Grup de lectura
Comentari sobre la lectura de la novel·la En primera persona
Obra de Mariló Sanz Mora, editada per El Toll
Quan arribà a les meues mans En primera persona encara tenia en el cap l’última novel•la que acabava de llegir: Tierra de humo, de Vicente Muñoz Puelles (Narativa insólita, Víctor Orenga, ed.). Potser per això vaig començar a veure similituds: tant Vicente com Mariló combinen la història i la ficció i adoben la narració amb cartes, informes, referències als arxius, etc. La gran diferència és que Tierra de humo està dividida en molts capítols que faciliten la lectura i la comprensió i En primera persona és indesinenter i estic segura que és cosa de l’editorial. Si en consulteu el web ho comprendreu. Aquesta absència de punts i a banda, paràgrafs, capítols, etc. és una manera molt poc ortodoxa de presentar una opera prima. Mariló Sanz Mora canvia els seus temes habituals, contes infantils i relats de viatges, per a oferir-nos una novel•la que té molt bon llegir. L’argument atrapa, no pots parar de llegir fins arribar al final. L’autora té la pretensió, segons afirma, “de retrobar-se amb un passat que s’està oblidant a grans passes”. D’acord, però la novel•la no és només això, ens conta unes històries precioses, de tema universal i ambientades en el seu poble, Aielo de Malferit, autèntic protagonista principal, on es produeix el crim amb què arranca la narració el gener de 1901. Mariló compagina fets històrics amb fets quotidians contats o recordats i amb el punt de ficció que permet lligar-ho tot, com un all-i-oli. També recorda, per això, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré: una dona que va al poble a investigar fets passats, grosso modo. Igualment em venia a la ment La taverna del cau de la lluna, de Vicent Usó, per la manera de contar un mateix fet des del document històric o el record d’algunes persones protagonistes. Mariló en diu “trencaclosques” però podriem dir-ne enreixat: peces que es complementen fins formar un tot ben aconseguit. En definitiva, una primera novel•la molt interessant d’una escriptora que esperem continuar gaudint en el seu creixement literari. La podeu seguir a la seua pàgina de facebook i al seu blog. El 15 d’abril de 2015 la tindrem a El Micalet parla de llibres.
Gràcies Dolors per les teues paraules. És un honor per a mi formar part del llistat d’autors del Micalet parla de llibres i serà un plaer contar-vos un poc sobre esta novel.la. Tens raó en que l’editorial és qui ha tingut l’última paraula en el format, extern i intern, i en la correcció ortotopogràfica també. Sortosament els lectors s’enganxen en el contingut i no tenen en compte la forma.
Doncs, sí. El dia 15 d’abril et tindrem a “El Micalet parla de llibres”. Així que ja pots animar a les persones que no l’hagen llegida encara a afer-ho, que temps hi ha. Una abraçada i gràcies a tu per la confiança en el nostre projecte de promoció lectora.
Normes d'ús