Resum de la conferència de la professora Carmen Senabre Llavata en la inauguració d’Amb ulls de dona
Carmen Senabre és doctora en Filosofia. Ha impartit docència en el àrea d’Estètica i Teoria de les Arts, de la Universitat de València, durant tota la seua vida docent. Ha dirigit diverses tesis doctorals. Ha impartit seminaris. Ha dirigit o participat com a investigaora principal en projectes d’investigació. Els cursos de doctorat que ha impartit, i en són molts, han tingut com a objecte la temàtica feminsta. Les seues publicacions, tant si són llibres, capítols, articles, actes de congressos, catálegs, conferències, etc. són nombrossíssimes. En destaquem tot allò relacionat amb art i gènere.
1. Disfraces y máscaras. Artistas de-generadas,
2. El llegat de les muses,
3. Imágenes femeninas/imaginaciones masculinas
4. Crisis de la modernidad, crisis de géneros
5. Reinventar la diferencia
6. Les dones a escena
7. El ideal renacentista de mujer
8. Fotografía, mujer y violencia
9. Artes, género y dominación
10. No a la dominació masculina. Un repte per a l’art del segle XXI.
Tot i això, ha estudiat també Tolstoi (va ser la seua tesi doctoral), l’anarquisme, el medi ambient, la globalització, el cinema, l’art de carrer… És crítica d’art, traductora del francés, col•labora en l’Espai d’Art Fotogràfic, ha fet de comissària en diverses exposicions, ha sigut membre de jurat de premis d’art, és membre de nombroses associacions…
En l’actualitat col•labora amb la Universitat Jaume I de Castelló, en màsters i cursos de postgrau. Ha participat recentment a l’I Congrés Internacional Online organitzat per l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere “Sortir del camí. Creació i seduccions feministes.
16 artistas con habitación propia.
Apenas echamos una ojeada a la historia del arte -tal como nos la han venido contando- vemos que las mujeres han dado un juego enorme como objeto de representación, siempre desde la óptica masculina, empeñada en asignarles comportamientos definidos e incompatibles entre sí dentro y fuera del ámbito artístico: vestidas o desnudas, sumisas o perversas, su visibililidad quedaba al albur de intereses ajenos. Salvo excepciones puntuales,dicha situación se mantendrá hasta bien entrado el siglo XIX ; aunque entre las vanguardias persistiera la adopción de roles “pasivos”, llámense modelo, musa o fuente de inspiración, la negativa a aceptar tales estereotipos se irá extendiendo en el arte contemporáneo -dispuesto a romper clichés y corsés de toda índole- con lo cual, al menos, ha conseguido resquebrajar el consabido e irritante, “techo de cristal”.
En esta colectiva de la Intersindical, Amb ulls de dona, son dieciséis artistas las que aportan “una mirada otra”, imposibilitando cualquier clasificación al uso, con formatos, temas y procedimientos diferentes entre sí; cuando las mujeres deciden tomar cartas en el asunto –es decir, pasan a convertirse en sujeto de sus propias obras- ya no hay marcha atrás: abandonan el camino trazado por una tradición canónica y androcéntrica, siguiendo su propio impulso para liberar la energía creadora e imaginar un mundo al alcance de todo ser humano.
En la actualidad, el desafío va más allá de reclamar la entrada -aunque sea por una puerta falsa- en la historia del arte, en los museos o en los circuitos mercantiles, actuando asimismo contra la perversión de la experiencia estética en moneda de cambio: cotizar en bolsa, se ha convertido en el fin último del arte.Y esta exposición, protagonizada por mujeres, nos pone sobreaviso, porque la belleza puede decirse de muchas maneras -incluso bajo una apariencia opuesta- e interpretarse mediante el placer, el impacto o el desasosiego.
Un apunte final: hemos escuchado o leído en ocasiones una expresión como “la pintora y su modelo”? ¿sabemos algo acerca de la musa que inspira a una artista? ¿nos parecería normal referirse a Auguste Rodin, por ejemplo, reduciendo su biografía al hecho de posar para Camille Claudel o de haber sido su amante?¿es preciso explicar por qué siguen celebrándose exposiciones y festivales como éste?
Bien, porque son necesarios planteamientos diversos, otras visiones sensibles a las desigualdades, la marginación o la exclusión. ¿Qué nos gustaría más? Caer en la cuenta de que ya no hace ninguna falta hacerse eco de ello.
Carmen Senabre Llavata
Cóm podem veure virtualment l’EXPOSICIÓ ? Ens cal les fotos de les obres, de la nit inaugural…
Bon dia, Mercè. La idea és anr penjant totes les fotos que van fer les diferents persones que assistiren a l’exposició. De moment, encara estem esperant que ens les envien. També penjarem les obres de cada una, fots a foto. Gràcies pel teu inteterés.