Exposicions
De vanitats i petites resistències
Ahir dimecres es va inaugurar aquesta exposició en la nostra seu. Es podrà visitar fins el 5 d’abril
La Festa i L’absència són les últimes peces realitzades
L’artista, després de ser presentat com podeu llegir en aquest enllaç, ens va explicar amb tota mena de detalls l’obra que ha portat a la Intersindical Valenciana. Ací tenu el text:
De vanitats i petites resistències està conformada per dues pintures de gran format que pertanyen a la sèrie Noves Misèries, i una sèrie de retrats sobre pa d’or o plata anomenats els Golden Profiles.
La sèrie original de Les Misèries Humanes es va iniciar en 2006. Consta de 6 pintures la temàtica de les quals es basa en handicaps, traumes, complexos, petites manies o grans defectes extrapolats a una espècie de carències socials nomenades Les Misèries Humanes. De forma posterior, la sèrie es va ampliar amb els Spin-Off, Altres Misèries i Noves Misèries, que segueix ampliant-se en la actualitat. La Festa i L’absència són les últimes peces realitzades d’aquesta última.
La Festa és una mena de puzle interpretatiu, on apareix un personatge que no sabem si va, si torna, o cap de les dues. Unes sabates de xarol roig li prenen avantatge, properes però separades per un laberint hidràulic. Dubtes i indecisions, potser una resistència a les convencions implícites en una celebració social.
L’absència és un retrat doble que ens parla sobre el sentiment de solitud, l’enyorança de l’ésser amat a l’estil de Com un puny de Raimon però que, al context de De vanitats i petites resistències, adopta un significat més profund.
Per altra banda, el projecte Golden Profiles es composa d’imatges trobades a partir de perfils de gent desconeguda a les xarxes socials. Principalment hi trobarem poses de perfil, evocació del retrat renaixentista que, al mateix temps, ho fou de la solemnitat de les monedes romanes. Així, els referents són imatges superficials i vanitoses amb l’objectiu de lluir una bellesa efímera i moltes vegades, irreal. Al procés pictòric s’han seguit els mateixos paràmetres de bellesa justificada per la bellesa mateixa, sense importar-ne el paregut ni el retrat psicològic, només el semblant atractiu i glamurós però tanmateix fals.
La interactuació entre les dues sèries ens ofereix una nova interpretació conjunta, un envoltori de vanitats reforçat per convencions socials que no acabem de superar. Potser aquest cocktail no és amable però tampoc manca d’esperança. Mitjançant petites resistències ho aconseguirem.
Jordi Gamón Blanch, febrer de 2018.
Normes d'ús