Grup de lectura
La poesia segons Mari Carme Arnau i Orts
Transcrivim a continuació les notes que la poeta va desenvolupar el passat 19 de desembre, quan va visitar el grup de lectura El Micalet parla de llibres per a parlar de la seua darrera publicació: En el decréixer de la pluja. En aquest mateix web trobareu una altra entrada sobre la sessió.
L’escriptura és el lloc on el poeta habita
Voldria començar la intervenció en agraïments i és que realment sempre hi ha moltes coses a agrair.
Vull agrair en primer lloc al grup de lectura EL MICALET PARLA DE LLIBRES, organitzat per Intersindical Cultura amb la col·laboració de la S.C. El Micalet i el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, és un grup obert. En poden formar part totes les persones que vulgueu. Poder comptar amb DOLORS JIMENO MONTESA com a presentadora de l’acte i moderadora en les intervencions del grup lector. Sempre és un goig intercanviar experiències i poder compartir amb els lectors les preguntes, el diàleg que s’estableix entre lectors i escriptora en aquest cas, que enriqueix mútuament.
L’escriptura és el lloc on el poeta habita, l’escriptura forma part de la meua vida, per aquest motiu en tots els meus poemaris hi ha un recorregut per paisatges, camins on s’esborra el temps, denúncia social, dolor, solitud…
La poesia, almenys la meua és provocació amb la finalitat que el lector puga reflexionar més profundament en el sentit de la vida i les seues decisions. Sense oblidar, que en aquest moment hi ha cada vegada més poetes a tot arreu, trobem poetes de l’experiència, poetes performes, poetes de denúncia ...i així i tot, la gent no creu que la poesia pot canviar les coses i els poetes cada vegada parlen més entre ells, cosa que no afavoreix el procés creatiu i de canvi.
El poemari en El decréixer de la pluja que avui hem llegit en el grup de lectura, el vaig escriure amb un estat de tristesa i dolor. Les imatges dels éssers humans en la corda fluixa, un dia darrere és una constant en aquest poemari. La recessió econòmica que està vivint al nostre país, l’odissea dels refugiats, les guerres… Tots els problemes amb què ens enfrontem i que em causen impressió i dolor Al mateix temps que em sembla que hi ha recursos humans immensos que exploten parcialment.
Front aquest plantejament veig necessària alçar la veu i cridar. Supose que cada escriptor decideix en allò que s’implica. I jo, considere que el llenguatge poètic és un llenguatge d’emoció i de la impressió, dels sentiments, per tant és més respectuós per abordar el dolor, en un temps on estem vivint situacions cada vegada menys inexplicables.
La poesia és la que millor connectà el Cap i el Cor, i el que ha estat passant els últims temps està carregat d’emocions. La poesia és una mirada atenta a les vivències de l’ésser humà, La poesia descobreix a l’hora permet descobrir-nos a nosaltres des d’una perspectiva més profunda. El punt de partida dels meus poemes és l’obscuritat on el camí cap a la llum sempre és necessari. La feina d’una poeta és crear paraules-imatges en cada vers i intentar captivar al lector, però com a poeta intentes entendre allò que veus, és a dir, intentes fer una síntesi dels fets que observes però mai per quedar-te en la superfície de les coses, més bé rascar en el fons.
En aquest poemari vull deixar testimoni de què està passant. I sobre tot plantejar a qui li donem el poder? I com donar solucions reals, perquè no?
Maria Carme Arnau i Orts
Normes d'ús