Exposicions

Atmosferes, els monotips de Macu Escribano

Mostra presentada per Pepa Úbeda

Macu Escribano amb una de les obres exposades. Foto: Miquel Calatayud.
Macu Escribano amb una de les obres exposades. Foto: Miquel Calatayud.
28 / 11 / 2014 | Dolors Jimeno

Una original inauguració a la seu d’Intersindical Valenciana.

Constateu quin bon ús ha fet Macu Escribano de la tècnica del monotip.

Macu Escribano és amiga de la Intersindical. Va participar amb l’obra Nefertiti (precisament la que il•lustra el seu web, http://www.macuescribano.es) en l’exposició col•lectiva que vam inaugurar en la mateixa sala el 5 de març. Durant la presentació es van destacar alguns aspectes de la nostra artista i de la seua obra que considere molt interessants, a banda d’agrair-li la seua entranyable generositat, la seua disposició i la confiança dipositada en Intersindical Cultura. Macu ha viscut en algunes ciutats europees, cosa que podeu conéixer amb més detall a través del seu web. El contacte amb altra manera de fer, amb altres artistes comporta que el seu art siga més ric, que la creació haja estat esperonada per influències properes i diverses. Una ment oberta, un ulls oberts.
Avui ens porta una vintena de monotips. Si ens parlen de gravats totes i tots sabem que es tracta d’una tècnica que permet moltes estampacions, de fet els coneixem numerats, amb proves d’autoria, etc. Però el monotip, no. Ens ha dut obres úniques, irrepetibles. Estan fetes sobre un suport que no pateix cap manipulació, solament acull la creació. Quan l’artista considera que ha aconseguit la combinació de formes i colors que pretén, estampa, trau el monotip com ara el veieu. Si en fera una altra estampació (cosa que no és habitual), com que els materials que han vehiculitzat la creació s’han modificat, en trauria un altre monotip, no seria igual a l’anterior.
És una tècnica molt cotitzada pels col•leccionistes ja que es considera que l’artista ha fet tot eixe esforç per a aconseguir una sola peça. Sempre estem parlant de la família dels gravats, no estem comparant-ho amb olis o aquarel•les, per exemple.
Com a pioner del gènere tenim a a Giovani Benedetto Castiglione. Posteriorment va tindre prou acceptació a partir del segle XIX amb Whistler, Pissarro, Gauguin i Degas.
L’artista, escriptora, traductora i entrevistadora Pepa Úbeda ens ha cedit les seues paraules:

Quan vaig conèixer l’obra de MACU ESCRIBANO, em va cridar l’atenció la seua habilitat com a dibuixant. Més tard, ja vaig anar coneixent la seua producció, que és tan creativa i singular.

L’artista que presentem hui a la INTERSINDICAL és natural de Castelló de la Plana. Actualment resideix a València; a Alemanya, entre 1996 i 2001. Tres anys a Potsdam, propera a Berlín; dos, a Munic.
És llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles, pertanyent a la UPV i té un Màster en Educació Secundària per la UV.
Com a artista, ha participat en nombroses exposicions col•lectives organitzades per la UPV i també al congrés “Els ensenyaments de les Belles Arts en l’Espai Europeu d’Educació Superior”.
En març de 2012 féu una exposició sobre Berlín a la Galeria Real de Castelló i en març de l’any següent va participar en la Fira d’Art de Karlsruhe (Alemanya). El mateix mes de l’any següent, el 2014, participà en l’exposició col•lectiva “Amb Ulls de Dona”, muntada ací mateix per la Intersindical Cultura.

A hores d’ara ens reunim per donar a conèixer una part de la seua producció artística, el monotip.
Però parlem, abans de passejar-nos per la sala, de què és un monotip. Com el seu nom indica, una “obra única”. És a dir, no permet la reproducció en sèrie, que és el que sí que s’esdevé amb, per exemple, el gravat.
El monotip implica “per se” creativitat i experimentació, ja que admet múltiples intervencions; fins que l’artista decideix donar per finalitzada l’obra. Ofereix, doncs, un grapat de possibilitats, com ara superposicions, veladures, reserves, creació d’atmosferes… Conseqüència d’aquest “i si ara faig açò...?” que pot plantejar-se l’artista és el vessant lúdic de l’activitat que acreix encara més la llibertat d’actuació de la creadora, en el nostre cas.
La nostra protagonista de hui ens ha contat que aquesta tècnica la va aprendre de Rafael Calduch, catedràtic de la Facultat de Belles Arts on va estudiar.

Ens queda acabar convidant-vos que feu un recorregut plaent per les parets del nostre sindicat i constateu quin bon ús ha fet Macu Escribano de la tècnica del monotip.

Ah! I si voleu conèixer més obra seua, la seua web és: http://www.macuescribano.es.
Que en gaudiu!

Durant la presentació va prendre la paraula Marc Candela, responsable del STEPV (http://stepv.intersindical.org/) per a fer una crida a la participació en les eleccions del dia 4 de desembre.

L’acte acabà amb una entrevista que va fer Pepa Úbeda a Macu Escribano. Ambdues intercanviaren comentaris sobre la creació artística i els estudis de belles arts.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.