Drets laborals
Intersindical Valenciana aposta per la mobilització unitària en defensa dels salaris, les pensions i els drets de la classe treballadora
El Consell Confederal, reunit a la ciutat de València, ha aprovat les línies d’organització i d’acció sindical
El dia 28 de gener, ha tingut lloc el Consell Confederal de la Intersindical Valenciana, que ´`es el màxim òrgan entre congressos. En la sessió, amb quasi cent persones delegades dels diferents sectors, s’han debatut, entre d’altres, els documents d’organització i d’acció sindical per a aquest any, en consonància amb les ponències aprovades en el Congrés de novembre del 2021.
Les línies d’acció sindical concretes per l’any 2023 analitzen la conjuntura actual i repleguen cinc eixos temàtics de treball: pensions, llei “Iceta”, reformes laborals, augment de salaris i pensions per fer front a la inflació, i les eleccions sindicals. I per cadascun d’aquestos eixos, es fan propostes concretes de cara, en definitiva, a millorar les condicions de vida i laborals de la classe treballadora valenciana. En destaquem les següents:
-la derogació de les reformes de pensions del 2011, 2013 i 2021
-la derogació íntegra de les reformes laborals del 2010 i 2012, ja que la reforma del 2022 en deixa intactes els aspectes més lesius
-la implantació de la jornada laboral de 32 hores o 4 dies i la modificació dels horaris comercials i de treball, per contribuir a reduir les bretxes de gènere i afavorir la sostenibilitat: és de vital importància emprendre una autèntica transformació del model productiu
-la negociació i implantació de manera urgent de l’actualització dels salaris conforme a la inflació real i a l’augment del cost de la vida
-la incorporació de clàusules en els convenis col·lectius o normativa de funció pública de revisió salarial que vinculen la nòmina a l’IPC, per a assegurar que els sous no perden poder adquisitiu
-augmentar la fiscalitat sobre els beneficis de les empreses (beneficis que són responsables de gran part de l’augment de la inflació)
-pujar de manera significativa tant el SMI com les pensions mínimes, per damunt del 60% del salari mitjà
-nacionalitzar els serveis bàsics i essencials com ara l’aigua, l’electricitat, els combustibles i l’energia: per ara, no ha funcionat cap mesura per baixar els preus que marquen els oligopolis; també cal crear una banca pública valenciana
-posar en marxa de manera plena la Llei de la cadena alimentària, que va ser publicada el 14 de desembre de 2021 però que encara no te desplegat el reglament per posar fre a l’especulació d’intermediaris i establir preus justos per a qui produeix i qui compra aliments
-posar en valor el treball de tot el personal interí i temporal com a garant dels serveis públics que és
-reivindicar que els concursos de mèrits (derivats de la Llei “Iceta”) servisquen per estabilitzar les persones en frau de llei i no per substituir-les per altres
-impedir que es perpetre l’amenaça de la finalització de la relació contractual després de 3 anys comptats a partir de l’entrada en vigor de la Llei, cosa que van signar CCOO, UGT i CSIF a l’acord previ al Decret “Iceta”, de juliol del 2021)
-vigilar que no es perda cap plaça en el sector públic, ja per si deficitari i insuficient per poder cobrir les necessitats presents i futures de la ciutadania
També es va fer palés el compromís de la Intersindical Valenciana per contribuir a la recuperació de la consciència de classe i l’apoderament de les treballadores i treballadors. En aquest sentit, es fa més necessària que mai la pedagogia per rebatre els arguments del neoliberalisme i l’individualisme, que han calat entre l’opinió pública, que han cultivat la desesperança entre la gent jove i que han fomentat l’auge de la ultradreta. Per fer front a açò cal apostar, d’una banda, per les mobilitzacions unitàries en defensa dels nostres drets per promoure la mobilització social en defensa de polítiques transformadores i per combatre el discurs i populista que desemboca en un auge del feixisme. I, d’altra banda, també cal apostar per continuar creixent en representativitat en les eleccions sindicals, empresa a empresa, administració a administració. Perquè no és igual una mesa de negociació amb la Intersindical Valenciana que sense la Intersindical Valenciana. No debades veiem com cada dia són més les persones que se sumen al projecte de la Intersindical Valenciana, com a sindicat de classe, feminista, assembleari, reivindicatiu i inequívocament valencià.
Els drets de la classe treballadora no ens els ha regalat ningú: han costat sang, suor i llàgrimes, des de fa segles. Ara estem en un moment crucial, amb un dominó de crisis que van superposant-se: estafa del 2008, pandèmia de la COVID-19, guerra a Ucraïna… Al final, sempre acaben guanyant els mateixos, els de sempre, les elits, les grans empreses i corporacions, la banca i els oligopolis energètics. Cal, per tant, prendre consciència de la força que tenim com a treballadores i treballadors, i eixir als carrers, com està passant a altres indrets, de manera massiva i unitària. Front les adversitats, no ens podem resignar ni restar immòbils. Ara, més Intersindical
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús