugiats i refugiades. Les persones refugiades pateixen al mateix temps el conflicte intern dels països d’acollida, és el cas de Sudan del Sud amb més de 220.000 persones refugiades acollides.
Els refugiats, provinent s d’Àfrica o Síria busquen la forma de demanar asil on els seus drets siguen respectats. En 2014, més de 3500 persones varen perdre la vida tractant de creuar el mediterrani, dels quals la majoria podrien ser considerats refugiats o refugiades. La UE en compte de reforçar les operacions de salvament marítimes amb recursos logístics preparats per a les catàstrofes marítimes, ha substituït l’operació de rescat marítim Mare Nostrum, a càrrec de la marina Italiana, per l’operació Tritón, dirigida per Frontex, l’agencia de control de fronteres de la UE.
L’operació Tritón, té un mandat molt clar de control de fronteres, el seu rang d’acció és de 30 milles nàutiques, en contraposició a les 100 milles nàutiques de l’operació Mare Nostrum, pel que sol quedar molt lluny de les zones de perill d’accidents marítims (prop de les costes Líbies). A inicis de 2015, des de l’entrada de l’ operació Tritón, la ràtio de morts va ascendir a 1 persona per cada 23 que comença el viatge, duplicant la taxa de l’antiga operació Mare Nostrum en 2014 (1 de cada 50).
Normes d'ús