Grup de lectura
Els petits objectes d’Isabel Robles
La poeta va participar en El Micalet parla de llibres
Parlàrem sobre el seu llibre Les sabates i altres poemes
La discreta i sempre amable veu d'una dona de gran vàlua literària i humana
En una altra magnífica sessió del grup de lectura, Isabel va tenir una intervenció inicial (aviat la penjarem en aquest web) que va acabar dedicant-nos a tot el públic present aquesta frase: “La crítica negativa és millor que el silenci”. És clar, el silenci pot significar indiferència i no hi ha res pitjor per a una persona que es dedica a escriure. He de dir que les persones que formen el grup no s’estan de dir el que pensen i fins i tot d’expressar els dubtes quant a la manera de llegir un poemari. D’açò se’n parlà molt.
L’acte començà amb les paraules de benvinguda de Cristina Escrivà en nom de la S.C. El Micalet.
A continuació la poeta va ser presentada així per qui escriu:
“Les sabates i altres poemes, d’Isabel Robles.
Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva (Edicions Bromera)
Crec que és la primera vegada que tenim un llibre acabat d’editar. De fet, Isabel n’està fent encara les presentacions a les llibreries i als llocs literaris habituals. Nosaltres, ja l’hem llegit.
Tot i ser una de les feministes més reputades del País Valencià (Assemblea de Dones de València, per exemple) i haver-se distingit en la lluita anti franquista (l’estada als Estats Units va ser conseqüència de represàlia política), l’hem convidada principalment per a parlar-nos del poemari. Ara bé, com és habitual en este grup, parlarem del llibre, de l’autora, de literatura i de moltes més coses.
En la solapa ja heu vist que és manxega (només de naixement), però ja va fer el Batxillerat i els estudis universitaris a la nostra ciutat. Ha sigut professora de Secundària. És crítica literària, ha escrit ponències i articles sobre publicitat i teoria literària, sempre des d’una perspectiva de gènere. Afegiré els títols L’espiral i Llibre dels adéus, a esta breu presentació i la narració Les insígnies, premiada a Catarroja amb el Conta’m, dona.
També vull repetir una frase de Rosa Roig (que ha passat per este programa de lectura): “La discreta i sempre amable veu d’una dona de gran vàlua literària i humana”. I així és. Isabel i jo vam compartir junta directiva de l’AELC i puc assegurrar-vos que la seua presència ha sigut sempre garantia de calma i de consens.
No puc acabar sense destacar la faceta de traductora. Recordareu que va estar amb nosaltres, ací, al Micalet, el 30 de setembre, a la taula de traductores quan celebràrem el DIT, dedicat a anglès/català. També hi era Jaume Pérez Montaner. I, encara en la família, diré que la seua filla, Elsa, va participar en Amb ulls de dona”.
Durant el col·loqui es va parlar molt d’Adrienne Rich i d’Anne Sexton. L’autora va remarcar que el discurs poètic no sol parlar dels objectes quotidians i que per això ella s’ha fixat en eixos petits objectes (les paradigmàtiques sabates) que ens envolten en el dia a dia. I com que l’obra literària és oberta, té més d’una lectura i més d’una interpretació.
En definitiva, un bell poemari que recomanem des d’aquest espai.
:
Normes d'ús